Actualitzat 09/07/2014 12:35

Creix 10 punts el nombre de titulats universitaris mileuristes a Catalunya

Presentación del V Estudio de Insersión Laboral de los graduados universitarios.
EUROPA PRESS

Vuit de cada deu graduats troben feina després de tres mesos

BARCELONA, 9 jul. (EUROPA PRESS) -

El nombre de titulats universitaris que cobren 1.000 euros bruts al mes o menys ha crescut en 10 punts a Catalunya en tres anys, i supera el 22,38% del conjunt el 2014, respecte al 12,40% del 2011, segons reflecteix el V Estudi d'Inserció Laboral dels graduats universitaris de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).

En roda de premsa aquest dimarts a Barcelona el president de l'AQU, Josep Joan Moreso; el director de l'agència, Martí Casadesús, i el president del Consell Social de la Universitat de Barcelona (UB), Salvador Alemany, han presentat l'enquesta, feta telefònicament el 2014 al 50% dels llicenciats que van acabar els estudis fa tres anys de les 12 universitats catalanes.

En conjunt, s'observa una disminució dels ingressos dels graduats: aquells que el 2011 guanyaven 2.000 euros mensuals van passar de ser el 42,50% al 40,79%, i els que tenien retribucions per sobre dels 2.000 euros són el 2014 un 36,83%, respecte al 45,10% del 2011.

Moreso ha qualificat de "preocupant" l'increment de titulats mileuristes i ho ha atribuït a les conseqüències de la crisi, tot i que ha precisat que no ha castigat més els graduats que altres àmbits, a més d'agregar que el context econòmic també ha repercutit en el descens de l'ocupació a temps complet --del 85% el 2011 al 75% el 2014-- i de la taxa d'ocupació --del 80% al 77%.

Tot i això, el sistema universitari continua sent un "motor d'oportunitat diferencial", segons Moreso: la taxa d'ocupació és del 85%; el 77% dels enquestats va trobar feina en menys de tres mesos després d'obtenir el títol, i la retribució mitjana és de gairebé 1.900 euros bruts al mes --quatre de cada deu guanyen més de 2.000 euros mensuals.

"El resultat en un context no favorable també per als joves pot donar satisfacció, perquè en un món de contracció --tenir títol universitari-- pot tenir efectes positius", ha manifestat Alemany.

Un de cada deu titulats es troba en situació d'atur, si bé no afecta d'igual manera a totes les titulacions: les que registren un nombre més gran de desocupats són Filosofia i Humanitats --19%; Geografia i Història --22%; Enginyeria Civil --18%; Belles Arts --14%; mentre que l'atur en Medicina i Odontologia és del 2%; en Física i Matemàtiques, del 3%; en Informació i Comunicació, del 5%, entre d'altres.

L'atur que afecta els àmbits de l'educació, la investigació i l'obra pública s'explica per les dificultats en la contractació pública derivades de la recessió, tenint en compte que els contractes en l'àmbit públic han caigut 11 punts respecte al 2008, mentre que els del sector privat han augmentat del 64,87% al 75,49%, fet que suposa vuit de cada deu persones.

ADEQUACIÓ TREBALL-TITULACIÓ

En relació amb l'adequació entre el treball i la titulació dels enquestats, set de cada deu tenen una feina relacionada amb els seus estudis; vuit de cada deu fan "funcions universitàries" no directament vinculades a la seva formació però que exigeixen titulació superior, i dos de cada deu no requerien titulació.

Casadesús ha afirmat que s'ha observat un "descens en la qualitat de l'ocupació", ja que les funcions dels titulats han baixat, alguns doctorats passen a fer funcions de llicenciats en màster, aquests de llicenciats, i aquests últims poden fer tasques que no requereixen aquesta titulació.

L'estudi, finançat pels consells socials de les universitats públiques, per les privades i per l'AQU, també destaca que tres de cada quatre titulats continua formant-se en acabar els estudis i al voltant del 80% està "satisfet" amb els estudis rebuts i els tornarien a cursar.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés