Macron va dissoldre l'Assemblea Nacional la nit de les europees i assumeix ara el risc de la 'cohabitació'
MADRID, 30 juny (EUROPA PRESS) -
França iniciarà aquest diumenge un procés electoral que teòricament no esperava fins l'any 2027. Renovarà la seva Assemblea Nacional en uns comicis legislatius anticipats als quals concorre una majoria governant feble i que poden acabar de consolidar l'avanç de la ultradreta, que acaricia la possibilitat de governar de la mà de Jordan Bardella.
El terratrèmol polític va esclatar la mateixa nit del 9 de juny, quan amb la mera difusió dels sondejos a peu d'urna, que ja anticipaven una folgada victòria per a l'Agrupació Nacional de Bardella, n'hi va haver prou perquè el president, Emmanuel Macron, s'adrecés a la nació i anunciés la dissolució de l'Assemblea Nacional. "He escoltat el vostre missatge", va dir.
"No hi ha res més republicà que donar la paraula al poble sobirà", va declarar seriós, conscient que tornar a repartir les cartes el podia abocar a la temuda 'cohabitació'. No en va, en els dies posteriors va deixar clar que no tenia pensat dimitir i que, per tant, acceptaria una convivència amb el Govern conformat a partir de la majoria parlamentària.
França s'ha vist abocada a la 'cohabitació' en tres ocasions durant la V República, l'última de les quals entre el 1997 i el 2002, i ara les enquestes anticipen que n'arribarà una quarta. L''efecte Macron' que el va impulsar a l'Elisi el 2017 ja donava mostres de desgast davant una ultradreta que ha adaptat els seus discursos i la seva imatge a cànons més generalistes i a una esquerra que ha sobreviscut en les últimes cites electorals gràcies a la unitat.
El Renaixement de Macron es presenta com a via de centre, moderada, davant els altres dos grans blocs, el primer dels quals encapçalat per Agrupació Nacional. El partit ultradretà fundat per Jean Marie Le Pen sota el nom de Front Nacional i heretat per la seva filla Marine té ara com a principal estendard un jove eurodiputat, Jordan Bardella, que vol ser primer ministre.
Ha matisat, no obstant això, que només assumirà el càrrec si té una majoria absoluta al seu favor, en una campanya en la qual ha donat pistes clares de les mesures que aplicarà si arriba al poder. Frenar amb "urgència" la immigració és un dels seus grans lemes, o també revisar a fons unes finances públiques catalogades d'"irresponsables".
Al bloc de dretes s'han unit Els Republicans, a costa d'una ruptura interna. El líder del partit, Éric Ciotti, ha trencat amb la tradicional línia vermella que separava el seu grup de la ultradreta i s'ha topat amb una rebel·lió interna, amb intents de cessament inclosos, en la qual va acabar intercedint la Justícia. Agrupació Nacional i Els Republicans han acordat no anul·lar-se en desenes de circumscripcions i Ciotti té a les mans ser ministre en un potencial Govern de Bardella.
L'ESQUERRA, UNIDA
En el flanc esquerre ha sorgit el Nou Front Popular, una aliança que té com a principals puntals el Partit Socialista, tercer en les últimes europees després d'uns anys relegat, i la França Insubmisa (LFI) de l'excandidat presidencial Jean-Luc Mélenchon. Aquest bloc, que els seus rivals han categoritzat d'extrema esquerra principalment per la presència d'LFI, encara no ha aclarit qui encapçalaria el seu Executiu en cas d'arribar al poder.
Els dos debats televisats se'ls han alternat en representació del Nou Front Popular el diputat Manuel Bombard, d'LFI, i el líder del Partit Socialista (PS), Olivier Faure, si bé els seus rivals havien sol·licitat que qui ocupés la cadira fos Mélenchon, al·legant que ell és l'aspirant tapat per ocupar la prefectura del Govern.
Mélenchon ha suggerit que és moment de passar el testimoni a noves figures més joves, mentre que Faure ha arribat a dir que l'excandidat presidencial "no pot ser primer ministre" en un moment en què qui ocupi aquest càrrec ha de, precisament, "apaivagar" i buscar punts d'unió.
Sí que ha deixat clar, en canvi, qui és el seu candidat el front afí a Macron, que aspira a mantenir com a primer ministre Gabriel Attal, principal responsable de la campanya electoral. Potencial dofí polític de Macron, Attal va ser el triat pel president per mirar de rellançar un Govern que, sense majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, s'ha vist obligat a recórrer en nombroses ocasions a una prerrogativa constitucional per forçar l'aprovació de lleis clau, a risc de temptar la sort amb successives mocions de censura.
Attal ha advertit del risc de "saltar al buit", entenent que només la seva llista representa el centrisme i la moderació que necessitaria França en aquests moments. El primer ministre considera que el programa econòmic que abandera és l'únic seriós i el ministre de Finances, Bruno Le Maire, ha arribat a burlar-se públicament de la falta de concreció de Bardella en reformes clau com la de les pensions.
PRIMERA RONDA
La d'aquest 30 de juny és només la primera ronda d'un sistema a doble volta, amb el 7 de juliol com a data clau. L'Assemblea Nacional gal·la està composta per 577 diputats, triats per altres circumscripcions: en cada una només hi ha un vencedor en primera volta si algú aconsegueix més del 50 per cent dels vots emesos i aquests representen, a més, el 25 per cent de l'electorat total.
En contra del que passa en els comicis presidencials, no tenen per què passar a la segona ronda únicament dues candidatures, sinó que superaran el primer sedàs tots aquelles persones que obtinguin més del 12,5 per cent dels sufragis. És en aquesta cita final quan els aspirants i partits hauran de temptejar les seves opcions i determinar el possible suport a una candidatura rival, en una mena de contenció de danys que passa per optar pel mal menor.
La importància de les aliances és, per tant, clau per intentar no restar-se vots en primera ronda --repartint-se per exemple circumscripcions dins de cada bloc--, mentre que per a la segona serà clau on van a parar els vots dels candidats eliminats o sense opcions. Tradicionalment, el 'front republicà' teixit per les formacions moderades convidava, en aquestes segones voltes, a conjuminar vots contra la ultradreta.
Macron, al final d'una campanya marcada per l'ambigüitat, ha promès "la màxima claredat" per a aquesta volta final en matèria de consigna de vot, sense aclarir si demanaria el vot per al Nou Front Popular en cas que un dels seus candidats tingués opcions davant la ultradreta.
Serà, en qualsevol cas, la nit del 7 de juliol quan s'aclareixin totes les incògnites, o no. Els sondejos situen l'aliança conservadora per davant dels seus rivals, amb una intenció de vot que ronda el 30 per cent, però no és clar que puguin aconseguir la majoria absoluta que reclama Bardella per governar sense dependències externes.
La legislatura sortint va fer evident el risc d'aquesta fragilitat, ja que el Govern d'Attal, encapçalat prèviament per Elisabeth Born, amb prou feines comptava amb 245 suports. Es pot donar una situació de flagrant ingovernabilitat, la qual cosa abocaria França a aguantar almenys durant un any: la Constitució estableix en el seu article 12 que no hi pot haver una nova dissolució del Parlament en dotze mesos.
La polarització complica la possibilitat d'un Govern tecnòcrata, mentre que l'Elisi ha aclarit que Macron no contempla recórrer a l'article 16 de la Constitució i concedir-se poders excepcionals per evitar el buit de poder, un botó núclear que només s'ha premut una vegada durant la V República, l'any 1961 com a resposta al cop a Alger.
