Els locals d'oci nocturn atribueixen a la "voluntat política" la falta de recursos
BARCELONA, 13 març (EUROPA PRESS) -
Les sales de concerts de Catalunya xifren en 80 milions d'euros les prdues econmiques després d'un any "de zero activitat" que ha provocat el tancament permanent que va dictar el Govern central amb l'estat d'alarma que es va instaurar el 16 de mar del 2020 per la pandmia de coronavirus.
En declaracions a Europa Press, quan es compleix un any del tancament, el president de l'Associació de Sales de Concert de Catalunya (Asacc) i codirector de la sala Razzmatazz, Lluís Torrents, ha alertat que les ajudes del Govern "són totalment insuficients i hi ha certa discriminació en la seva distribució" segons la grandria de les sales.
Ha argumentat que, per a les sales més petites, les ajudes públiques si que contribueixen a sufragar les despeses que els genera mantenir el tancament, per per a les que tenen més aforament "no els cobreix ni una quarta part".
Ha assegurat que des que va comenar la pandmia s'han deixat de fer uns 8.000 concerts, cosa que ha afectat a cinc milions d'espectadors i a uns 1.700 treballadors de les sales; uns espais que no esperen obtenir beneficis fins al 2023.
L'Executiu catal ha relaxat certes restriccions i, ara, alguns d'aquests negocis poden obrir, amb llicncia de bar i amb limitació d'aforament, cosa que Torrents no considera que sigui una solució perqu obrir en aquestes condicions "suposaria accelerar el nivell d'endeutament".
"Ara és inviable econmicament organitzar concerts, i no ens podem permetre reobrir per tenir més despeses de les que ja tenim", ha clamat.
Així, ha criticat la prohibició de vendre consumicions sense llicncia de bar, els horaris limitats d'obertura i tancament dels locals i el confinament municipal, perqu "són mesures que epidemiolgicament tenen sentit, per pels qui consideren que la cultura és essencial són absurdes".
Davant aquesta situació, ha urgit a implementar l'ús del certificat de vacunació i de tests rpids d'antígens a les portes dels concerts, malgrat que veu "reticncia de la Conselleria de Salut per dedicar esforos humans i econmics per recuperar l'activitat total".
A més, ha reclamat més ajudes de la Conselleria d'Empresa, perqu les que ha destinat la Conselleria de Cultura diu que no han arribat a cobrir "ni el 10% de les despeses".
REDUIR L'AFORAMENT "NO ÉS REINVENTAR-SE"
Quan li han preguntat per la possibilitat d'adaptar les sales perqu compleixin les mesures sanitries per poder celebrar concerts --públic assegut a cadires, amb distncia, mascareta i sense consumir--, ha lamentat l'ús del concepte 'reinvenció' i ha allegat que la música, la cultura i el ball són indissociables: "La nostra activitat és la que és i no hi podem renunciar".
A parer seu, les reduccions "drstiques de l'aforament no són sinnim de reinventar-se, és mirar de canviar l'objectiu d'all al que ens dediquem" i ha subratllat que celebrar un concert amb el públic assegut és apte per a un determinat gnere musical i públic, per no per a un concert del grup de rock AC/DC.
Mentre que les sales de concert a pasos europeus compten amb un 20% d'inversió pública, segons les seves dades, a Espanya la inversió és "insignificant", de l'1 al 3%, motiu pel qual cosa recorda que no resulta rendible obrir installacions i mantenir equips, tcnics i professionals tenint en compte que poques sales viuen de la música en directe, i que la majoria de beneficis provenen de les consumicions.
2021, "ANY D'INCERTESA"
Per la seva banda, la gerent d'Asacc, Carmen Zapata, també ha assegurat que ara com ara no hi ha manera viable d'organitzar un concert o esdeveniment musical amb els aforaments que permeten les autoritats sanitries i ha reivindicat l'efecte "medicinal i teraputic" de la música en directe.
En relació a una eventual obertura de les sales de concerts multitudinries, ha alertat que el 2021 "continua sent un any d'incertesa", i ha estimat que en l'últim trimestre de l'any el sector reavivar i es podr obrir amb certa normalitat, per que fins el 2022 no recuperaran la viabilitat econmica de les sales.
SALES I LOCALS D'OCI NOCTURN
El secretari general de la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm), Joaquim Boadas, ha dit que falta "voluntat política" per invertir en proves pilot --com la que es va fer a la sala Apollo de Barcelona-- que demostrin que és compatible el normal desenvolupament de l'activitat amb la protecció total de la salut de les persones.
Ha retret al Govern que les restriccions siguin "arbitrries i incoherents, es decideixin sense fonament científic i que no tinguin credibilitat", i ha recordat que, segons les seves dades, el 80% dels contagis que es produeixen en reunions de familiars i amics en l'mbit privat.
Les prdues de discoteques i locals d'oci nocturn a Catalunya han superat els 4.000 milions d'euros, cosa que és "irreparable, perqu cada setmana que no es flexibilitzen les restriccions tanquen desenes d'empreses" i ha assegurat que és rendible reobrir a partir del 80% de l'aforament.
Ha alertat que el tancament dels locals d'oci nocturn ha fomentat indirectament que festes illegals i altres trobades i activitats de socialització es traslladin a "llocs inadequats" on no es compleixen les mesures de seguretat.
A més, ha demanat que s'implementi un pla d'obertura per quan arribi l'estiu i augmenti el turisme "per evitar botellades i per no donar una imatge lamentable a nivell competitiu i com a destinació turística", ha resolt.
