PARÍS, 23 abr. (EUROPA PRESS) -
La candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, està decidida a fer història a França i convertir-se no només en la primera dona presidenta del país sinó també en la primera líder ultradretana cap d'Estat a Europa. Per a això, té dos reptes que superar, ser una de les dues més votades aquest diumenge 23 d'abril i vèncer el 'cordó sanitari' que s'espera formin la resta de partits per privar-li d'aconseguir la meta.
Le Pen, que des de la històrica victòria del seu partit a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 ha estat una de les dues favorites entre els votants, arriba a la recta final de la campanya amb unes dades menys encoratjadores. Després del desastre patit pel candidat conservador François Fillon, els sondejos auguraven una clara victòria en la primera volta però en els últims dies ha vist com l'independent Emmanuel Macron l'ha aconseguit i fins i tot l'ha superat en alguns casos.
Així doncs, vistos els errors comeses per les empreses demoscòpiques amb el Brexit i amb Donald Trump als Estats Units, està per veure si el que vaticinen els sondejos serà el que finalment passi i Le Pen aconseguirà un dels dos bitllets pel 7 de maig. Conscient d'això, i que els sondejos vaticinen una alta abstenció, ha apel·lat als seus seguidors a mobilitzar-se.
"Lluiteu per la victòria fins a l'últim minut", va sostenir aquest dilluns en un acte multitudinari a París. "Si cada patriota pot convèncer aquesta setmana a només un abstencionista, només a un votant indecís, estem segurs que guanyarem", va afegir.
Per mobilitzar al seu electorat, Le Pen ha recorregut a un dels seus temes favorits: la immigració. La líder del Front Nacional ha promès fixar una quota màxima d'entrada a França de 10.000 immigrants a l'any i expulsar a tots els estrangers que es trobin en el radar dels serveis d'Intel·ligència en un termini de dos mesos, a més de retirar la nacionalitat als condemnats per vincles amb el gihadisme.
En aquest aspecte, Marine Le Pen és una digna hereva del seu pare, el fundador del Front Nacional Jean Marie Le Pen, si bé des que va prendre les regnes del partit ha buscat distanciar-se d'aquest, sobretot en el que a la seva visió antisemita es refereix. Malgrat les diferències entre tots dos, consumades per l'expulsió del progenitor del partit a l'agost de 2015, Jean Marie Le Pen va anunciar el cap de setmana passat que votarà per la seva filla.
ASCENS A l'OMBRA DEL SEU PARE
Encara que la relació de pare i filla s'hagi refredat fins a nivells mínims, la veritat és que Marine li deu el seu meteòric ascens en les files del partit. Nascuda en 1968, va començar a militar en el Front Nacional en 1986 però no seria fins el 1993 quan, després d'haver estudiat Dret i haver exercit com a advocada, va optar per primera vegada a un escó en l'Assemblea Nacional, sense èxit.
Després del seu primer fracàs en les urnes, i amb el primer dels seus dos divorcis, Le Pen va obtenir en 1997 el seu primer mandat representatiu com a consellera de la regió de Nord-Pas de Calais i en 2000 va ser triada membre del Buró Polític del partit.
En 2002, i amb ajuda entre uns altres de Marine, Jean Marie Le Pen va aconseguir donar la sorpresa i colar-se en la segona volta de les eleccions enfront del president sortint, Jacques Chirac, després d'imposar-se sobre el primer ministre socialista Lionel Jospin. Le Pen es va fer amb el 16,8 per cent dels vots en la primera cita, però va perdre en la segona per un contundent 82,2 per cent aconseguit per Chirac.
Paradoxalment, després del bon resultat en les presidencials, en les quals la derrota de li Pen va ser resultat del 'cordó sanitari' forjat entre la dreta i l'esquerra, el Front Nacional va quedar fora de l'Assemblea en les parlamentàries de juny d'aquest any. La derrota va passar factura a Marine, a la qual una part del partit va relegar en el Comitè Central el que va desencadenar la intervenció directa del seu pare, que la va nomenar vicepresidenta en 2003.
