Estat i Generalitat coincideixen en la importància del "consens" a l'abordatge de les drogues
BARCELONA, 30 gen. (EUROPA PRESS) -
L'Estat ha aconseguit decomissar 106,5 milions d'euros en els últims quatre anys en la seva lluita contra el narcotràfic, una quantitat que s'ha destinat a programes de prevenció i assistència a la toxicomania, i també a actuacions d'investigació i persecució d'aquestes xarxes delictives, ha explicat aquest dijous a Barcelona el sotsdirector del Pla Nacional de Drogues, José Oñorbe.
Oñorbe, que ha participat en les jornades organitzades per la Comissió de Drogues de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (Icab), amb motiu del seu 25 aniversari, ha indicat que els fons decomissats han estat 23 milions d'euros el 2010, 30 el 2011, 26 en 2012 i 27,5 el 2013, tot i que ha destacat que els processos judicials fan que la recepció efectiva dels fons es produeixi de mitja sis anys després de la confiscació i desmantellament de les xarxes del narcotràfic.
El sotsdirector ha destacat en la seva intervenció que el consum de drogues s'ha estabilitzat i fins i tot ha baixat els últims anys, i que l'alcohol i el tabac són les dues substàncies que provoquen més problemes i complicacions --més d'un 35% dels menors entre 14 i 18 anys declara haver-se emborratxat a l'últim mes malgrat que la venda d'alcohol és il·legal en aquesta franja d'edat--.
Alhora, en una anàlisi històric del problema, ha celebrat el desenvolupament de plans específics, l'obertura de recursos sanitaris i la major conscienciació de la societat, mentre que un dels principals reptes és l'augment de l'eficiència en les actuacions, una major coordinació entre administracions i estar atent a l'aparició de noves substàncies psicoactives --només el 2012 van ser 72--.
Oñorbe ha coincidit amb el sotsdirector general de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom, i amb el gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Conrad Cases, en la importància del "consens" entre tots els partits polítics i els professionals sanitaris al llarg del temps a l'abordatge de les drogodependències, tot i que la perspectiva ha canviat i ara la recaiguda no implica necessàriament el fracàs, sinó que es considera una part del procés.
REGULACIÓ DE DROGUES
Colom ha subratllat que la mirada comunitària ajuda a entendre el problema i a donar una resposta més adequada, ha aplaudit que les drogodependències disposen a dia d'avui d'un tractament "altament efectiu", i ha indicat que entre els reptes de futur està la regulació de les drogues, una matèria en la qual la Generalitat aposta per posar l'accent en la salut de la població i no tant en la penalització, ha destacat.
En tot cas, ha alertat dels reptes que suposen la banalització del consum, el consum intensiu d'alcohol durant els caps de setmana, la falta de tractament específic per a la cocaïna, les noves realitats familiars, la feminització dels consums i la diversitat cultural, entre d'altres.
Cases, per part seva, ha recordat els anys 80 com els de l'epidèmia de l'heroïna i quan la sobredosi era la primera causa de mort entre els joves i ha destacat que els successius plans de drogues "s'han sabut adaptar molt bé als canvis", amb programes com la dispensació de metadona, sempre amb l'objectiu últim de reduir l'oferta de drogues i prevenir el seu consum, ha emfatitzat.
Cases ha evidenciat també que existeix una relació entre les zones amb un consum més problemàtic de drogues a Barcelona --Ciutat Vella i Besòs, sobretot--, amb les que tenen una renda familiar més baixa.
El president de la Comissió de Drogues de l'Icab, Francisco Blázquez, ha fet una repassada als 25 anys d'història de la institució, recordant que Espanya té un dels índexs de criminalitat més baix d'Europa i una de les taxes més alta d'empresonament, alguna cosa relacionada amb la penalització de les drogues i la falta d'aplicació de mesures penals alternatives.
Blázquez ha apuntat que entre els reptes a curt termini de la comissió es troba el seguiment del projecte de possible regulació del cànnabis a Catalunya, en estudi per part de la Generalitat des de fa mesos, després que els últims anys hagin proliferat els clubs de fumadors i a dia d'avui ja siguin més de 200 només a Barcelona.
La vicedegana de l'Icab, Rosa Maria Barberà, ha destacat que la comissió de drogues de la institució ha estat al llarg dels 25 anys d'història una comissió "molt participativa i activa", tant des d'una perspectiva jurídica com social.
