Preveu 96 centres d'FP "integrada" per al 2025-26
BARCELONA, 4 Juny (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat aquest dijous la Llei de Formació i Qualificació Professional, que integra en un sistema la Formació Professional (FP) inicial --grau mitjà i superior-- i la formació per a l'ocupació --formació contínua i ocupacional--, dependents de les conselleries d'Ensenyament i d'Empresa respectivament.
La norma, que busca formar els joves i requalificar els adults per impulsar la reactivació econòmica, ha prosperat amb el suport de CiU, ERC, PSC, PP, C's i l'abstenció de la CUP, que coincideixen en la importància d'una llei encarada també a donar resposta a la crisi i a millorar les xifres de l'atur.
REBUIG D'ICV-EUiA
ICV-EUiA ha votat en contra perquè "s'ha pensat més en l'empresa que en el treballador": el diputat Joan Mena ha al·legat que no s'aboleix el model de precarització laboral, no blinda que la formació dual vagi acompanyada d'un contracte laboral, i es basa en la normativa laboral pactada entre PP i CiU.
Malgrat les diferències entre partits que han topat moltes vegades amb la Conselleria d'Ensenyament, hi ha hagut ampli consens per donar llum a la reforma de l'FP, a la qual el PSC es va sumar dimecres a la tarda, i aquest dijous ha retirat totes les seves esmenes.
La nova norma preveu transformar alguns centres d'estudiants d'FP, que passaran a oferir també formació d'adults que treballin o estiguin a l'atur, per la qual cosa es crearan 96 "centres de formació professional integrada" que estaran totalment implantats en el curs 2025-26.
Aquests centres integrats oferiran els serveis bàsics del sistema en relació amb determinats sectors i 24 famílies professionals; disposaran del seu propi consell de formació i empresa, i podran oferir serveis de transferència tecnològica a les empreses.
ÚNICA XARXA D'INFORMACIÓ
També s'unificaran els serveis d'informació, orientació i assessorament sobre el conjunt d'ofertes i opcions del sistema, que fins ara estaven separats, de manera que hi haurà una única "xarxa de punts d'informació".
Preveu un servei d'acreditació de competències professionals de persones que vulguin demostrar coneixements adquirits en la pràctica del seu ofici però que no els tinguin reconeguts acadèmicament, la qual cosa ja s'havia començat a impulsar en forma de convocatòries, però ara serà permanent.
A més, crea un "registre integrat d'unitats de competència" per donar resposta a les necessitats dels tres sistemes d'FP: l'educatiu, el d'ocupació i el d'acreditació de competències.
NOVA ESTRUCTURA
Defineix un nou organigrama per garantir la integració dels tres sistemes d'FP encapçalat per una comissió rectora, presidida pel president de la Generalitat i composta pel Govern català, empreses, sindicats, municipis i cambres de comerç, que alinearà l'oferta formativa a les necessitats del teixit productiu.
També impulsa l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya --que dirigirà, coordinarà i aplicarà les polítiques d'integració de l'FP-- i el Consell de Formació i Qualificació Professional, un òrgan consultiu i de participació que podrà crear consells sectorials.
PREVISIÓ DE PLACES
La Conselleria d'Ensenyament pronostica que les places totals d'FP passaran de les 236.277 del curs actual a 476.957 places en el curs 2025-26.
Passaran de ser 7.583 a 7.100 a Programes de Formació Inicial (PFI, antics PQPI) per l'augment de la taxa de graduació--; de 66.924 a 90.627 a grau mitjà; de 70.792 a 96.230 a grau superior; de 61.877 a 198.000 a formació contínua, i de 29.101 a 85.000 a formació ocupacional.
