BOGOTÀ, 1 nov. (EUROPA PRESS) -
La guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) ha negat aquest dissabte que hagi perpetrat crims de lesa Humanitat, ja que els delictes comesos pels seus membres en cap moment han estat sistemàtics ni intencionats.
En aquest sentit, el grup insurgent afirma estar disposat a assumir les seves responsabilitats en una eventual signatura de la pau, però que també ho hauran de fer diferents sectors del Govern.
Sobre el fet d'alçar-se en armes, les FARC expliquen que és la vulneració dels drets de la població el que justifica plenament la rebel·lió.
"Les FARC-EP van néixer com a resposta a una política d'extermini de l'oposició política per part de l'Estat colombià; aquesta guerra contra el poble ha estat amb el suport dels Estats Units", ha argumentat el portaveu de la guerrilla en els diàlegs de pau de l'Havana, Pablo Catatumbo, en un comunicat.
Aquest pronunciament es fa just al començament del cicle 30 de les negociacions de pau a Cuba i coincidint amb l'arribada a l'illa de la quarta delegació de víctimes del conflicte armat amb el propòsit de reunir-se amb la Taula de Converses.
El grup anirà acompanyat per Monsenyor Luis Augusto Castro de la Conferencia Episcopal de Colòmbia; Fabrizio Hochschild, coordinador Resident i Humanitari de les Nacions Unides a Colòmbia i Marc Romero del Centro de Pensament i Seguiment al Diàleg de Pau de la Universitat Nacional. També estaran el pare Darío Echeverry i el pare Francisco de Roux; Esther Ruiz i Manuel Oviedo de las Naciones Unides; Camilo Borrero i Claudia Mosquera de la Universidad Nacional de Colòmbia.
En aquesta delegació es destaca la participació igualitària de sis dones i sis homes a més de regions del país anteriorment no considerades en les altres delegacions com Arauca, Casanare i Còrdova. Amb aquesta quarta delegació arriben a 23 els departaments del país que han estat inclosos en aquest procés.
Entre les persones que van viatjar a l'Havana es troba una víctima de mines antipersones, un segon cas de reclutament de menors per grups armats; una supervivent de la coneguda com a Massacre del Naya, ocorreguda l'any 2001 a la zona fronterera entre els departaments del Cauca i Valle del Cauca.
Pel que fa a nous sectors de la població de víctimes, aquesta delegació pretén evidenciar la crítica situació per la qual han travessat igualment líders i homes i dones de processos de restitució de terres, membres de la comunitat LGBT i periodistes.
A la taula de converses arribarà un vídeo de Tulio Murillo Ávila, guerriller pres proposat reiteradament per la delegació de les FARC perquè participi dels diàlegs i expliqui la seva experiència a la presó i sobre el tracte que ha rebut per part de les autoritats.
