"Els Estats Units, primer" serveix de bandera per a iniciatives conservadores i proteccionistes
WASHINGTON, 20 gen. (EUROPA PRESS) -
Donald Trump no va ser un candidat a l'ús i la seva Presidència està sent de tot menys ordinària. Un any després de la seva arribada al Despatx Oval, ningú és ja indiferent davant un líder que ha trencat motlles tant dins com fora de les fronteres dels Estats Units.
El país intenta acostumar-se a un president capaç de marcar l'agenda del dia amb tuits i que, lluny de defugir les polèmiques, entra de ple i no dubta a obrir fronts amb tot tipus de persones i col·lectius, des del dirigent nord-coreà, Kim Jong Un, fins a la lliga de futbol passant per la vídua d'un militar abatut en combat.
Tot ha canviat en l'era Trump. L'empresari 'celebrity' reconvertit a president ha introduït un discurs proteccionista en l'econòmic, conservador en el social i irreverent en el polític amb el qual ha acontentat a les seves bases al mateix ritme que ha espantat als seus detractors, incapaços si més no de donar-li una oportunitat.
Trump va arrencar amb suspens uns sondejos que ara li atorguen una popularitat inferior al 40 per cent --segons Gallup--, fins al punt d'arribar a uns nivells inèdits en comparació dels seus predecessors. Lluny d'acoquinar-se, ha desoït les crítiques i ha carregat contra els mitjans i signatures que difonen notícies falses --'fake news'-- per desacreditar-lo.
"Cap Administració ha fet el que hem fet nosaltres", va proclamar la setmana passada davant del seu Govern, en un intent per defensar un llegat que, almenys en el tema econòmic, li reporta bones xifres. La millora del context financer, el creixement constant del mercat borsari i la reducció de la taxa d'atur --en el seu nivell més baix des de fa 17 anys-- li han servit per presumir d'assoliments, encara que a nivell legislatiu la seva principal fita no va arribar fins a desembre amb una ambiciosa reforma fiscal.
Trump va fer del "els Estats Units, primer" el seu principal lema de campanya i ara intenta aplicar-ho al terreny econòmic, a cop de decrets amb els quals ha eliminat les restriccions que, al seu parer, llastraven el desenvolupament empresarial o la creació d'ocupació. Ha recorregut a aquest argument tant per introduir límits en matèria migratòria com per eliminar proteccions mediambientals, la qual cosa ha generat no poc estupor.
L'Acord del Clima de París és ja paper mullat per Trump, que ha posat igualment al punt de mira el tractat nuclear subscrit el 2015 amb Iran --una "vergonya"--. El president nord-americà ha ordenat renegociar l'acord iranià perquè, en contra del que diuen les agències internacionals, considera que Teheran incompleix els compromisos i l'amenaça persisteix.
Trump també ha carregat amb duresa contra el règim de Corea del Nord i contra Kim Jong Un, "l'home coet", fins al punt d'amenaçar amb atacar el país asiàtic amb "foc i fúria mai vistos". L'acostament entre Pyongyang i Seül ha aplacat les tensions, si bé Trump, que va arribar a presumir de "botó nuclear", no dóna res per descartat.
El president no ha obert nous fronts militars però sí ha deixat la seva empremta en els que ha trobat establerts, amb bombardejos a Síria contra objectius del règim de Bashar al-Assad després d'un atac químic i amb el llançament a l'Afganistan de la coneguda com a 'mare de totes les bombes' contra Estat Islàmic.
A nivell internacional, una de les grans fites va arribar el 6 de desembre de 2017, quan Trump va reconèixer Jerusalem com a capital d'Israel i va trencar amb això el consens internacional estipulat per l'ONU sobre el tractament de la Ciutat Santa. El recolzament al Govern israelià ha estat durament contestat pels palestins, mobilitzats als carrers.
A CONTRA CORRENT
La de Trump està sent una Presidència a contra corrent, però a ell no sembla importar-li. La seva pròpia campanya va estar marcada per tot tipus de promeses polèmiques i, una vegada en el Despatx Oval, no ha renunciat a elles, malgrat que el Congrés no sempre l'ha acompanyat.
