Estan citats un perit de Mans Netes, set empresaris i la cap del grup de Delinqüència Econòmica
PALMA DE MALLORCA, 25 gen. (EUROPA PRESS) -
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, interroga aquest dissabte als tres inspectors de l'Agència Tributària (Aeat) que van exonerar la Infanta Cristina de defraudar Hisenda a través de l'empresa Aizoon, la titularitat de la qual comparteix al 50% amb Iñaki Urdangarin, a l'al·legar que no se li pot considerar partícip o cooperadora necessària dels suposats delictes comesos pel seu marit al front de la mercantil.
Al costat d'aquests perits, el magistrat també prendrà declaració a la persona proposada pel sindicat Mans Netes per rebatre les consideracions del fisc, a la inspectora cap del Grup de Delinqüència de la Policia Nacional a les Balears, i als representants de set empreses per a les quals Urdangarin va fer assessories que va facturar a través d'Aizoon, i per les quals va ingressar 645.453 euros el 2007 i 494.156 un any després.
El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma interrogarà un nou imputat al marc del cas Over Marketing, les indagacions del qual constitueixen una ramificació del cas Gürtel a les Balears.
Es tracta del productor publicitari Alejandro Pedroche, qui havia sol·licitat comparèixer de manera voluntària davant del magistrat.
En el que els inspectors d'Hisenda es refereix, aquests van posar de manifest en un informe que no existeix "només un únic indici incriminatori" respecte a la filla del Rei Joan Carles més enllà de ser titular d'un 50% de la societat Aizoon.
L'Aeat sosté que ni tan sols a l'inspeccionar l'actuació "fraudulenta i evasora" del Duc de Palma, a qui Hisenda atribueix l'impagament de més de 240.000 euros entre 2007 i 2008 de l'IRPF, es desprenen indicis de cooperació o complicitat per part de la seva dona.
Tot i això, segons l'Audiència Provincial de les Balears, que el maig del 2013 va obrir la via perquè la Infanta fos investigada per delicte fiscal i de blanqueig de capitals, tant Urdangarin com la seva dona s'haurien beneficiat, com socis d'Aizoon, dels ingressos procedents de l'Institut Nóos --que al seu torn va percebre, de manera presumptament irregular, ingents quantitats de diners públics-- així com dels fons suposadament defraudats a Hisenda a través de l'empresa de la qual tots dos són cotitulars.
Els perits de l'Aeat, citats a petició de la Fiscalia Anticorrupció per tal que puguin sotmetre a ratificació o contradicció els seus informes, hauran de donar llum també al voltant dels 69.990 euros que Aizoon va pagar el 2007 a Intuit, una de les societats instrumentals de l'exsoci d'Urdangarin Diego Torres, a través de tres factures que, de resultar falses, permetria imputar un delicte fiscal a la infanta ja que l'import no hauria estat declarat a l'impost de societats.
De fet, a l'aute pel qual Castro va citar com a imputada a la Duquessa, que té previst comparèixer el proper 8 de febrer, el jutge recull les afirmacions efectuades per la pròpia Agència Tributària en el sentit que tant Intuit com Aizoon mancaven de l'estructura empresarial necessària per poder emprendre i executar els treballs que consten com concepte a les factures --serveis d'assessorament i consultoria--, formaven una única empresa sotmesa a unitat de decisió i eren "instruments per drenar i distribuir els recursos obtinguts".
Tant és així que el magistrat assevera no poder qualificar com deduïbles, a efectes de la liquidació de l'Impost de Societats corresponent al 2007, despeses que "només vénen emparades per documents en els quals concorren tan serioses i greus irregularitats indiciàries de delicte".
Així, partint que els 69.900 euros no són deduïbles com despeses generades perquè Aizoon pogués obtenir els ingressos que han estat declarats aquest any, la liquidació llança una quota superior a 120.000 euros "i, per tant, indiciària de la comissió d'un delicte fiscal".
Hisenda, tot i això, sí apunta que Urdangarin va utilitzar Aizoon com a pantalla per defraudar Hisenda, si bé desvincula a la seva dona de les presumptes irregularitats.
En un dels seus informes, l'Aeat desgrana els serveis que per 1,6 milions d'euros va facturar el Duc a través de l'anterior societat tot i estar "íntima i indissolublement vinculats a la personalitat del senyor Iñaki Urdangarin", sense esmentar a la filla del Rei entre les operacions realitzades per poder beneficiar-se d'un tipus impositiu inferior a la declaració de l'IRPF.
RETRIBUCIONS D'ENTITATS PRIVADES
Precisament, en relació amb aquesta línia d'investigació seran interrogats els administradors de les empreses que van pagar al Duc per presumptes serveis d'assessoria.
L'Aeat incideix que únicament va ser Urdangarin qui, a través d'Aizoon, va percebre retribucions procedents d'entitats privades per la seva condició de conseller assessor que, tot i això, eren facturades a través de la mercantil que comparteix titularitat amb la seva dona amb la finalitat de tributar menys a la seva declaració de la renda.
El fisc quantifica en un total de 699.720 euros els ingressos nets obtinguts per la prestació d'aquest tipus de serveis el 2007; en 451.888 el 2008; 378.734 el 2009 i 106.463 el 2010, quantitats que, segons els tècnics de l'Agència Tributària, han de ser considerades rendes d'Urdangarin i integrar-se al seu IRPF.
Així, fins a un total d'1,6 milions d'euros dels 1,7 que va ingressar Aizoon durant aquests anys --la resta de rendiments corresponen a financers i de lloguer--.
En concret, els ingressos els va percebre de les mercantils Motorpress Ibèrica, Aceros Bergara, Mixta África, Pernod Ricard (França), Havas Sports France i Seeliger i Conde, els responsables dels quals estan citats aquest dissabte.
Uns fons que volia "ocultar" a l'hora de pagar l'IRPF i que, d'acord amb les dades obtingudes per Hisenda, "resulta clar" que "s'han d'imputar a la persona física en relació amb el Duc de Palma i no a la persona jurídica Aizoon".
L'Aeat subratlla així que Urdangarin va utilitzar Aizoon com a "pantalla" per tributar despeses que no tenien res a veure amb aquesta mercantil.
