MADRID, 21 juny (EUROPA PRESS) -
ERC vol que el Govern torni a la Generalitat els documents del Govern de la Generalitat que van ser requisats per la Gestapo a París en 1940 i que es conserven a l'Arxiu Militar d'Àvila.
Amb aquest objectiu el partit ha registrat una proposició no de llei al Congrés perquè la Cambra insti al Govern espanyol a procedir a lliurar a la Generalitat aquests lligalls en un termini màxim de sis mesos, de manera que puguin tornar als arxius dels quals van sortir.
En l'exposició de motius de la seva iniciativa, a la qual ha tingut accés Europa Press, ERC recorda que el 1939, el Govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys es va traslladar a França i va establir la seva seu a París, unes dependències que van ser ocupades el 16 de juny de 1940 per les tropes alemanyes, que van confiscar tota la documentació que van trobar.
Dos dies abans, la policia alemanya havia detingut al president Companys, deportat i lliurat a la policia espanyola a Hendaia i sotmès a Consell de Guerra a Barcelona on s'el va condemnar a mort, i precisament aquest 2015 es compleixen 75 anys de la detenció Companys i del precinte de la seu a París de la Generalitat.
Segons ERC, la Gestapo va intervenir els documents que formaven part de l'arxiu reservat de Presidència de la Generalitat, juntament amb documentació del Govern Basc, i els va posar a disposició de l'ambaixada espanyola franquista, que els va traslladar a Madrid, i segons un historiador, alguns d'aquests lligalls estan ara a l'arxiu del Ministeri de Defensa a Àvila.
En concret, la documentació requisada a la Generalitat per la Gestapo a París es componia de documents generats de l'actuació feta a França entre 1939 i 1940, que va incloure l'auxili dels nombrosos refugiats.
Amb aquesta iniciativa, ERC trasllada al Congrés la petició que la Comissió de la Dignitat ja va fer per carta al ministre de Defensa, Pedro Morenés, per demanar-li la devolució de l'esmentada documentació, que segons la seva opinió seria un "acte de justícia democràtica" amb el qual es restabliria "un acte de la violència nazi contra una institució catalana" i que serviria d'homenatge a Companys amb qui l'Exèrcit espanyol té un deute pel seu assassinat, segons ells.
