GALWAY (IRLANDA), 19 (Reuters/EP)
El príncep Carles d'Anglaterra s'ha estret la mà aquest dimarts amb Gerry Adams en la primera trobada amb el líder del braç polític del desaparegut Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) que va assassinar el seu oncle avi en un atemptat amb bomba fa 36 anys.
Tots dos han intercanviat unes frases durant una recepció a la ciutat de Galway, a l'oest d'Irlanda, un dia abans que el príncep visiti el lloc pròxim on l'IRA va assassinar Lord Louis Mountbatten el 1979.
L'últim d'una sèrie de gestos de reconciliació entre el Regne Unit i el Sinn Féin suposa la primera ocasió en què Adams es veu amb un membre de la família reial. L'IRA va posar final a la seva lluita armada de 30 anys contra la sobirania britànica a Irlanda del Nord el 1998 en virtut dels acords de Divendres Sant.
Irlanda del Nord ha estat tranquil·la en gran mesura des d'aleshores però petits grups escindits segueixen cometent atacs contra objectius britànics, per això s'ha reforçat la seguretat davant de la visita del príncep de Gal·les.
Tres persones més, inclòs un noi de 14 anys fillol del príncep, van morir quan l'IRA va fer saltar pels aires l'embarcació on Mountbatten, que va ser un alt càrrec militar britànic durant la Segona Guerra Mundial, estava de vacances a la regió.
Per la seva banda, el príncep Carles ha estat una figura odiada entre els partidaris d'una Irlanda unida per la seva posició com a cap del Regiment de Paracaigudistes de l'Exèrcit britànic, que va jugar un paper clau en la matança del Diumenge Sagnant el 1972, en què tretze civils catòlics van ser abatuts durant una marxa.
En declaracions abans de la trobada, Adams, que és diputat a Irlanda, ha dit que la visita suposa una oportunitat per a la reconciliació personal. En declaracions a la televisió irlandesa RTE ha avançat que volia "expressar pesar, cosa que he fet moltes vegades". "Qualsevol que vulgui una Irlanda unida té una obligació d'abraçar això i de ser amic dels nostres veïns".
El 2012, la reina Isabel II d'Anglaterra es va veure amb Martin McGuinness, antic comandant de l'IRA i alt càrrec del Sinn Féin, en una trobada considerada com un pas clau a l'acostament a Irlanda del Nord.
