Publicat 13/03/2021 10:52CET

Les sales de concerts de Catalunya perden 80 milions després d'un any de "zero activitat"

Archivo - Arxiu - Concert al Castell de Montjuïc
ASSAC - Archivo

Els locals d'oci nocturn atribueixen a la "voluntat política" la falta de recursos

BARCELONA, 13 mar� (EUROPA PRESS) -

Les sales de concerts de Catalunya xifren en 80 milions d'euros les pèrdues econòmiques després d'un any "de zero activitat" que ha provocat el tancament permanent que va dictar el Govern central amb l'estat d'alarma que es va instaurar el 16 de març del 2020 per la pandèmia de coronavirus.

En declaracions a Europa Press, quan es compleix un any del tancament, el president de l'Associació de Sales de Concert de Catalunya (Asacc) i codirector de la sala Razzmatazz, Lluís Torrents, ha alertat que les ajudes del Govern "són totalment insuficients i hi ha certa discriminació en la seva distribució" segons la grandària de les sales.

Ha argumentat que, per a les sales més petites, les ajudes públiques si que contribueixen a sufragar les despeses que els genera mantenir el tancament, però per a les que tenen més aforament "no els cobreix ni una quarta part".

Ha assegurat que des que va començar la pandèmia s'han deixat de fer uns 8.000 concerts, cosa que ha afectat a cinc milions d'espectadors i a uns 1.700 treballadors de les sales; uns espais que no esperen obtenir beneficis fins al 2023.

L'Executiu català ha relaxat certes restriccions i, ara, alguns d'aquests negocis poden obrir, amb llicència de bar i amb limitació d'aforament, cosa que Torrents no considera que sigui una solució perquè obrir en aquestes condicions "suposaria accelerar el nivell d'endeutament".

"Ara és inviable econòmicament organitzar concerts, i no ens podem permetre reobrir per tenir més despeses de les que ja tenim", ha clamat.

Així, ha criticat la prohibició de vendre consumicions sense llicència de bar, els horaris limitats d'obertura i tancament dels locals i el confinament municipal, perquè "són mesures que epidemiològicament tenen sentit, però pels qui consideren que la cultura és essencial són absurdes".

Davant aquesta situació, ha urgit a implementar l'ús del certificat de vacunació i de tests ràpids d'antígens a les portes dels concerts, malgrat que veu "reticència de la Conselleria de Salut per dedicar esforços humans i econòmics per recuperar l'activitat total".

A més, ha reclamat més ajudes de la Conselleria d'Empresa, perquè les que ha destinat la Conselleria de Cultura diu que no han arribat a cobrir "ni el 10% de les despeses".

REDUIR L'AFORAMENT "NO ÉS REINVENTAR-SE"

Quan li han preguntat per la possibilitat d'adaptar les sales perquè compleixin les mesures sanitàries per poder celebrar concerts --públic assegut a cadires, amb distància, mascareta i sense consumir--, ha lamentat l'ús del concepte 'reinvenció' i ha al·legat que la música, la cultura i el ball són indissociables: "La nostra activitat és la que és i no hi podem renunciar".

A parer seu, les reduccions "dràstiques de l'aforament no són sinònim de reinventar-se, és mirar de canviar l'objectiu d'allò al que ens dediquem" i ha subratllat que celebrar un concert amb el públic assegut és apte per a un determinat gènere musical i públic, però no per a un concert del grup de rock AC/DC.

Mentre que les sales de concert a països europeus compten amb un 20% d'inversió pública, segons les seves dades, a Espanya la inversió és "insignificant", de l'1 al 3%, motiu pel qual cosa recorda que no resulta rendible obrir instal·lacions i mantenir equips, tècnics i professionals tenint en compte que poques sales viuen de la música en directe, i que la majoria de beneficis provenen de les consumicions.

2021, "ANY D'INCERTESA"

Per la seva banda, la gerent d'Asacc, Carmen Zapata, també ha assegurat que ara com ara no hi ha manera viable d'organitzar un concert o esdeveniment musical amb els aforaments que permeten les autoritats sanitàries i ha reivindicat l'efecte "medicinal i terapèutic" de la música en directe.

En relació a una eventual obertura de les sales de concerts multitudinàries, ha alertat que el 2021 "continua sent un any d'incertesa", i ha estimat que en l'últim trimestre de l'any el sector reavivarà i es podrà obrir amb certa normalitat, però que fins el 2022 no recuperaran la viabilitat econòmica de les sales.

SALES I LOCALS D'OCI NOCTURN

El secretari general de la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm), Joaquim Boadas, ha dit que falta "voluntat política" per invertir en proves pilot --com la que es va fer a la sala Apol·lo de Barcelona-- que demostrin que és compatible el normal desenvolupament de l'activitat amb la protecció total de la salut de les persones.

Ha retret al Govern que les restriccions siguin "arbitràries i incoherents, es decideixin sense fonament científic i que no tinguin credibilitat", i ha recordat que, segons les seves dades, el 80% dels contagis que es produeixen en reunions de familiars i amics en l'àmbit privat.

Les pèrdues de discoteques i locals d'oci nocturn a Catalunya han superat els 4.000 milions d'euros, cosa que és "irreparable, perquè cada setmana que no es flexibilitzen les restriccions tanquen desenes d'empreses" i ha assegurat que és rendible reobrir a partir del 80% de l'aforament.

Ha alertat que el tancament dels locals d'oci nocturn ha fomentat indirectament que festes il·legals i altres trobades i activitats de socialització es traslladin a "llocs inadequats" on no es compleixen les mesures de seguretat.

A més, ha demanat que s'implementi un pla d'obertura per quan arribi l'estiu i augmenti el turisme "per evitar botellades i per no donar una imatge lamentable a nivell competitiu i com a destinació turística", ha resolt.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés