Amb més de 230 artistes, compta amb Iréne Theorin i Anna Pirozzi
BARCELONA, 27 març (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona acollir 'La Gioconda', d'Amilcare Ponchielli, situada en una Vencia de boira i "deliri de llums" amb direcció escnica i de vestuari per part del veter director Pier Luigi Pizzi, direcció musical de Guillermo Garcia Calvo i repartiment doble liderat per les sopranos Iréne Theorin i Anna Pirozzi, amb els tenors Brian Jagde i Stefano La Colla.
Aquesta coproducció del Liceu, el Teatro Real de Madrid i l'Arena di Verona, que va arribar al Liceu el 2005 i de la qual es podr tornar veure de l'1 al 15 d'abril una reposició amb novetats, compta amb més de 230 artistes --concretament 147 persones en escena i 91 músics--, amb coreografia del ballet operístic Gheorge Lancu, ha explicat Pizzi en roda de premsa aquest dimecres.
Pizzi, de 88 anys, ha descrit que aquesta pera és com un paradigma de melodrama, perqu té els ingredients essencials d'amor, venjana, gelosia i mort, uns elements basics que sempre es troben en tot el repertori melodramtic i que en aquesta pera "estan concentrats".
La producció, de gairebé quatre hores, retrata una Vencia "molt particular, quotidiana i d'un realisme potic", en qu Enzo Grimaldo estima Laura, després d'haver abandonat la desafortunada Gioconda, filla de Cieca, acusada de bruixeria.
DE MACABRE A DECADENT
Pizzi situa aquesta pera en un ambient decadent a finals del segle XVIII, en una poca de boira, aigua, canals, ponts i góndoles funerries, que retrata una ciutat grisa i amb boira, "en un quadre inspirat més en l'impressionisme de Turner que en Canaletto, d'un clima decadent".
"Turner va veure Vencia com un deliri de llums en les boires. I aix és el que em va inspirar. És una pintura matrica en qu es veu i no es veu", ha descrit Pizzi, que vol en aquesta producció mostrar una Vencia lligada per aquesta boira.
Sense bambalines, l'escenari est completament obert, amb la persistent boira donant un sentit de "misteri i poesia", a més, aquesta reposició arriba renovada en els aspectes tcnics, com la illuminació, per també en el vestuari i l'escenografia.
El director tcnic, Xavi Sagrera, ha descrit els "intensos canvis" d'aquesta producció respecte a la seva versió del 2005, i ha detallat que a part dels 230 artistes, compta amb 80 tcnics --el doble del habitual-- que també faran assajos; forma part de la seva complexitat que a més ser retransmesa en directe a 122 cinemes del món.
El director musical, Guillermo García Calvo --que també debuta en el paper--, ha destacat la gran complexitat de l'pera, amb ries, duos i ballet sobre el fossat, en qu tampoc no hi ha un moment de calma: "Mantenir la concentració és complicat amb tanta gent en moviment, el cor es mou molt, i tot est escenificat i no hi ha un moment de descans. En una pera plena de contrastos".
Ha dit que el fet que sigui el seu debut ho fa tot més estimulant i fresc, així com el fet que hi hagi molts debuts en l'elenc: "Els assajos han estat molt creatius, els cantants han estat molt oberts i ha estat tot molt estimulant, tot el contrari de la rutina que és l'enemiga d'aquesta professió".
El cantant Brian Jagde, debutant en el rol, ha considerat que es tracta d'una pera molt complicada, en qu es travessa "la frontera del verisme entre Verdi i Puccini".
CALLAS I CABALLÉ
Quan ha estat preguntat per Maria Callas, Pizzi --que no va treballar amb ella per sí la va conixer-- ha destacat la seva intelligncia escnica, tcnica perfecta, qualitats naturals, perfecció i estudi: "Callas arribava als assajos sabent-ho perfectament tot, no es perdia una paraula".
També ha recordat Montserrat Caballé, que arribava tard a tots els assajos sempre amb diferents motius: "El seu pare va morir tres o quatre vegades", ha fet broma, i ha dit que la seva veu era meravellosa i la seva personalitat, extraordinria.
Ha recordat quan la va conixer el dia abans de participar en una producció seva a Itlia: va arribar el dia abans recentment operada dels genolls: "Tenia dues ferides gairebé obertes i dues infermeres que la portaven. Gairebé no podia caminar. En aquell moment vaig adorar aquesta dona. Vaig entendre que era all per la passió".
Perqu pogués sortir a escena, Pizzi li va folrar les crosses de vellut i va dissenyar dos vestits per a les seves infermeres, que van sortir a escena "com a cambreres, i l'entrada de la Caballé a l'escenari va ser com la d'una reina de Shakespeare", en qu va aconseguir un aplaudiment de 45 minuts.
"Aquells moments justifiquen tots els sacrificis que hi ha al voltant i que el públic tampoc no coneix, i justifiquen per qu un moment val tota una vida de teatre. Grcies Montserrat", ha destacat Pizzi.
