MADRID, 14 Nov. (EUROPA PRESS)
El president dels Estats Units, Barack Obama, s'ha pronunciat en contra de la previsió constitucional que prohibeix aspirar a la presidència de Birmània els qui estiguin casats amb estrangers o tinguin fills estrangers. Això impedeix que la líder opositora Aung San Suu Kyi concorri a les properes eleccions.
Tot i que no ha esmentat directament la líder de la Lliga Nacional per a la Democràcia, en la roda de premsa conjunta que han ofert després de la seva reunió d'aquest divendres a Yangon, Obama ha considerat que aquest impediment constitucional no té sentit.
La premi Nobel de la Pau, que està casada amb un britànic i que té dos fills amb nacionalitat britànica, s'ha expressat en la mateixa línia, i ha reiterat que aquest precepte de la Carta Magna, és "inacceptable".
A més, la líder opositora ha insistit que, tot i les reformes empreses en els últims anys, la transició democràtica a Birmània no està garantida, motiu pel qual ha demanat a Obama que els Estats Units continui vigilant.
"El nostre procés de reformes travessa actualment un camí ple de sotracs, però aquest camí ple de sotracs és una cosa que podem negociar amb el compromís i amb l'ajuda dels nostres amics a la resta del món", ha dit Suu Kyi.
Així, ha advertit en contra de l'"excés d'optimisme", i ha alertat que "podria portar a la complaença". "El que necessitem és un equilibri sa entre optimisme i pessimisme", ha assenyalat, en unes declaracions recollides per la cadena britànica BBC.
Sobre aquesta qüestió, Obama ha subratllat que "el procés de reformes democràtiques a Birmània no està complet ni és irreversible". "Els Estats Units reconeix els desafiaments venidors i, per tant, no pot ser complaent", ha afirmat.
Obama es va reunir dijous amb el president birmà, Thein Sein, i li va transmetre la mateixa idea. "El procés de democratització a Birmània és real, però en les nostres discussions hem reconegut que encara està incomplet", ha dit en una roda de premsa conjunta.
El mes de març del 2011, la junta militar va cedir el comandament a un Govern civil liderat per Sein, el qual va posar en marxa una sèrie de reformes polítiques i econòmiques encaminades a restaurar la democràcia i que han suposat, entre altres coses, l'alliberament d'alguns presos polítics i l'inici d'un diàleg de pau amb les minories ètniques.
En resposta, la Unió Europea, els Estats Units i Austràlia han començat a aixecar algunes de les sancions que havien imposat a Birmània per les violacions dels drets humans comeses per part de la junta militar, però han advertit que per poder derogarles definitivament el país asiàtic haurà de completar la seva transició.
