La Confederació alerta d'un infrafinanament d'aquí a 10 anys que afecta diversos drets
BARCELONA, 28 març (EUROPA PRESS) -
Les entitats sense nim de lucre de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social han alertat d'un infrafinanament públic durant aquesta dcada per les retallades en la crisi, l'augment dels usuaris i la pujada dels costos, i han calculat que caldria incrementar la dotació en 600-900 milions d'euros per afrontar el dficit.
El malestar és generalitzat perqu "afecta els usuaris, les condicions laborals dels treballadors i el sosteniment de les prpies entitats", ha dit aquest dijous en roda de premsa el seu president, Joan Segarra, que ha avisat que estudien accions legals i ja han presentat una reclamació a la Generalitat.
"Demanem al Govern i als partits del Parlament un compromís ferm i real per millorar-lo, que es prioritzin partides per al sector i que la prrroga dels pressupostos no empitjori" la situació, i ha proposat un pla de millora del finanament que comenci aquest any i que es resolguin immediatament els retards en els pagaments.
A preguntes dels periodistes, ha calculat que caldrien entre 600 i 900 milions més de pressupost per afrontar les retallades i les demandes acumulades, per haurien de ser més si es vol millorar el sistema i afrontar les necessitats imprevistes --com els menors no acompanyats--: "El 2019 ja n'ha d'arribar una part", i proposaran un pla de tres anys negociable.
"DINMIQUES PERVERSES"
En els concursos públics veuen sovint "dinmiques perverses" que prioritzen el menor cost, tant a la Generalitat com als municipis, la qual cosa empitjora la qualitat del servei i les condicions laborals, i creu que podria solucionar-se amb la llei amb la qual el Govern preveu crear una concertació dels serveis socials.
Aquesta concertació ha d'ajudar a "expulsar multinacionals, fons d'inversió i fons voltor que volen fer negoci amb els serveis socials", davant la qual cosa aposten per prioritzar en la concertació --en la qual l'administració podr triar organitzacions sense nim de lucre, que ofereixen un retorn social.
"Els serveis socials no han de ser objecte de negoci", ha defensat, cosa que est emparat en legislació estatal i que ja han comenat a impulsar Navarra, la Comunitat Valenciana i Extremadura, a més d'altres territoris europeus.
Ha criticat els actuals retards en el pagament: per llei haurien de ser d'un mes per s'ha normalitzat que siguin de 60 dies, de vegades de 90, i arriben a ser 120 dies en entitats d'atenció a la infncia, i "puntualment hi ha coses d'anys anteriors", per la qual cosa demanaran interessos de crdit.
La Confederació ha recordat que són serveis que cobreixen drets, "i és l'administració la que ha de garantir un finanament adequat; no són serveis privats o dels quals es podria prescindir", i aix comporta que les entitats han d'augmentar els usuaris malgrat tenir la mateixa despesa.
La representant de la Comissió de Discapacitat, Salut Mental i Atenció Preco, Amlia Clara, ha calculat que, del 2009 al 2018, les entitats van aportar el 16% de la despesa de serveis públics de cartera --que són drets i no poden negar--, per la qual cosa han hagut de treure diners d'altres serveis d'atenció a les persones: "La situació és absolutament insostenible".
Ha dit que hi ha hagut serveis d'atenció a nens amb discapacitat intellectual que han duplicat usuaris sense augmentar la inversió; i el representant de la Comissió d'Acció Social, Joan Muntané, ha lamentat que en la infncia, "en l'mbit residencial d'atenció a la protecció, clarament les rtios estan per sota del que caldria".
Sobre les persones grans, Josep Serrano ha criticat que, amb la llei de la dependncia, "les residncies s'han convertit en atenció sanitria 'low cost' que fa que atenguin persones que no caben en el sistema sanitari", mentre el sobreenvelliment augmenta la pressió i l'actual model no reconeix aquesta realitat; i ha xifrat en un 70% les empreses mercantils en el sector.
FUGIDA DE PROFESSIONALS
Han demanat a la Generalitat la memria econmica per estudiar si els preus cobreixen el que la llei marca, i ha exigit que s'augmenti la dotació per equiparar salaris i condicions laborals en les entitats i en el sector públic, després de detectar una "fugida" de professionals cap a serveis de titularitat pública per millors condicions i retribució.
També han reclamat per als serveis socials el mateix tracte que mereixen la salut i l'educació: "Ens sentim el germ pobre dels pilars del benestar", ha destacat el president.