La derogació de la reforma sanitària impulsada pel seu predecessor, Barack Obama, estava cridada a ser el principal assoliment del seu primer any, però ha quedat aparcada per la falta de consens en el si del Partit Republicà i per l'oposició frontal del Demòcrata.
Trump ha tirat de decrets i ha signat diverses ordres executives per impedir l'entrada de ciutadans de països de majoria musulmana: a la tercera, ha aconseguit aplicar límits als viatges des de Síria, Líbia, Iran, el Iemen, Somàlia i el Txad, així com reduccions en l'acolliment de refugiats. La construcció del mur a la frontera amb Mèxic segueix sent, de moment, una promesa intangible.
On sí que ha deixat ja la seva marca és en el sistema judicial nord-americà, que ha arribat a titllar de "injust" després de la recent moratòria ordenada per mantenir l'Acció Diferida per als Arribats en la Infància (DACA, per les seves sigles en anglès) --de la qual depenen 800.000 persones--. Trump ha tirat endavant nomenaments de jutges conservadors i, d'entre tots ells, destaca el de Neil Gorsuch, un magistrat de 50 anys que ja té seient vitalici en el Tribunal Suprem.
D'AMICS A ENEMICS
A Trump no li ha tremolat la mà a l'hora d'incorporar a persones de la seva família al seu equip, fins al punt que la seva filla, Ivanka Trump, ha assumit tasques d'assessora i representat al Govern en actes oficials, i el marit d'aquesta, Jared Kushner, exerceix d'assessor i porta les regnes de l'encara desconegut pla de pau per a Pròxim Orient.
El mandatari també ha sortit en defensa del seu fill gran, principal protagonista d'una polèmica reunió organitzada en plena campanya electoral a la Torre Trump amb una advocada russa que va prometre informació compromesa sobre Hillary Clinton. L'ombra russa, que intenten buidar diverses investigacions del Congrés i d'una fiscalia especial, s'ha posat de forma recurrent sobre Trump a cop de filtracions i titulars.
No obstant això, el president no sempre ha sortit en defensa dels seus aliats i no ha deixat d'explicar baixes en el seu equip pràcticament des que va arribar a la Casa Blanca.
A mitjan febrer va prescindir de l'assessor de Seguretat Nacional, Michael Flynn, després de destapar-se les converses d'aquest amb l'ambaixador rus. Al juliol, va cessar el seu cap de Gabinet, Reince Priebus, i al seu recentment estrenat director de comunicacions, Anthony Scaramucci, i a l'agost va acabar de trencar amb el seu estratega polític Steve Bannon, a qui ara acusa de "perdre el cap" per les declaracions del llibre 'Foc i Fúria', que precisament pretén reflectir la visió de gent propera a Trump.
L'actual inquilí de la Casa Blanca ha actuat amb duresa contra alts càrrecs que va heretar de l'anterior Administració i, així, a la fi de gener va cessar la fiscal general en funcions, Sally Iots, per titllar d'inconstitucional el seu veto migratori, i a principis de maig va fulminar al director del FBI, James Comey, per no investigar de forma adequada a Clinton. En aquest últim cas, no obstant això, la mesura es va tornar en contra de Trump després que sortissin a la llum suposades pressions contra Comey.
El magnat, adobat en els mitjans als quals ara no dubta a reprovar públicament per mala praxi --en particular les informacions basades en fonts anònimes en les quals no surt ben parat--, va saber treure partit de la seva imatge per anar tombant, d'un en un, a tots els que van intentar parar-li els peus en les primàries.
Twitter va ser llavors el seu principal altaveu i ho ha seguit sent després del 20 de gener de 2017: només ha fet una roda de premsa en el seu primer any. Acumula 46,9 milions de seguidors en el seu compte personal --més del doble que en l'oficial-- i són recurrents les seves valoracions informatives a cop de 'tuits' o els seus missatges amb amenaces i menyspreus a qualsevol potencial enemic que li surti al pas.
