BARCELONA, 18 Nov. (EUROPA PRESS)
El FC Barcelona ha renunciat aquest dimarts per escrit davant del Jutjat de Primera Instància número 24 de Barcelona als avals que se li reclamaven a l'expresident del club Joan Laporta i a set dels seus directius, que s'executarien en el cas que el mandat de Laporta hagués provocat deutes econòmics, com ja havia avançat el president, Josep Maria Bartomeu, en roda de premsa després d'una reunió extraordinària de la Junta Directiva.
En un escrit enviat al jutjat pel procurador del club, el FC Barcelona renuncia a l'execució dels avals, que afectarien Laporta i set dels seus directius, per "evitar els perjudicis que poguessin danyar els executats" en el cas que finalment es considerés que "no tenen responsabilitat" per les pèrdues del mandat de Laporta.
I és que l'execució d'aquests avals va estrictament lligada a la resolució de l'acció social de responsabilitat sobre Laporta, que va ser desestimada pel titular del Jutjat de Primera Instància 39 de Barcelona, José Manuel Martínez Borrego, perquè considera que el mandatari va tancar el seu mandat amb 4 milions d'euros de beneficis. Tot i això, el club blaugrana va anunciar que recorrerà la sentència a l'Audiència Provincial.
El Barça, actualment, i com assenyala l'escrit presentat aquest dimecres, "no disposa ara mateix de cap títol de crèdit respecte dels executats que pugui justificar l'execució de la garantia la constitució de la qual es persegueix amb aquest procediment". Per això, com va anunciar Bartomeu, renuncia a l'execució dels avals.
"Renunciarem a ells perquè volem alliberar els directius i les seves famílies del sofriment que porten suportant tots aquests anys. És una decisió justa", va assenyalar el president en roda de premsa, quan va explicar que el club, com beneficiari d'aquests avals, pot renunciar a ells i així ho farà.
En aquest sentit, cal recordar que Joan Laporta i set dels seus directius --Alfons Godall, Joan Boix, Rafael Yuste, Jaume Ferrer, Albert Perrín, Alfons Castro i Josep Cubells-- haurien d'avalar 23,2 milions d'euros (2,9 milions per cap) davant de la LFP per ordre del jutge Antonio Nuno de la Rosa, qui va sol·licitar l'execució de la sentència dictada en el seu moment pel Tribunal Suprem, i a qui ara el club ha demanat que no l'executi.