A partir d'aquest moment, Marine continuaria amb la seva carrera ascendent, aconseguint un escó en el Parlamento Europeu en 2004 (on va acompanyar al seu pare), mentre el Front Nacional anava en clara reculada amb un 10,4% dels vots en les presidencials de 2007 per a Jean Marie i un 4,3% en les parlamentàries, el seu pitjor resultat en 20 anys. No obstant això, en aquests últims comicis, Marine va ser l'única candidata que va passar a segona volta, encara que finalment va ser derrotada.
LÍDER DEL FRONT NACIONAL
Per a finals de 2007 Marine Le Pen era ja la 'número dos' del partit, aconseguint en 2008 un escó de regidor municipal, revalidant en 2009 el seu escó europeu i tornant al consell de Nord-Pas de Calais en 2009. L'anunci del seu pare en 2010 que abandonaria la prefectura del partit i no es presentaria a les presidencials de 2012 li va posar en safata el seu ascens a màxima dirigent del Front Nacional, sent ratificada al gener de 2011.
No obstant això, si per un moment Jean Marie es va pensar que amb la seva filla al capdavant del partit seguiria tenint influència en la presa de decisions, es va equivocar. Marine es va fixar com a objectiu la desdemonització del partit, sobretot suavitzant el to davant del seu controvertit pare, qui ha arribat a afirmar que les càmeres de gas dels nazis són només un "detall" de la Segona Guerra Mundial.
Sota la batuta de Marine, el Front Nacional va passar a presentar-se com un partit defensor de la classe treballadora i ha experimentat un cert gir a l'esquerra, sobretot en matèria econòmica, com ho demostra la seva defensa de la volta al franc, un dels punts inclosos al seu programa.
Aquest rentat d'imatge, al que Marine ha contribuït amb el seu aspecte més juvenil i amable que el del seu pare, no li va permetre obtenir un bon resultat ni en les presidencials ni en les parlamentàries de 2012, en les quals va tornar a quedar-se sense escó encara que en una pugna molt més ajustada que en ocasions anteriors, si bé el partit es va fer amb dues places.
No obstant això, davant la crisi de les dos grans corrents polítiques a França --el centre-dreta i els socialistes-- el Front Nacional aconseguiria en les europees de 2014 una fita històrica, ser la força més votada amb el 24,8% dels vots. Aquest bon resultat va tenir la seva continuació en les eleccions departamentals i regionals de 2015, en les quals es va quedar a la vora del 28% dels vots.
El repte que té ara davant si Marine és mantenir aquest bon resultat no solament en primera volta, sinó especialment en la segona del 7 de maig, i evitar que la resta de forces tanquin files contra ella, quelcom que ara com ara és llunyà, segons els sondejos, si bé el seu resultat seria molt menys desastrós que el del seu pare en 2002.
PROGRAMA ELECTORAL
Per convèncer els francesos que la seva opció és la millor per a França --amb lemes i arguments que en ocasions recorden als empleats per Trump als Estats Units i el seu leitmotiv de 'Fer a Amèrica gran de nou'--, la líder del Front Nacional defensa una renegociació de la relació amb la UE, després de la qual cosa se celebraria un referèndum sobre la continuació i en la qual defensaria el temut 'Frexit' si l'acord aconseguit no li sembla satisfactori.
Així mateix, el seu programa propugna una volta a la "moneda nacional", sense esmentar-se en cap moment l'euro ni deixar-se clar com es realitzaria el pas de la moneda europea. Le Pen ha parlat de la possible celebració d'un referèndum, encara que la consulta sembla abocada al fracàs atès que el 70% dels francesos rebutgen abandonar la moneda única.
La líder ultradretana propugna un "proteccionisme intel·ligent" que inclou un impost del 3% a les importacions, així com baixar l'edat de jubilació als 60 anys, mantenir la setmana laboral de 35 hores o rebutjar els tractats internacionals de comerç.
