BARCELONA, 8 nov. (EUROPA PRESS) -
El periodista i escriptor barceloní Sergio Vila-Sanjuán debuta com a autor de teatre amb la història sobre persecució escolar 'El club de la escalera' (Plataforma Editorial), que surt a la venda dimecres que ve.
En una entrevista d'Europa Press, l'autor ha explicat que aquesta obra està pensada per representar-se en teatres públics "perquè té tesi", però que a més pot ser llegida com a novel·la dialogada per part dels seus lectors habituals i per grups escolars que estiguin treballant sobre aquesta qüestió.
"Una sèrie d'històries m'envoltaven des de la meva època d'estudiant", ha comentat l'escriptor, el que el va fer adonar-se que aquesta havia de ser una obra teatral perquè requereix escenificar la confrontació entre personatges.
De fet, la història és una escenificació de la trobada d'excompanys de classe 30 anys després: "Em preocupava fer una faula que tingués aparença realista un cert missatge".
Les seves referències teatrals per a aquesta novel·la són dramaturgs nord-americans, com John Patrick Shanley --autor d''Encanteri de lluna'--, els qui han deixat "obres amb aparença realista però que són faules amb una lectura moral i un toc màgic".
Vila-Sanjuán ha dibuixat els protagonistes amb elements bons i dolents, precisament per cridar l'atenció que els executors de la persecució escolar solen ser "líders atractius", persones tòxiques que tenen un punt simpàtic però que després passen factura.
L'escriptor aprofita per mostrar com aquestes persones són molt poc conscients del dany que causen als altres i van arribar a "idealitzar-lo com una etapa graciosa" de les seves vides, deixant una gran desproporció entre la poca consciència de l'abusador i les greus conseqüències vitals per a la víctima.
Alhora, l'home víctima de la persecució tampoc és totalment benigne, ja que alberga ànsies de venjança "sense escrúpols", ha postil·lat.
Testimoni d'algunes situacions de persecució en la seva etapa escolar, i ell mateix sent "un noi estudiós al qual no agradava el futbol", l'autor ha assegurat haver-se sentit sorprès al comprovar que molta gent en la cinquantena li ha manifestat haver viscut alguna experiència negativa, el que atribueix a una qüestió molt generacional.
Tot i que sí que existeix actualment la persecució escolar, a final dels cinquanta "formava part de l'atmosfera" de classe, i fins i tot s'entenia dins del mateix procés educatiu; per aquesta raó Vila-Sanjuán posa als seus personatges en la maduresa amb una mirada retrospectiva.
"Ara és més l'excepció que la regla i s'intenta tallar", esgrimeix el periodista, i assegura que abans era una cosa més permanent i corrent en el sistema.
Per aquesta raó, no ha calgut visitar les escoles actuals, sinó que ha extret el seu rerefons de converses informals i records.
Tot això, narrat sempre des d'una perspectiva masculina en resposta a un reflex del sistema educatiu de l'època --en què se separava nois i noies-- massa masculí en el pitjor sentit de la paraula davant de l'"ús de la duresa, l'agressivitat i la poca atenció a la sensibilitat".
Un sistema educatiu que també usava la violència física a classe: "Avui dia seria intolerable que et peguessin de manera sistemàtica", recorda.
