Boko Haram, els talibans, Al-Qaida i Estat Islàmic han estat responsables del 66% de les morts
LONDRES, 18 Nov. (EUROPA PRESS)
Un total de 17.958 persones van morir en atemptats terroristes perpetrats el 2013, el que representa un augment del 61% respecte a les 11.133 morts registrades el 2012, segons les dades de l'Índex Global de Terrorisme (GTI), elaborat per l'Institut de Pau i Economia (IEP).
El nombre d'atemptats va registrar un clar increment el 2013, al passar dels 6.825 atacs del 2012 als 9.814, fet que suposa un 44% més. La majoria dels atacs van ser perpetrats amb artefactes explosius i menys del 5% són obra de terroristes suïcides. Quatre grups terroristes: Boko Haram, els talibans, Al-Qaida i Estat Islàmic són els responsables del 66% de les morts en atemptats.
L'estudi fet des del 2012 per l'IEP analitza l'impacte del terrorisme en 162 països del món des del 2000 fins al 2013, incloent el nombre d'"incidents" terroristes, les víctimes mortals, els ferits i els danys materials.
Més del 80% dels atemptats registrats el 2013 es van concentrar en cinc països: Iraq, Afganistan, Pakistan, Nigèria i Síria. L'Iraq continua sent el país més afectat pel terrorisme, amb 2.492 atemptats que han deixat 6.362 morts, un augment del 164% respecte al 2012, i amb Estat Islàmic com el grup més actiu.
A la resta de països del món, el 2013 es van comptabilitzar 3.721 atacs terroristes que van deixar 3.236 morts, el que representa una pujada del 50% en relació a l'any anterior. En xifres totals, 60 països han patit atemptats amb morts el 2013.
COMBATENTS ESTRANGERS A SÍRIA I PRÒXIM ORIENT
L'Índex Global de Terrorisme estima que el nombre de combatents d'Europa que estan combatent a Síria és com a mínim de 396 milicians i, com a màxim, de 1.846. El nombre de milicians europeus desplegats a la regió del Pròxim Orient se situa en un mínim de 1.930 combatents i, com a màxim, de 6.664.
L'estudi també revela que les dues estratègies amb més èxit per acabar amb grups terroristes des dels anys 60 són la persecució policial i el començament d'un procés polític, perquè el 80% de les organitzacions que han deixat les armes ho han fet per aquestes dues vies. Només un 10% dels grups terroristes han desaparegut perquè han aconseguit els seus objectius i un 7% han estat desarticulats per operacions militars.
El GTI analitza, a més, el risc que afronten els països de patir nous atacs de grups terroristes. Tenint en compte variables polítiques, de violència i de comunitats, un mínim de tretze països tenen un risc més alt de patir atacs: Angola, Bangla Desh, Burundi, República Centreafricana, Costa d'Ivori, Etiòpia, Iran, Israel, Mali, Mèxic, Birmània, Sri Lanka i Uganda.
En termes individuals, moltes més persones moren per homicidis que per atemptats terroristes, perquè una persona té 40 vegades més possibilitats de morir per un assassinat que per l'acció d'un grup terrorista. Al Regne Unit, una persona té 188 vegades més possibilitats de morir en un homicidi, mentre que als Estats Units el nombre de possibilitats baixa a 64 vegades més.
COM FRENAR EL TERRORISME?
El president de l'IEP, Steve Killelea, ha advertit que per frenar el terrorisme cal actuar a l'arrel del problema. "El terrorisme no augmenta pel seu compte. Identificant els factors associats, es poden desenvolupar polítiques per millorar l'entorn del qual es nodreix el terrorisme. Les accions més significatives que es poden fer són reduir les pràctiques de violència estatal, com les execucions extrajudicials, reduir les queixes de grup i les hostilitats i millorar les polítiques efectives de suport a les comunitats", ha afirmat Killelea, en un comunicat.
L'IEP ha explicat que hi ha tres factors associats directament amb el terrorisme: "la violència patrocinada per l'Estat, les queixes de les comunitats i els alts nivells de criminalitat".
"Durant l'última dècada l'augment del terrorisme ha estat relacionat amb els grups radicals islamistes les violentes ideologies dels quals han estat àmpliament difoses. Per contrarestar aquestes influències, les formes moderades d'islamisme sunnita han de ser afavorides pels països musulmans sunnites. Donada la naturalesa teològica del problema, és difícil que els autors de l'exterior tinguin influència", ha explicat Killelea.
