MADRID, 6 maig (EUROPA PRESS) -
La Sala contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs interposat el juny de l'any passat per Convergència i Unió (CiU) contra l'acord de la Junta Electoral Central de 20 de maig de 2015, previ a les últimes eleccions municipals, que va prohibir l'ús de l'estelada en espais i edificis públics de les quatre províncies catalanes durant la campanya electoral per simbolitzar les aspiracions d'una part de la societat catalana, però no de tota ella.
La sentència del Tribunal Suprem donada a conèixer aquest divendres, de la qual ha estat ponent el magistrat José Díaz Delgado, indica que l'ús i l'exhibició de la bandera per un poder públic --en aquest cas de nivell municipal-- només pot ser qualificat de partidista pel que fa associat a una part de la ciutadania identificada amb una opció ideològica, però no representativa de la resta dels ciutadans que no s'alineen amb aquesta opció ni amb els seus símbols.
Per aquesta raó rebutja el recurs de CiU i coincideix amb el fiscal a assenyalar, d'una banda, que CiU ni tan sols va concórrer com a tal als comicis a la campanya que es referia l'escrit, per la qual cosa la seva legitimació activa per a aquest procés és "més qüestionable" que un altre procediment semblant emprès per Societat Civil Catalana.
Pel que fa al fons de l'assumpte, l'alt tribunal confirma en la seva totalitat l'acord de la Junta Electoral Central i afirma que l'adjectiu "partidista" no ha d'interpretar-se en aquest context com pertanyent a un partit polític "sinó simplement com incompatible amb el deure d'objectivitat i neutralitat dels poders públics i les administracions".
SÍMBOL DE LA REIVINDICACIÓ INDEPENDENTISTA
Recorda en aquest punt que l'estelada constitueix un "símbol de la reivindicació independentista" d'una part dels partits polítics que és, a més, sistemàticament empleat per aquelles forces polítiques que defensen aquesta opció independentista, però no té reconeixement legal vàlid com a símbol oficial d cap Administració territorial.
La "neutralitat" a l'ús de l'estelada, per tant, no depèn de la voluntat o de les decisions particulars de les Administracions o Poders Públics, "sinó precisament del seu deure genèric de subjecció a la legalitat vigent configurada pels cursos democràtics que específicament habiliten la Constitució i les lleis que la desenvolupen".
Comparteix també el Suprem amb la Fiscalia el criteri que "no cap confondre" el concepte de democràcia com a sistema de presa de decisió per majoria "en qualsevol àmbit possible l'univers del qual pot ser delimitat d'acord amb qualssevol criteris territorials" amb el concepte jurídic constitucional recollit a l'article 1 de la Constitució quan estableix que Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de dret.
"En aquest sentit, no cap acceptar de cap manera que la col·locació de les banderes partidistes en edificis i llocs públics constitueixi un acte de compliment obligat que s'imposa als alcaldes ja que obeeix a la decisió democràtica d'un ple municipal adoptada amb el vot de regidors democràticament elegits", conclou l'alt tribunal.
