LONDRES, 27 juny (EUROPA PRESS) -
El Govern d'Escòcia estudia la possibilitat d'establir un "estatus associat" amb la Unió Europea que li permeti continuar en el bloc comunitari sense haver d'abandonar necessàriament el Regne Unit, després que l'electorat britànic certifiqués el divorci amb Brussel·les aquest dijous passat en referèndum.
Després d'un cap de setmana de consultes, la ministra principal, Nicola Sturgeon, hauria conclòs que l'escàs interès per fer una segona consulta d'independència recomana una via alternativa a la de la secessió per garantir la permanència en una Unió Europea que l'electorat escocès va donar suport per un 62%, davant del rebuig del 52% dels britànics.
La reacció inicial d'Sturgeon, qui el mes de maig passat es va quedar a dos escons de la majoria absoluta, havia estat agitar la possibilitat d'un nou plebiscit, menys de dos anys després de la derrota de la seva aposta per trencar la societat de més de 300 anys amb la resta del Regne Unit.
La certificació del Brexit havia constituït per al Partit Nacional Escocès (SNP) el "canvi material de circumstàncies" que havia recollit en el seu últim programa electoral com a catalitzador per a un nou referèndum.
Tot i això, les enquestes evidencien que l'augment del suport a la secessió ha estat modest, fet que ha portat el SNP a plantejar altres fórmules, entre les quals s'inclou l'establiment d'un consens entre els partits amb presència al parlament d'Edimburg per iniciar els contactes amb Londres, Brussel·les i altres Estats membres per protegir la continuïtat escocesa a la Unió Europea mitjançant un estatus "associat".
SUPORT DEL PARLAMENT
Aquest dimarts mateix, Sturgeon intervé en el Legislatiu per sol·licitar l'autoritat parlamentària per a aquestes converses que aspira a iniciar amb l'objectiu de preservar el vincle amb el mercat comú i els avantatges de què el territori escocès gaudeix actualment com a part de la Unió Europea, de la qual rep importants fons de cooperació i desenvolupament territorial.
El Govern havia decidit ja aquest dissabte establir "discussions immediates" amb Brussel·les per protegir el seu vincle comunitari i, crucialment, inaugurar les tasques perquè una segona consulta d'independència sigui "realitzable", transcorreguts menys de dos anys després d'una primera votació que, en part, havia rebutjat la secessió per evitar la sortida de la Unió Europea.
El càlcul de riscos que el SNP ha de fer és si el carrer demanda una nova consulta, d'acord amb el que ha passat en la resta del país, ja que és conscient del fiasco que suposaria sotmetre un altre cop la independència a votació popular i, com havia esdevingut el setembre del 2014, perdre.
D'acord amb les enquestes prèvies al referèndum de la Unió Europea, si se celebrés una consulta d'independència, el 'no' venceria per un 53%, una vegada descartats els indecisos, segons un estudi de Panellbase. Tot i això, després que el Regne Unit certifiqués la sortida de la Unió Europea, el suport a trencar amb Londres es va elevar un 59%, encara per sota del llindar que el SNP considera practicable per la victòria de la seva aposta.
FACTOR DE PES EL 2014
Un dels factors de pes que havia influït sobre els votants el setembre del 2014 havia estat, precisament, la continuïtat a la Unió Europea, després que totes les institucions, des de Brussel·les fins a Londres, advertissin reiteradament que el divorci els posaria a la cua dels aspirants als vint-i-vuit, una posició que implicaria anys de negociació abans d'entrar un altre cop en el bloc.
"Estic disposada a fer tots els passos possibles i explorar totes les opcions per garantir el que la gent a Escòcia ha votat, és a dir, assegurar la nostra continuïtat a la Unió Europea i al mercat únic en particular", ha assegurat Sturgeon, qui aquest cap de setmana ha plantejat, fins i tot, vetar el Brexit per al conjunt del Regne Unit.
Els experts, tot i això, han dubtat que Escòcia compti amb autoritat per a un procediment que desencadenaria, a més, una crisi constitucional més gran, fins i tot, de la que planteja la complicada posició escocesa, ja que una minoria de la població britànica imposaria la seva voluntat sobre la decisió majoritària dels que aquest dijous passat van certificar el divorci amb Brussel·les.
