BARCELONA, 7 set. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor i assagista Jorge Carrión viatja a un futur postapocalíptic en la seva nova novel·la 'Los huérfanos', genèricament inclassificable davant de l'explosió de gèneres que combina, segona part d'una trilogia titulada 'Las huellas'--que ha començat amb 'Los muertos' (2010)-- i que acabarà amb la publicació prevista el 2016 de 'Los turistas'.
'Los huérfanos' se centra en un grup de supervivents de la Tercera Guerra Mundial procedents de diferents racons del món, que porta tretze anys incomunicat en un búnquer a Pequín i les vides dels quals són descrites per Marcelo, un ambigu i desequilibrat narrador, a partir del dia que un dels companys comença a amenaçar l'harmonia de la comunitat.
En una entrevista d'Europa Press, l'escriptor ha descrit la seva novel·la com un relat de ciència-ficció purament "humanista" en comparació de la seva anterior novel·la, una obra definida com una transcripció del llenguatge audiovisual, amb un estil molt més clàssic però que combina una amalgama de formes literàries entre les quals destaquen la crònica, l'assaig --Carrión no concep una sense l'altre-- i fins i tot la ècfrasi, la descripció minuciosa d'una representació visual.
Les dues novel·les són, malgrat formar una trilogia, totalment independents, però d'alguna manera estan intercomunicades a causa de certs elements temàtics, situacionals i la compartició d'algun personatge, creant "vincles conceptuals" entre elles, segons ha comentat el seu autor.
Carrión (Tarragona, 1976) destaca la importància del procés creatiu en comptes de l'obra en si, que comparteix amb el mateix desenvolupament de la saga, en què els 'Los huérfanos' és la conseqüència de 'Los muertos', així com 'Los turistas' serà el camí cap a 'Los muertos'.
LA CIÈNCIA-FICCIÓ COM A "EINA"
Les qüestions sobre el revisionisme històric, la fàcil remodelació i reinterpretació contínua de la història i de la seva reconstrucció, que varien segons el color polític, han inspirat el fenomen central de 'Los huérfanos' --l'anomenada "reanimació històrica"--.
Es tracta d'una ciència fictícia que no només reconstrueix, sinó que reanima el pensament del moment en qüestió, en què les xarxes socials també exerceixen la seva funció, fent que la gent senti i pensi, per exemple, el que sentien i pensaven els moscovites el 1917.
Fonts d'inspiració pel que fa a aquest dilema històric i reconstructiu que recorden la 'Psicohistòria' d'Isaac Asimov --basat en el càlcul del futur d'una civilització-- o els relats distòpics de Philip K. Dick, Ray Bradbury o J.G. Ballard, més que a la ciència-ficció literària, Carrión assumeix una referència directa a l'obra gràfica dels guionistes Alan Moore i Grant Morrison, en què s'ha submergit durant els últims sis anys.
L'ús que disposa Carrión de la ciència-ficció no deixa de ser una complexa "eina" amb l'objectiu d'intentar donar resposta a preguntes que manquen d'ella, centrant-se en fins a quin punt els mites, les llegendes, les ficcions i les dades històriques pertanyen a un territori comú amb fronteres molt difícils de delimitar, sent fonamental el fet que en la novel·la aquesta "reanimació històrica" sigui la causa del col·lapse de la humanitat.
