Madrid i La Rioja, del PP, feliciten l'executiu perquè ha destinat "més diners que mai" a dependents
MADRID, 7 oct. (EUROPA PRESS) -
Les comunitats autònomes de Catalunya, Andalusia, Aragó, Astúries i Extremadura han reclamat al Govern espanyol més finançament per a polítiques socials i, especialment, més inversió en matèria de dependència.
Així ho han manifestat els diferents representants autonòmics a la seva arribada al Ministeri de Sanitat, on aquest dimecres s'ha celebrat un Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència presidit pel ministre de Sanitat, Alfonso Alonso.
La consellera de Benestar Social i Família i vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté, ha assegurat que Catalunya "els últims anys ha deixat de percebre aproximadament 240 milions d'euros" en dependència a causa de les retallades pressupostàries que, segons la seva opinió, han afectat al sistema de serveis socials en general.
De fet, sobre l'augment de finançament en dependència previst en els pressupostos del 2016, Munté ho veu "irrisori".
"És un increment molt petit per al repte que existeix d'incorporar als moderats lleus al sistema de dependència", ha apuntat, insistint que el balanç de la legislatura actual és "altament negatiu".
Per la seva banda, la consellera d'Igualtat i Polítiques Socials d'Andalusia, María José Sánchez Rubio, ha demandat la creació d'un grup de treball per avaluar els resultats en l'aplicació de la llei de dependència i avançar cap a un pacte d'Estat en aquesta matèria.
Per a Sánchez Rubio, cal garantir el compliment del compromís de finançament basat en un 50% Estat i un altre 50 l'Administració regional i, sobre aquesta qüestió, ha explicat que Andalusia finança més d'un 78% del sistema d'atenció a la dependència i l'Estat menys d'un 22%.
ASSUMIR COMPROMÍS DE FINANÇAMENT
Des d'Aragó, la consellera María Victoria Broto ha afirmat que a la seva Comunitat Autònoma hi ha un 31% de dependents amb dret reconegut que no reben prestació.
"M'agradaria parlar de serveis socials, del deteriorament i del compromís del Govern amb el finançament", ha dit als periodistes a la seva arribada a la reunió, per després recalcar que la reducció del crèdit dels serveis socials en entitats locals ha estat d'un 67%.
En qualsevol cas, ha subratllat que Aragó és una de les regions amb majors dificultats després d'aquest "desmantellament".
I tot i que creu que "hi ha temps" per reconduir aquesta situació, ha apuntat que totes les autonomies reben una aportació inferior al 50% per part de l'Estat i, per aquest motiu, ha instat l'executiu central que assumeixi les seves responsabilitat en finançament.
En aquesta mateixa línia s'ha pronunciat la consellera asturiana de Serveis i Drets Socials, Pilar Varela, qui ha recalcat que han estat les comunitats les que han assumit "gran part" de la inversió social en dependència.
"Sembla que el Govern espanyol vol girar full sobre la llei de dependència", ha dit al respecte.
Així, ha demanat "menys triomfalisme" al Govern espanyol i més afrontar una "realitat dura i difícil" que, segons la seva opinió, "requereix "més aportació de l'Estat a polítiques socials".
REFORMA LOCAL
Per al conseller de Sanitat d'Extremadura, José María Vergeles, la dependència és un "tema fonamental" que no està a l'ordre del dia de la trobada d'aquest dimecres al mateix temps que ha lamentat que no s'hagi fet una "avaluació seriosa i detallada" de la llei de dependència des del començament de la seva aplicació.
També ha advertit que l'aprovació de la reforma local a partir de l'1 de gener del 2016 la gestió dels serveis socials passa a mans de les comunitats autònomes incidint que en encara no estan preparades.
Alhora, la consellera asturiana ha alertat de l'entrada en vigor d'aquesta norma que suposa una "amenaça" per als ajuntaments que perden les seves competències socials i la representant de Catalunya ha reprotxat el caràcter "recentralitzador" d'aquesta llei i ha lamentat el "perjudici clar" que suposa per a les entitats locals catalanes.
Els representants de totes les comunitats autònomes, oposades al PP, també han mostrat la seva preocupació sobre els criteris comuns d'acreditació per garantir la qualitat dels centres per a l'atenció a la dependència, i han advocat per arribar a un "gran pacte" en aquest sentit.
"MÉS DINERS QUE MAI" A DEPENDÈNCIA
D'altra banda, els Governs populars de La Rioja i de Madrid han expressat la seva satisfacció per la gestió del Govern espanyol en polítiques socials.
"La dependència estava en una situació catastròfica al principi de la legislatura i s'ha aconseguit garantir el sistema i anar millorant al llarg del temps", ha subratllat el conseller madrileny Carlos Izquierdo.
Segons Izquiedo, "ara mateix s'està destinant més diners que mai als dependents i a la Comunitat de Madrid un de cada 17 euros va a la dependència": "Cap Govern ha estat tan social com l'actual", ha conclòs.
Des de La Rioja, el conseller de Polítiques Socials, Conrado Escobar, ha destacat la "sensibilitat social" de l'executiu central.
El finançament en matèria de dependència, ha dit, "va arrencar de manera insuficient quan va començar el seu camí per part de l'administració socialista", moment en què es va admetre "com a bona una llei que arrencava amb claríssimes deficiències en el seu model de finançament".
Escobar ha reivindicat els principis de sostenibilitat, solidaritat i suficiència al mateix temps que ha apostat pel "consens" en totes les qüestions referides al finançament.
