Adverteix que "ha entrat en una inacceptable via de fet" amb les seves resolucions sobre el dret d'autodeterminació
MADRID, 20 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha assegurat que el Parlament pretenia tornar a "cancellar" la Constitució i l'Estatut d'Autonomia amb les resolucions aprovades els passats mesos de juliol i setembre per reafirmar el seu compromís amb el dret a l'autodeteminació i que han estat anullades fa poc pel tribunal de garanties.
En dues actuacions, la sentncia de les quals va ser avanada fa dos dies, el Ple del Tribunal Constitucional acorda per unanimitat estimar els incidents d'execució presentats pel Govern de Pedro Sánchez i anulla els apartats de la resolució "sobre les propostes per la Catalunya real", aprovada el 25 de juliol del 2019, i de la relativa a la "orientació política general del Govern" del passat 26 de setembre, en les quals hi figura en el dret a l'autodeterminació.
Ho fa entenent que contravé el que s'ha establert a la seva sentncia del 2 de desembre del 2015 en la qual va declarar inconstitucional la Resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 "sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüncia dels resultats electorals del 27 de setembre del 2015", la primera iniciativa sobre el procés independentista que va ser admesa a trmit per la Mesa del Parlament. També considera que no s'ha donat compliment a les actuacions dictades el 2016 i 2017 que van estimar incidents d'execució d'aquesta sentncia promoguts per l'executiu.
Així, les actuacions que s'han donat a conixer aquest divendres --de les quals ha estat ponent el magistrat Andrés Ollero-- expliquen que l'aprovació de les dues resolucions no només "desatenen els reiterats pronunciaments i advertiments d'aquest tribunal", sinó que "pretén tornar a cancellar de fet, al territori de Catalunya i per a tot el poble catal, la vigncia de la Constitució, de l'Estatut d'Autonomia i de qualssevol regles de dret que no s'avinguessin o acomodessin el dictat de la seva nulla voluntat". "S'ha situat per complet al marge del dret, ha entrat en una inacceptable via de fet", afegeixen.
"FRONTAL CONTRADICCIÓ"
En aquest sentit, el magistrat del TC destaca que, "en frontal contradicció" amb la sentncia de desembre del 2015, el Parlament reitera declaració independentista del 9 de novembre de 2015 per insistir a proclamar-se "parlament plenament sobir".
Així, entén que amb la reafirmació i ratificació del "compromís" d'exercir "de manera concreta el dret a l'autodeterminació com a instrument per aconseguir la independncia de Catalunya", torna a "desvincular-se de la primacia incondicional de la Constitució".
SOBIRANIA NACIONAL
"El Parlament de Catalunya pretén una vegada més erigir-se en font de legitimitat jurídica i política, fins a arrogarse la potestat de vulnerar l'ordre constitucional que sustenta la seva prpia autoritat", recalquen les actuacions.
Així mateix, recorden que la sobirania nacional "resideix únicament en el conjunt del poble espanyol, per la qual cosa no cal atribuir la seva titularitat a cap fracció o part", segons marca la carta magna.
El TC assenyala que el Parlament coneixia les resolucions esmentades, així com els reiterats advertiments expressos al seu president, Roger Torrent, i als membres de la Mesa del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi "alterar unilateralment el marc constitucional" o incomplir les resolucions d'aquest rgan.
UN ALTRE ADVERTIMENT
En les notificacions d'aquestes actuacions, el tribunal de garanties torna a advertir-los de les conseqüncies, fins i tot penals, que pot tenir "ignorar o eludir" la nullitat d'aquests acords. És més, en relació amb l'acte que anulla la resolució aprovada al setembre, el TC inclou el president de la Generalitat, Quim Torra i altres membres del Govern catal, perqu també van ser advertits.
Les actuacions subratllen que aquests advertiments "no són contraris a l'autonomia de la cambra", per la qual cosa no pot considerar-se que comportin "una usurpació de les atribucions dels rgans competents, ni que siguin contrries al principi de separació de poders ni tampoc que les mateixes atemptin a la inviolabilitat dels parlamentaris".
Finalment, el Ple rebutja la personació sollicitada pels 32 diputats de JxCat al Parlament --entre ells a Elsa Artadi; Carles Puigdemont i Joaquim Torra; el conseller d'Interior Miquel Buch; els portaveus Eduard Pujol i Gemma Geis, així com l'exmembre de la Mesa processat per desobedincia pel procés independentista Lluís Guinó-- per manca de legitimació, perqu els seus drets polítics "han estat exercits sens dubte" al debat i votació de les dues resolucions impugnades.
