Publicat 19/02/2018 18:29

El debat sobre el castellà a les aules catalanes eclipsa el Pacte educatiu, que aborda aquest dimarts el finançament

Santamaría a la Comissió de l'article 155 al Senat
Europa Press

MADRID, 19 febr. (EUROPA PRESS) -

El debat sobre l'ús del castellà en el sistema educatiu català, arran de la decisió del Govern central de donar l'opció d'estudiar en aquesta llengua en la prematrícula escolar de Catalunya, en aplicació de l'article 155 de la Constitució, ha eclipsat les negociacions de la Subcomissió parlamentària per al Pacte Social i Polític per l'Educació, que, previsiblement, aquest dimarts 20 de febrer va a començar a discutir sobre finançament del sistema educatiu.

Per a PSOE i Units Podem, aquest assumpte lingüístic "perjudica" i "aombra" els treballs per al Pacte educatiu, mentre que per a Ciudadanos el "respecte" a la legalitat vigent i les sentències judicials sobre l'ús del castellà a les aules catalanes és un tema "prioritari" i "innegociable".

Per a la portaveu d'Educació del PSOE al Congrés, Luz Martínez Seijo, "no és el moment" d'obrir el tema del model lingüístic català, fent ús del 155, "en un moment d'excepcionalitat". També ha acusat el Govern central de "saltar-se el clima de consens" i li ha demanat que se centri a millorar l'educació del país.

En declaracions a Europa Press, Martínez Seijo ha sol·licitat al Govern central que deixi de "prendre el pèl" als membres de la Subcomissió parlamentària, que usa al seu "antull": Trasllada els temes que "li interessa" per "evitar tensions" i pren la iniciativa amb uns altres, com el del castellà o el MIR educatiu, "sense esperar al fet que aquest fòrum debati i decideixi sobre ells".

"Ja està bé que (el Govern central) ens prengui el pèl i ens faci perdre el temps", ha subratllat Martínez Seijo, que creu que amb iniciatives com la de la matrícula a Catalunya, el ministre "se salta les regles del joc" i "utilitza l'educació amb finalitats polítiques".

El mateix opina de les iniciatives registrades per altres grups parlamentaris, que no esperen que es debatin en la Subcomissió. En aquest sentit, ha assenyalat la proposta d'Units Podem per limitar els concerts educatius o les de l'Alta Inspecció educativa o el MIR docent, ambdues de Ciudadanos. "Si tots es posaran a presentar iniciatives, tururut viola", ha postil·lat.

El diputat català i portaveu adjunt d'Educació d'Units Podem-En Comú Podem-En Marea, Joan Mena, ha afirmat que aquesta qüestió lingüística "afecta totalment" i és una "falta de lleialtat" del titular d'Educació amb la Subcomissió parlamentària.

A més, ha recordat que el tema lingüístic està integrat en un dels 15 punts del guió pactat pels grups sobre els temes a tractar de cara l'elaboració d'una proposta per enviar a l'Executiu per a una nova llei educativa. "Hem de discutir encara en el pacte com donem cabuda a l'Espanya plurilingüe en el panorama educatiu", ha asseverat.

Per a Mena, el pacte té tres potes --política, social i territorial--, que el ministre "no respecta". A més, ha advertit que aquest debat, generat a la calor de l'aplicació del 155, "respon una guerra electoralista i sense escrúpols entre PP i Ciudadanos".

Per contra, la portaveu d'Educació de la formació taronja en la Cambra baixa, Marta Martín, ha assenyalat que "el primer" és el "respecte" a la legalitat vigent i les sentències judicials sobre l'ús del castellà a les aules catalanes. "El compliment de la legalitat no es negocia", ha asseverat en declaracions a Europa Press.

Martín no entén per què el PSOE no està d'acord amb respectar el "perímetre constitucional i el que marca la legalitat", doncs, segons ha advertit "això és previ a qualsevol treball i negociació" en el si de la subcomissió parlamentària. "Cal garantir el dret de les famílies i alumnes a triar la llengua en què volen estudiar", ha postil·lat.

Martín s'ha defensat de les crítiques del PSOE sobre la presentació d'iniciatives educatives per al seu debat en el ple, sense esperar el Pacte, i ha subratllat que obeeix a la "doble funció" dels grups parlamentaris: legislativa i de control al Govern central. "Amb l'Alta Inspecció hi ha un desistiment de funcions, que no podem permetre, i el MIR educatiu era un compromís incomplit", ha argumentat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés