BARCELONA, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
El CaixaForum de Barcelona ha recuperat les aportacions al pensament de les cultures mediterrànies antigues --fenicis, grecs, jonics, tirrens, cartaginensos i romans-- a l'exposició 'Mediterrània. Del mite a la raó', que reuneix 165 peces de 31 institucions, la majoria museus grecs i italians, i que es podrà veure fins el 15 de juny a Barcelona, i després a Madrid.
Segons ha explicat en roda de premsa el comissari, Pedro Azara, aquest relat intenta oferir al visitant una història ordenada temàticament, no cronològicament, de l'evolució del pensament entre els segles VI a.C. i IV d.C., des d'un món explicat a través dels viatges mítics d'Ulisses, Jasón i Heracles, fins a l'organització de l'espai humà propi de les polis gregues.
Escultures, relleus, ceràmiques, frescos, mosaics i joies expliquen una progressió en la forma de veure el món, i que actualment jeuen a les capes més profundes de la mentalitat mediterrània, que concerneix a la percepció de l'home i del cosmos i la concepció de l'espai humà: "Tracta de la seva aportació a la comprensió del món", ha sintetitzat Azara.
El comissari ha considerat que reflecteix un Mediterrani carregat d'ombres i de llums, "llums avui perdudes per les fronteres nord-sud, i per la violència al Medditarrani", ha dit.
Les peces han estat seleccionades, no en funció de la seva bellesa, sinó per la seva "capacitat de conduir una història", ha explicat el comissari, que tot i això, ha citat la presència de joies com el mosaic de 'L'Acadèmia de Plató', el 'Tors d'Eros' de Dresden i 'Europa i el toro', a més d'una reconstrucció virtual en gran format de l'àgora de l'Atenes democràtica, produïda pels arquitectes Erc Rusiñol i Marc Marín.
Tot i això, ha posat en valor la presència de diminutes terracotes, rarament mostrades, que permeten veure com aquelles societats miraven i jutjaven els seus contemporanis més marginals: "Són els ulls de com es mirava al diferent".
VIATGES FUNDACIONALS
La mostra està dividida en quatre grans àmbits, començant pels viatges fundacionals del Mediterrani plens de monstres marins, i seguint pel gran enigma que era els Cosmos i que es va anar matisant amb missatges com l'Esfinx --suposadament enviada als humans pels déus-- i amb els filòsofs grecs.
L'exposició segueix amb la ciutat com a espai comú, i el misteri de l'ànima al llarg d'aquells segles, mentre que acaba amb una aproximació a l'últim viatge d'Ulisses com epíleg.
Entre les 32 institucions que han prestat les seves obres destaquen el National Archaeological Museum d'Atenes, el Museu Archeologico Nazionale di Napoli, els Museus Vaticans i l'Skulpturensammlung del Staatliche Kunstsammlung Dresden.
