MADRID, 11 març (EUROPA PRESS) -
El grup d'investigadors del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), liderat per l'experta de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ICREA, Pura Muñoz-Cánoves, ha publicat fa poc un estudi a la revista 'Nature' que descriu el declivi que pateixen les cèl·lules mare musculars quan s'activa una via de senyalització associada a la senescència cel·lular, a l'envelliment.
Les cèl·lules mare musculars, també anomenades cèl·lules satèl·lits, romanen en estat de quiescència fins que es presenta una lesió o estrès muscular, moment en què s'activen per dividir-se i formar noves fibres musculars i noves cèl·lules mare, reconstruint el múscul.
En aquest sentit, la investigació ha demostrat com, en ratolins geriàtrics, aquestes cèl·lules perden la seva capacitat regenerativa, a causa de l'activació d'una via de senyalització associada a la senescència cel·lular, per la qual aquestes cèl·lules perden la seva capacitat per dividir-se.
Aquest fracàs de la maquinària de regeneració de les cèl·lules mare musculars impedeix que es reemplacin les fibres musculars danyades i que combatin així la sarcopènia --pèrdua de massa muscular esquelètica característica de l'envelliment en els éssers humans--, per la qual cosa es converteix en una de les principals causes d'incapacitat física i pèrdua de la independència en la població més longeva.
Fins ara, es coneixia que les funcions regeneratives d'aquestes cèl·lules mare disminuïen amb l'envelliment. Ara, Muñoz-Cánoves i els seus col·laboradors han revelat que, en ratolins, les cèl·lules satèl·lit geriàtriques pateixen canvis intrínsecs que són irreversibles i que porten aquestes cèl·lules a canviar d'un estat de latència/quiescència a un estat en el qual el creixement i l'expansió ja no són possibles.
"Aquest estudi proporciona una base per atenuar la pèrdua de capacitat regenerativa del múscul en persones d'edat molt avançada, ja que es presenta aquesta mateixa via de senyalització en éssers humans, i comporta una aportació important per seguir avançant en la investigació de les malalties neurodegeneratives de tipus neuromuscular", ha explicat l'experta.
A l'article hi han participat també els investigadors Pedro Sousa-Víctor, Susana Gutarra, Laura García-Prat, Laura Ortet, Vanessa Ruiz-Bonilla, Mercè Jardí, Antonio L. Serrà, Eusebio Perdiguero i Pura Muñoz-Cánoves, de la Universitat Pompeu Fabra/ICREA i membres de CIBERNED; Javier Rodríguez-Ubreva i Esteban Ballestar, de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge, i Susana González del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars.
