BUENOS AIRES, 20 gen. (EUROPA PRESS) -
Efectius de la Prefectura Naval han escorcollat aquest dimarts el despatx del fiscal Alberto Nisman, que va morir la matinada de dilluns en estranyes circumstàncies després de presentar una denúncia contra el Govern argentí per encobrir els suposats responsables de l'atemptat contra l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA) a Buenos Aires.
Cap a les 12.00 (hora local) començava l'escorcoll a la Unitat Fiscal AMIA, ubicada al setè pis del número 460 del carrer Hipólito Yrigoyen, just davant de l'emblemàtica Plaza de Mayo, segons ha informat la premsa local.
L'escorcoll s'ha efectuat a petició de la fiscal que investiga la mort de Nisman, Viviana Fein. L'objectiu, ha explicat, és requisar qualsevol document que ajudi a determinar la causa de la mort del seu company de professió.
Mentrestant, continuen els interrogatoris al cercle íntim de Nisman. S'espera que dimarts Fein entrevisti la mare, la germana i l'exdona de Nisman, els quals podrien donar llum sobre l'estat depressiu que suposadament patia el fiscal de l'AMIA i que podria reforçar la versió del suïcidi.
Fein també té previst reunir-se aquest dimarts amb els deu agents de seguretat que custodiaven les 24 hores del dia a Nisman per reconstruir els últims moviments del fiscal abans que morís.
ÚLTIMES TROBALLES
El cadàver de Nisman va ser trobat de matinada al bany de la seva casa de Buenos Aires amb un tret fet just a sobre de la seva orella dreta amb una pistola del calibre 22 trobada al costat del cos del fiscal.
L'autòpsia preliminar suggereix que "no hi va haver intervenció de terceres persones", per la qual cosa Fein s'ha aventurat a indicar que "es podria parlar d'un suïcidi", tot i que "cal investigar si hi va haver algun tipus d'inducció al suïcidi mitjançant amenaces".
Tot i això, aquesta tesi ha quedat parcialment desmuntada perquè els experts no han trobat restes de pólvora a les mans de Nisman, la qual cosa sembla indicar que ell no va disparar cap arma, com a mínim, immediatament abans de morir.
DENÚNCIA CONTRA EL 'KIRCHNERISME'
La mort de Nisman ha causat una gran commoció perquè es produeix una setmana després que el fiscal acusés la presidenta d'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, i el seu ministre d'Exteriors, Héctor Timerman, entre d'altres càrrecs públics, d'encobrir els iranians sospitosos de portar a terme l'atemptat de l'AMIA.
"La senyora presidenta va ordenar desviar la investigació, va abandonar anys d'una legítima petició de justícia i va buscar lliurar de tota sospita els imputats iranians, contradient la seva provada vinculació amb l'atemptat. Va decidir fabricar 'la innocència de l'Iran'", va dir en un escrit de 300 pàgines Timerman.
Així, el representant del Ministeri Públic va sol·licitar, a més d'una declaració indagatòria, un embargament preventiu dels béns de Fernández de Kirchner i els altres acusats per valor de 200 milions de pesos (19,7 milions d'euros).
ATEMPTAT CONTRA L'AMIA
L'atemptat contra l'AMIA, que va deixar 85 morts i 300 ferits, és l'atac terrorista més important perpetrat en terra argentina; tot i així, el cas segueix sense estar resolt perquè els sospitosos, cinc iranians entre els quals es troben l'expresident Akbar Haiximi Rafsanjani i l'exministre de Defensa Ahmad Vahidi, mai han estat interrogats.
L'any 2013, els governs de Fernández de Kirchner i Mahmud Ahmadinejad van signar un Memoràndum d'Entesa (MOE) amb l'objectiu de "destravar una causa que estava absolutament immobilitzada".
El MOE permetia per primera vegada a les autoritats argentines interrogar els acusats al país sud-americà de l'atemptat contra l'AMIA, a la qual cosa la República Islàmica s'havia negat insistentment.
