El nou protocol "desmedicalitza" l'embaràs i millora la detecció de problemes de salut mental i violència masclista
BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)
Les embarassades que presentin un risc alt i intermedi després del cribratge bioquímic-ecogràfic del primer trimestre podran fer-se la prova d'ADN fetal en sang materna en el sistema públic de salut català a partir del setembre gràcies al nou Protocol de seguiment de l'embaràs a Catalunya, "un avanç important que estalvia a les dones proves invasives que comporten un risc".
Així ho ha explicat en roda de premsa aquest dijous la consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, que ha destacat que el protocol actualitza l'anterior, del 2005, i s'ha elaborat amb la participació de més de 180 professionals i amb el suport de l'Associació Catalana de Llevadores (ACLL, en les seves sigles en català) i la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia, presents en l'acte.
El document s'implementarà progressivament, amb una dotació de 330.000 euros anuals, i inclourà un cribratge sobre salut mental, millorarà la detecció de violència masclista i promourà la corresponsabilitat de les parelles en la criança, entre altres novetats, han explicat la presidenta de la Societat d'Obstetrícia, Elena Carreras, i la de l'ACLL, Gemma Falguera.
La consellera ha destacat que es "desmedicalitzaran" els embarassos que es donen en circumstàncies normals (el 80%), i en casos de risc prioritzaran aquest test d'ADN no invasiu que detecta anomalies cromosòmiques de forma precoç, com la síndrome de Down, la de Patau o la d'Edwards.
Aquesta anàlisi de cèl·lules del fetus en la sang de la mare pot evitar anualment més de 1.200 procediments invasius que es duen a terme --entre mil biòpsies de cori i 200 amniocentesis-- quan es detecta risc en el cribratge combinat del primer trimestre, a més de reduir riscos i falsos positius, d'un 0,1% davant del 4% de falsos positius de l'amniocentesis, que alhora té risc d'avortament.
Com a novetat, el protocol inclou un cribratge de la diabetis en el primer trimestre, amb control de la glucèmia en gestants de risc, i un de salut mental, que anteriorment només es feia després del part i que inclourà dos tests --Wholey i Edimburgh--, que a detectar problemes derivaran a psicologia.
També es dura a terme un cribratge de violència masclista, que han sistematitzat i millorat la coordinació, i tests sistemàtics de consum de tabac, drogues i alcohol, mentre que també sistematitza proves per detectar el bacteri Chlamydia trachomatis, el virus Zika i la malaltia de Changas en alguns casos.
En els embarassos sense risc, el protocol oficialitza que la primera visita sigui a la setmana 10 --que ja es feia, encara que el protocol anterior indicava la 12-- i endarrereix dues setmanes la visita de coordinació amb l'hospital, fins a la 36-38, per apropar-la al part, alhora que elimina exploracions innecessàries durant la gestació --com el tacte vaginal i la pelvimetria-- i inclou a la Història Clínica els hàbits tòxics i la situació laboral de la mare.
MÉS DE 34 ANYS
La sotsdirectora general de Promoció de la Salut de la Generalitat, Carmen Cabezas, ha explicat que els embarassos han baixat un 20% en els últims deu anys i es donen cada vegada en dones més grans, amb un augment progressiu de les gestants de més de 34 anys, actualment en el 38%, i decreixen un 25% els embarassos en adolescents, que són el 16% del total.
Augmenta la lactància materna, fins al 87% de mares opten inicialment per ella, la qual cosa ha celebrat perquè "és un dels factors que preveuen més l'obesitat infantil", i també ha apuntat que el 55% de les gestants que fumaven ho deixen, i que en el 25% es donen problemes de salut mental, i en el 10%, depressió postpart.
