L'objectiu és reduir el dèficit a zero en tres anys
BARCELONA, 11 nov. (EUROPA PRESS) -
L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) podrà eixugar el seu deute, que supera els 542 milions d'euros, i garantir d'aquesta manera el servei amb un préstec sindicat per valor de 472,2 milions d'euros per al període 2014-2031.
El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Antoni Balmón, han signat aquest dimarts al Palau de la Generalitat el conveni i els contractes que asseguren la viabilitat del transport públic de l'àrea de Barcelona.
Les entitats signants d'aquest préstec sindicat, amb carència principal fins al 2017 i 15 anys d'amortització, són CaixaBank, que és la que realitza una major aportació amb més de 258,3 milions d'euros (54,7% del total); BBVA, amb un 13,8%; Bankia, amb un 11,9%; Santander, amb un 6,7%; Bankinter, amb un 4,4%; Banc Sabadell, amb un 4,2%; i Banc Popular, amb un 4,1%.
L'acord formalitzat aquest dimarts entre Generalitat, Ajuntament i Àrea Metropolitana de Barcelona també inclou un reequilibri de les necessitats corrents del sistema i les aportacions de les administracions a través d'un augment de les mateixes i de la contenció de la despesa per part dels operadors de transport, com TMB i FGC.
Així, el conveni de finançament signat recull el Pla Quadriennal de finançament 2014-2017, on les aportacions de les administracions consorciades creixen en més de 67 milions d'euros respecte al 2013, un 15%, mentre que a partir del 2017 les administracions incrementaran la seva aportació amb l'IPC.
En concret, la Generalitat aportarà 281,1 milions aquest any, 285,5 el 2015 i 291 el 2016; l'Ajuntament de Barcelona aportarà 90,1 milions en 2014, 100,9 el 2015 i 110,9 el 2016, mentre que l'AMB aportarà 101,7 aquest any, 109 el 2015 i 116 el 2016.
Sumant aportacions d'empreses privades i Cementiris de Barcelona, l'aportació global amb la qual comptarà el transport públic de l'àrea de Barcelona per part de les administracions consorciades serà de 474,2 milions aquest 2014, 496,6 per al pròxim any i 519,1 el 2016.
Tot això persegueix l'objectiu de reduir el dèficit a zero en tres anys --el 2013 va pujar a 181 milions--, augmentant aportacions i reduint la despesa, ja que l'increment de la recaptació i la política de contenció de despeses comporten que les necessitats de subvenció per despesa corrent disminueixin en més de 55 milions d'euros, un 9% respecte al 2013.
L'oferta de transport es mantindrà constant i només es preveu l'ampliació de FGC a Terrassa i Sabadell i la posada en marxa del tram de la L9 a l'Aeroport de Barcelona, que es recull a l'increment del cost del servei dels respectius operadors.
D'aquesta manera, Vila ha deixat clar que els nous serveis que es posin en marxa en el futur hauran de preveure la seva sostenibilitat a partir de les noves aportacions al sistema que faci la pròpia administració que proposa l'increment del servei.
L'USUARI HA D'APORTAR EL 50%
El conseller ha sostingut que arrossegar el dèficit actual és un fet "gravíssim i inadmissible", i ha tornat a defensar la necessitat que l'usuari financi fins al 50% del bitllet --actualment l'aportació de l'usuari supera el 47%-- seguint la màxima de 'qui utilitza paga'.
Trias ha defensat el conveni, que li permet veure amb optimisme el futur del transport públic, perquè "durant un temps es va prendre la decisió de seguir gastant i no aportar, i el resultat ha estat aquesta motxilla de deute insuportable".
Per la seva banda, Balmón ha lamentat que el nombre de passatgers s'ha reduït aquests anys a causa de la crisi, i alhora l'aportació de l'Estat s'ha reduït, si bé la despesa ha seguit augmentant: "No hi ha res gratis. El que per a un usuari és gratis a un altre li costa diners".
