MADRID, 17 Mar. (EUROPA PRESS) -
El llibre 'Yo no temo a los tiburones', escrit per David Meca i editat per 'Alienta Editorial', surt aquest dimarts a la venda i narra les principals vivències del nedador, entre les quals hi ha l'episodi del seu positiu per nandrolona, el detonant que va fer que es plantegés "fer coses diferents".
"Com tothom, he passat moments bons i altres dolents. La meva infància no va ser fàcil, amb múltiples problemes físics i complexos. Marxar als Estats Units amb divuit anys, sol i sense un destí fix, deixant enrere la família, tampoc va ser fàcil. I molt més complicat encara va ser l'episodi de la injusta acusació de dopatge de la FINA, que em va mantenir durant anys en un estat de nervis permanent", escriu el català.
Aquest indica que "una vegada i una altra" es va reposar d'aquestes ensopegades. "I cada vegada que em vaig aixecar em vaig fer una mica més fort. Al final això és el que compte: seguir lluitant. En el meu cas seguir nedant, doncs aquesta és la meva manera de lluitar", confessa.
"Puc dir amb orgull que ja no tinc por dels taurons, ni als de veritat ni als imaginaris, ni tan sols als quals, disfressats de bones persones, alguna vegada es van voler aprofitar de mi o mossegar-me. I he descobert que hi ha quelcom més perillós que aquests ferotges animals: la por al fracàs", assevera Meca a les pàgines del llibre.
El català també parla en aquesta obra de les seves "proeses" com quan va travessar nedant l'Estret de Gibraltar tres vegades o va recórrer nedant la distància que separa la Península Ibèrica de les Illes Balears, motivat per la lluita que va tenir per demostrar la seva innocència.
"De no haver succeït l'episodi del dopatge, segurament mai m'hauria plantejat fer coses diferents, com unir nedant, en més de 100 quilòmetres, les illes de Tenerife i Gran Canària, o batre el rècord en creuar l'Estret de Gibraltar o nedar d'una estrebada des de la Península fins a les Balears", afirma.
En aquest sentit, després de conèixer que la FINA l'acusava de dopatge el 1999, va decidir que "lluitaria fins a l'últim sospir" per demostrar la seva innocència, tot i que tots aquests anys els guarda com "una època dolenta". "La pitjor de la meva vida, sens dubte", assenyala.
"Ha estat sens dubte el fet més transcendental de la meva existència. Tot aquell episodi del fals dopatge em va agitar de tal manera que vaig sentir la necessitat d'emprendre una espècie de croada personal per demostrar no només la meva innocència, sinó que podia ser un esportista únic i arribar als èxits més grans en la meva especialitat. Va ser llavors quan vaig pensar en els reptes, la qual cosa demostra que les crisis són també, com ens repeteixen una i una altra vegada els gurus del 'management', la llavor de noves oportunitats", assevera el català.
