MADRID, 24 set. (EUROPA PRESS) -
La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha avalat de forma unnime i per raons d'"inters general", segons han assenyalat a Europa Press fonts jurídiques, la decisió del Govern de Pedro Sánchez de treure les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos per la seva posterior inhumació al cementiri de El Pardo-Mingorrubio. El recurs de la família contrari als plans de l'Executiu ha estat rebutjat íntegrament.
L'alt tribunal ha donat a conixer aquest dimarts només la sentncia sobre aquest assumpte, que amb prou feines li ha suposat una hora de deliberació als sis magistrats que componien la Sala. La resolució trigar uns dies a donar-se a conixer, segons les mateixes fonts.
En el seu recurs davant del Suprem, els Franco argumentaven contra la decisió del Consell de Ministres sobre les restes i reclamaven que, en tot cas, la reinhumació es produís en la cripta de la Catedral de l'Almudena on posseeixen un panteó que ja guarda les restes d'altres membres de la família. El Govern rebutja aquesta alternativa per motius de seguretat, i per evitar que la nova destinació de Franco sigui un lloc d'exaltació a la seva figura.
Coincidint amb la deliberació, i a les mateixes portes de l'alt tribunal, més de cent organitzacions de memria histrica havien convocat una concentració sota el lema #NiValleNiAlmudena. Una d'elles, l'Associació per la Recuperació de la Memria Histrica (ARMH), ha ems un comunicat en qu adverteix que procedir contra l'Estat si les restes del dictador continuen en sl públic, ja sigui al Valle de los Caídos o a Mingorrubio.
A més de l'exhumació, que l'Executiu va fonamentar en la Llei de Memria Histrica, l'aspecte de la demanda que concentrava major complexitat jurídica era el relatiu al lloc de reps definitiu de les restes una vegada aquests surtin del Valle de los Caídos, situat en el municipi madrileny de l'Escorial.
La seva resolució ha dividit al tribunal durant les deliberacions que s'han produit en els últims dies en afectar al dret dels familiars a triar el lloc per donar sepultura a les restes del seu familiar.
El tribunal que finalment ha aconseguit un acord unnime est presidit per Jorge Rodríguez Zapata i l'integren també els magistrats Celsa Pico, José Luis Requero, Pilar Teso, Segundo Sanz i Pablo Lucas. El ponent de la resolució que es coneixer en els propers dies és aquest últim, l'esborrany de sentncia del qual ha estat assumit per tots els integrants de la Sala.
PARALITZACIÓ AL JUNY
El Suprem va paralitzar l'exhumació acordada pel Govern per al passat 10 de juny i ho va justificar en la necessitat d'evitar el perjudici que, d'una altra manera, es causaria als recurrents -la família Franco i altres tres collectius- i, especialment, als interessos públics encarnats en l'Estat i en les seves institucions constitucionals, "els quals es veurien greument afectats si, exhumades aquestes restes, s'estimés el recurs i calgués retornar-les al lloc en qu es troben".
En aquest assumpte estan personats, a més de la família Franco, La Fundació Francisco Franco, la comunitat Benedictina a Cuelgamuros i l'Associació de Defensa del Valle de los Caídos. Els seus recursos es resoldran més endavant en el mateix sentit que el que s'ha dictaminat aquest dimarts.
Davant la negativa de la família de renunciar de moment a enterrar a Franco en la sepultura que posseeixen a perpetutat a la cripta de l'Almudena, un lloc que el Govern considera inadequat per la seva situació tan cntrica i el seu inters turístic, l'Executiu va aprovar posteriorment, el 15 de mar, un altre acord pel qual decidia reinhumar les restes del dictador al cementiri de El Pardo-Mingorrubio i fixava pel 10 de juny la data dels treballs d'inhumació.
En les seves allegacions sobre el fons, la família Franco qualificava de "precipitada" la decisió del Govern de Pedro Sánchez i denunciava que encaixava en una voluntat "electoralista" sense justificació.
Per la seva banda, l'Advocacia de l'Estat, la postura del qual ha estat l'avalada, assenyalava que totes les decisions de l'Executiu encaixen en la legalitat i no vulneren drets de la família del dictador, per la qual cosa han de complir-se en compliment de la Llei de Memria Histrica.
