Paco Azorín dona un gir estètic i contemporani a 'La traviata' en el Festival de Peralada

Actualitzat 6/8/2019 11:05:08 CET
- TOTI FERRER/PERALADA

Una òpera més moderna que feminista rep el vistiplau del públic

PERALADA (GIRONA), 6 Ag. (EUROPA PRESS) -

El director d'escena Paco Azorín ha aterrat la nit d'aquest dilluns al Festival Castell de Peralada (Girona) amb l'estrena d'una nova producció 'La traviata', de Giuseppe Verdi, en una proposta contemporània i estèticament trencadora que el públic ha aprovat amb nou minuts d'aplaudiments.

L'òpera, que es tornarà a representar aquest dimecres en el festival empordanès, ha pres forma sota la batuta de Riccardo Frizza al capdavant de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, i amb la interpretació de la russa Ekaterina Bakanova, que acaba d'interpretar aquest mateix paper a Florència, Venècia (Itàlia) i Dresden (Alemanya).

Bakanova ha estat la gran estrella de la nit amb una veu fina i delicada però tan convincent com el seu empoderat paper al capdavant d'aquesta producció de vocació feminista dins dels límits del llibret de Francesco Maria Piave del segle XIX, en què la soprano ha encarnat una nova Violetta, propietària de si mateixa però víctima del seu amor.

Després de l'èxit del 2015 amb 'Otello' de Verdi, Azorín ha erigit sobre l'escenari de Peralada una trencadora proposta amb la qual ha donat un gir sobretot estètic a la tradicional història d'amor verdiana, amb una Violetta empoderada però presonera dels seus sentiments en tres actes intermitentment aplaudits abans de l'aprovació final.

Aquesta òpera, basada en la novel·la d'Alexandre Dumas (fill) 'La dame aux camélias' (1852), ha arrencat amb un gran primer acte situat en la festa sensual que la protagonista, Violetta, protagonitza a casa seva i en què celebra els plaers de la vida amb la festiva i icònica ària 'Libiamo ne' lieti calici'.

Sense amagar l'incipient amor de Violetta per Alfredo, aquesta primera ària ha passat de l'alegria i la sensualitat al romanticisme, en un primer acte acompassat per la presència d'un petit cupido que ha encarnat una nena lliure i deambulant sobre l'escenari, i que després ha estat el fil invisible de l'amor trencat durant tota la funció.

El segon acte ha comptat amb Alfredo, cantat pel tenor americà d'origen mexicà René Barbera, com l'antagonista perfecte en el paper del masclista, i que ha protagonitzat una celebrada interpretació si s'ha de jutjar pels aplaudiments del públic tant durant la seva intervenció com al final.

En la tercera part, la mort de Violetta i la seva brusa negra han tenyit de foscor i pesar l'escenari, ha emmudit el públic, malgrat la lluentor de la seva veu, i ha resolt així un amor ple de vitalitat davant la inevitable parca.

DONA EXECUTIVA

El vestuari que ha dissenyat el prestigiós Ulises Mérida ha merescut una menció a part: modern i també amb vocació contemporània, que ha plasmat Violetta amb els pantalons d'una dona executiva, i els seus companys de festa com els extres d'un videoclip de moda, ulleres de sol incloses, tot això orientat a una lectura moderna de l'òpera.

Precisament, el feminisme de la peça està guiat per Carme Portaceli --amiga i mestra d'Azorín-- i també per la baronessa i escriptora francesa George Sand de la qual s'ha projectat alguna frase --que per accedir a la intel·lectualitat de la seva època s'havia de vestir d'home i posar-se pantalons--.

També ha estat destacable l'escenografia, integrada per una gran plataforma de deu metres que s'ha anat elevant fins que s'ha convertit en una paret i ha representat, a dalt, el món dels desitjos i, a baix, el de la realitat; en aquesta plataforma hi han fet desfilar acròbates amb números aeris.

L'estrena d'Azorín ha estat una de les grans jornades del festival i ha comptat amb l'assistència de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; el director musical del Gran Teatre del Liceu, Josep Pons, i Fernando Ceron, de l'Inaem.