VALÈNCIA, 25 juny (EUROPA PRESS) -
El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, ha posat aquest dimecres final a la instrucció del cas Nóos després de quatre anys d'investigacions en una sentència que exculpa el vicealcalde de València, Alfonso Grau, i un empresari i manté imputats quatre exalts càrrecs autonòmics pels convenis signats per al València Summit.
Sobre els Jocs Europeus, destaca que l'Institut Nóos ha presentat una factura a la Generalitat "per la intermediació en la contractació d'una assistenta per a l'assistenta (no es tracta d'un error) d'Iñaki Urdangarin en què no és endevinable quina relació pot guardar" amb el projecte.
Així ho indica el magistrat en una sentència en la qual dedica un dels seus apartats al conveni per al disseny de la candidatura dels Jocs Europeus pretesament a fer a València, per al que en data no precisada de mitjan 2005, el llavors president de la Generalitat, Francisco Camps Ortiz, encarrega al seu llavors vicepresident, Víctor Campos, que es traslladi des de València a Barcelona", acompanyat de l'empresari Miguel Zorío, per acudir a les oficines de l'Institut Nóos, presidit per Urdangarin, i indagar la possibilitat que aquesta entitat col·laborés amb el Govern valencià sota qualsevol modalitat i amb qualsevol objectiu.
Sobre aquesta qüestió, el jutge indica en la resolució que, "a reserva dels variats cursos que la lamentable realitat ofereix a través dels quals poden transcórrer els favoritismes, a l'exercici d'una administració regular i seriosa és impensable que un president d'una comunitat autònoma comissioni el seu vicepresident per a contactar amb un proveïdor, encara menys per acudir al seu despatx i encara menys si això l'obliga a desplaçar-se fora de la seva pròpia comunitat".
Alhora, veu "fora de lloc" la intervenció de Zorío, qui "tenia per objecte serveis de mediació lucrativa als quals mai es van haver de prestar les autoritats autonòmiques". Així, assenyala que si com diu Campos aquesta entrevista "no tenia com a objectiu cap concreta col·laboració que pogués ser qualificada d'interès públic o final social sinó estar a les quals tingués en estoc o pogués elaborar Iñaki Urdangarin, sembla elemental que la finalitat directament perseguida era la d'afavorir a aquell en raó al seu real parentesc i a l'intermediari, senyor Zorío, i han estat irrellevant el projecte sobre el qual es pogués convenir que no passaria d'una mera excusa".
El jutge fa notar que se li va preguntar a Campos quantes vegades durant els seus tres anys al Consell havia actuat d'aquesta manera i "la seva resposta ha estat concisament un 'mai', el que fa innecessari cap altre comentari". Arran de tot això, va sorgir la iniciativa de la preparació de la candidatura de la Comunitat com a seu de la primera edició dels Jocs Europeus.
L'empresari va aconseguir el setembre del 2005 una reunió amb Camps a la qual va acudir Urdangarin, "la presència del qual, en tant només ho era en qualitat de subcontractat per fer un previ informe per l'entitat regentada pel primer, Lobby Comunicació, no tenia més explicació que fer esvair qualsevol obstacle que pogués presentar-se", tant de fet com els que es derivarien de la correcta aplicació de la llei.
EL CONVENI PREVEIA DONAR A NÓOS SIS MILIONS
El 23 de desembre del 2005, el ple del Consell va aprovar el conveni de col·laboració per a aquesta qüestió, que aquest mateix dia havien subscrit Campos; el soci d'Urdangarin, Diego Torres; i Esteban González Pons com a conseller delegat de la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i promocional de la Comunitat.
El conveni preveia una aportació a l'Institut Nóos de 4,8 milions d'euros per a despeses corrents i una altra d'1,2 milions per a despeses d'inversió. El 25 de maig de l'any següent, quan ja s'havia "fingit" l'apartament de Urdangarin dels òrgans de govern de Nóos, es va concertar entre les parts una addenda al conveni.
PER QUÈ ES VA USAR LA SUBVENCIÓ
Al jutge li crida "poderosament l'atenció que cap dels informes jurídics sobre el conveni faci "la menor al·lusió", ni tan sols per "cobrir" l'expedient, a les raons que aconsellaven acudir a la fórmula de subvenció en aquest cas quan, segons la llei, era qualificació "totalment aliena".
El magistrat ho veu com "una manera de burlar les ineludibles previsions de les normes sobre contractacions de les administracions públiques que han d'inspirar-se en els principis d'igualtat i publicitat", dels quals "deliberadament" es va prescindir per contractar "arbitràriament" amb Urdangarin perquè "desplegués tota la seva àrea d'influències, tant en la seva condició de vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol, com pel seu parentesc amb la Casa Reial "intencionadament utilitzat per vèncer qualsevol resistència".
El jutge veu igualment "cridaner" que l'aprovació del conveni no fos precedida per cap estudi econòmic ni de mercat. En la seva execució, el juny del 2006, l'Institut Nóos va presentar a la Generalitat per al cobrament "nombroses factures pretesament dels serveis prestats", que es divideixen en dos grups: les pagades i les que no.
Entre les pagades, es troben els salaris i costos de Seguretat Social de vuit treballadors, factures que van rebre l'autorització de la llavors subsecretària, Isabel Villalonga, per import de 82.203. Alhora, es troba la subcontractació a Lobby per 241.971 euros.
En relació amb aquesta qüestió, Zorío ha explicat que existia un acord privat amb Urdangarin pel que l'empresa es comprometia a posar la infraestructura per a les tasques de comunicació i obrir una oficina dels Jocs. En aquest cas, l'empresari va acceptar la petició del Duc de substituir conceptes reals per altres sobre estudis sobre determinats esports.
