"Em sento orgullosa de ser catalana, avui més que mai en qu personifiquem el duel i la dansa"
BARCELONA, 3 juny (EUROPA PRESS) -
La poeta, assagista, traductora, narradora, editora i crítica guardonada amb el 51 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Marta Pessarrodona, ha destacat aquest dilluns agrada després de rebre el guardó: "Les poetes (genric intencionat) actuals i futures no tenim cap mrit. Ens contempla una tradició tan rica!".
"I tan catalana que passa no solament pel Principat, sinó també per Valncia i per les Illes. És a dir, pels Pasos Catalans, el somni de tanta gent del territori", ha afegit en l'acte, presidit pel líder de la Generalitat, Quim Torra, al Palau de la Música, en qu s'ha reconegut a l'escriptora com una de les intellectuals amb més prestigi del país, en paraules del jurat.
En el seu discurs, titulat 'Entre la modstia i l'orgull', la premiada ha revelat que en descobrir la distinció, es va agarrar a un text d'Hannah Arendt en qu la pensadora alemanya diu: "Els honors ens han de provocar modstia".
"Em sento orgullosa de ser catalana, avui més que mai, avui que personifiquem el duel i la dansa dels quals parla Josep Carner", ha ressaltat la poeta, que ha llanat un agrament especial a la seva família i al poeta mort Gabriel Ferrater.
Una conversa gravada de Lluís Llongueras i Marta Pessarrodona --nascuda a Terrassa al 1941 per resident a Sant Cugat del Valls (Barcelona)-- ha servit per donar el tret de sortida de l'acte, que el perruquer evoca: "El que m'encanta de tu és la dona que solament va voler ser literria. Literria, poeta, escriptora... Dedicada a la literatura".
CRITS DE 'LLIBERTAT' DESPRÉS DE LLEGIR-SE PARAULES DE CUIXART
En un ovacionat discurs llegit per Merc Martínez, que l'auditori ha acabat dempeus al crit de 'Llibertat' durant dos minuts, s'han llegit unes paraules escrites pel president d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, actualment en presó preventiva.
Cuixart ha parafrasejat a Emily Dickinson en assenyalar que no hi ha res al món que tingui més poder que la paraula, i ha concls les seves paraules dient: "Més enll de la poesia, res. Visqui la vida i visqui la llibertat".
Amb recreacions musicals i de dansa al són de 'Les quatre estacions' de Vivaldi, un cos de ballarins ha rememorat els viatges i territoris que han marcat a l'escriptora, comenant per Berlín --on va viure-- i continuant per Londres, així com la seva comarca del Valls Occidental, tenint en compte que els seus poemes acostumen a estar localitzats en un lloc, explica Llusa Juli.
El vicepresident d'mnium, Marcel Mauri, ha situat la cultura com el "millor far davant la intolerncia i davant el buit de la justícia que impedeix a Cuixart lliurar aquest premi per segon any consecutiu".
Per a Mauri, el premi és una celebració de la cultura i de la vida, i ha lamentat que el de Pessarrodona és amb prou feines el sis nom de dona que se sumeixi a aquesta distinció: "Amb aquesta entrega, no reparem cap injustícia, sinó que la fem visible".
DILEG AMB LA RESTA D'EUROPA
Els primers poemes de Pessarrodona van veure la llum en 1968 amb la selecció 'Primers dies de 1968', i li van seguir nombrosos poemaris com 'Setembre 30' (1969) prologat per Gabriel Ferrater, així com biografies d'autores destacades Maria Aurlia Capmany, Merc Rodoreda i Caterina Albert.
El jurat, que va decidir atorgar el premi per unanimitat a final de gener, destaca el dileg "constant i fructífer" de Pessarrodona entre la poesia catalana i la resta d'Europa, sobretot en l'mbit anglosaxó a través de Virginia Woolf, de qui va anar la mxima introductora en la cultura catalana.
També han acudit a la vetllada, que ha acabat amb crits d''Independncia', els consellers Josep Bargalló i Chakir El Homrani; el vicepresident del Parlament Josep Costa; la diputada al Congrés i exconsellera de Cultura, Laura Borrs, i la dona de Cuixart, Txell Bonet.
