MADRID, 22 gen. (EUROPA PRESS) -
El Premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa s'ha referit aquest dijous al terrorisme amb motiu de la presentació davant dels mitjans de l'obra 'Los cuentos de la peste', en què per primera vegada puja a l'escenari. "El terrorisme és una pesta de la nostra època", ha subratllat.
L'escriptor s'estrena com a actor amb aquesta obra, de la qual ell és autor i que aquest dijous publica Alfaguara. La peça es podrà veure al teatre Español de Madrid entre el 28 de febrer i l'1 de març i al repartiment destaquen també l'actriu Aitana Sánchez Gijón i l'intèrpret Pedro Casablanc.
'Los cuentos de la peste', que precisament publica aquest dijous l'editorial Alfaguara, és una obra basada en 'Decameró', de l'italià Giovanni Boccaccio, que deixa oberta la possibilitat d'interpretar aquesta malaltia que va assolar Europa durant el segle XIV com el "temor col·lectiu a la catàstrofe" i que actualment, segons l'escriptor, agafa el terrorisme com a focus al present.
"És el gran protagonista del segle XXI pel temor que desperta, per l'atenció que suscita, per la preocupació que hi ha al seu entorn. Al mateix temps, vivim en una època en la qual hi ha armes de destrucció massiva que estan cada vegada més a l'abast de qui pugui pagar-les. Ja no és impossible que un d'aquests grupuscles terroristes estiguin molt ben finançats i es mati a cent mil persones amb aquestes armes", ha indicat.
L'obra que s'estrenarà al teatre Español narra la reunió d'uns joves a una vila als afores de Florència durant la qual s'expliquen de viva veu històries per entretenir-se mentre la pesta assola la ciutat i poder així fugir cap a l'imaginari, quelcom que li serveix al Nobel per construir una obra dramàtica al voltant del desig, basada en vuit dels relats de Boccaccio.
Precisament, l'escriptor creu que "explicar històries" ha servit al llarg de tota la humanitat, i especialment durant les èpoques més remotes, per "defensar-se contra la precarietat de la vida". "El món de ficció enriqueix el nostre món. "Tots voldríem tenir més vides de les quals tenim", ha dit.
"Un poble culte i impregnat de ficcions és més difícil de manipular que altres. L'esperit crític neix de viure dins la fantasia, no seríem tan crítics si no fóssim capaços d'inventar mons millors que aquest", ha recalcat.
Vargas Llosa no és el primer Nobel en apujar-se a l'escenari. Abans ho van fer Harold Pinter, qui va actuar durant els últims anys de la seva vida, o Darío Fo, qui va començar gairebé a l'uníson la seva carrera com intèrpret i com escriptor, per tant hi ha precedents, tot i que l'autor de 'La festa del boc' reconeix que hi ha grans diferències entre les dues arts.
Una d'elles és la soledat que comporta la tasca de l'escriptor, que crea "envoltat de fantasmes". "És prendre retir per poder inventar la seva pròpia idiosincràsia i temps", ha assenyalat. A més, "la llibertat de l'autor és infinitament més gran", a diferència de la de l'actor que, tot i que no desapareix, sí està "més confinada" en "certa maquinària a la qual ha de sotmetre's".
TEMOR A LA "DESMEMÒRIA"
L'escriptor no té presents en aquest moment les opinions de la crítica, tot i que sí li importen els comentaris, que espera amb "curiositat" i que llegirà atent quan es publiquin a la premsa. Ara està "concentrat" en el seu paper, cosa que li comporta "molta inseguretat" a causa de, entre d'altres coses, el temor a la "desmemòria". "Pot ser catastròfic, ara la meva preocupació és recordar, no desentonar amb els companys i l'enorme inquietud que seria defraudar als espectadors", ha dit.
En aquest sentit, el director d'aquesta obra, Joan Ollé, ha fet broma respecte al desafiament de Vargas Llosa de retenir els diàlegs al seu cap, a la qual cosa s'ha referit com "virtut", ja que "es subverteix i no sempre diu les paraules que va escriure". "Assistim a un exercici insòlit: la redacció en directe d'un text", ha dit el director, qui al mateix temps ha destacat l'"resistència" de l'escriptor peruà per suportar els "30 assajos d'un sol moviment".
Es tracta de la quarta producció del Teatre Español d'una obra del Premi Nobel peruà, després d'haver fet realitat 'El loco de los balcones', protagonitzada per José Sacristán; 'Kathie y el hipopótamo', amb Ana Belén; i 'La Chunga', amb Aitana Sánchez Gijón.
Precisament, Sánchez Gijón ha estat l'actriu que va escollir per al muntatge 'La verdad de las mentiras', que va dirigir el 2006 Joan Ollé, quan encara no la coneixia. Segons recorda, va pensar immediatament que era ella a qui volia veure a l'escenari, després d'haver-la escoltat parlar sobre literatura en una entrevista. "És bona companya i generosa amb les meves deficiències", ha dit.
