Els centres recuperen per tres els diners invertits pel Govern
BARCELONA, 19 juny (EUROPA PRESS) -
La investigació sanitària catalana mou més de 260 milions d'euros a Catalunya, i empra 10.037 persones, segons el primer informe d'investigació en ciències de la salut de la Central de Resultats de la Conselleria de Salut de la Generalitat, sobre dades del 2012 recollides en 19 centres i instituts d'investigació sanitària, anunciats aquest dijous pel conseller Boi Ruiz, en roda de premsa al CaixaForum.
Els citats equipaments aconsegueixen multiplicar per tres els diners invertits pel Govern, ja que la Generalitat realitza una aportació directa global de 55,4 milions, mentre que les entitats capten 178 milions de fons competitius, dels quals el 66% són fons que els centres han obtingut a través de convocatòries públiques europees o estatals.
La capacitat de retorn de la inversió que duu a terme el Govern és una de les grans conclusions de l'anàlisi, que es realitzarà anualment i els resultats del qual ja va avançar el director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas), Josep Maria Argimon.
Els centres van portar a terme 2.853 assajos clínics --el 47% en fase III--, dels quals 998 estaven relacionats amb el càncer, que seria un dels àmbits "estrella" d'investigació a Catalunya, segons ha ressaltat Argimon, que ha precisat que, d'entre les 6.400 publicacions científiques dels equipaments d'investigació, sis de cada deu es fan en revistes d'alta qualitat.
"Publiquen molt i en revistes de qualitat", ha destacat Argimon, que ha situat la transferència del coneixement en un dels punts febles de la investigació catalana, i és que el 2012 només es van crear 8 empreses derivades --nascudes a partir de centres i instituts-- i es van crear 29 noves patents.
El conseller Boi Ruiz ha desgranat les iniciatives realitzades pel Govern en matèria investigadora a través del projecte Suma que pretén unir centres d'investigació i evitar una atomització del sector per guanyar massa crítica, com passa amb el procés de fusió de Creal, Cresib i IsGlobal, així com d'altres centres.
Entre les reformes del Govern en aquest àmbit, també destaca la distribució dels recursos als centres en funció dels resultats obtinguts, així com el convenciment que la investigació és una "font de riquesa" per a un territori.
El director de Planificació, Regulació i Recursos Sanitaris de la Generalitat, Carles Constante, ha defensat que les figures 'estrella' que lideren centres d'investigació, com ara Josep Baselga, en el cas del VHIO, o Joan Massagué, en el cas de l'IRB, són importants perquè generen un "benefici mutu" i de col·laboració entre centres que és molt permeable i transcendeix l'estratègia biomèdica d'un centre a favor de projectes com el de la Plataforma Predictiva de Càncer.
Al fil de la qüestió de la transferència, Argimon ha emfasitzat la "relació existent entre els EUA i Europa", que ha dit que va cap enrere en investigació, i en aquesta línia ha destacat la necessitat de tenir present la necessitat de col·laboració pública i privada per fer possible la investigació.
COL·LABORACIÓ PÚBLICA I PRIVADA
"Perquè hi hagi transferència es necessita una col·laboració entre l'empresa, col·laboració pública i privada, els incentius fiscals calen i no tenim cultura de l'inversor", ha lamentat Argimon.
En aquesta línia, la Fundació La Caixa és present en gran part dels centres d'investigació i instituts biomèdics, com és el cas del Creal, el Cresib, el CRG, l'Ibec, l'Idibaps, l'IdIBGi], el VHIO i el VHIR.
Crida l'atenció que el VHIR ha aconseguit recuperar la inversió d'1,47 milions de la Generalitat en fons competitius en 10,17 milions, i en 18,4 milions a través de fons no competitius, d'igual manera que l'Idibaps té una subvenció de l'administració catalana de 5,57 milions i ha aconseguit 24,18 milions de fons competitius i 8,4 de fons no competitius.
