EL TC diu que el Parlament volia tornar a "cancel·lar" la Constitució i que "se situa al marge del dret"

Publicat 20/12/2019 18:34:17CET
Façana del Parlament de Catalunya.
EUROPA PRESS - Archivo

Adverteix que "ha entrat en una inacceptable via de fet" amb les seves resolucions sobre el dret d'autodeterminació

MADRID, 20 des. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Constitucional (TC) ha assegurat que el Parlament pretenia tornar a "cancel·lar" la Constitució i l'Estatut d'Autonomia amb les resolucions aprovades els passats mesos de juliol i setembre per reafirmar el seu compromís amb el dret a l'autodeteminació i que han estat anul·lades fa poc pel tribunal de garanties.

En dues actuacions, la sentència de les quals va ser avançada fa dos dies, el Ple del Tribunal Constitucional acorda per unanimitat estimar els incidents d'execució presentats pel Govern de Pedro Sánchez i anul·la els apartats de la resolució "sobre les propostes per la Catalunya real", aprovada el 25 de juliol del 2019, i de la relativa a la "orientació política general del Govern" del passat 26 de setembre, en les quals hi figura en el dret a l'autodeterminació.

Ho fa entenent que contravé el que s'ha establert a la seva sentència del 2 de desembre del 2015 en la qual va declarar inconstitucional la Resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 "sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre del 2015", la primera iniciativa sobre el procés independentista que va ser admesa a tràmit per la Mesa del Parlament. També considera que no s'ha donat compliment a les actuacions dictades el 2016 i 2017 que van estimar incidents d'execució d'aquesta sentència promoguts per l'executiu.

Així, les actuacions que s'han donat a conèixer aquest divendres --de les quals ha estat ponent el magistrat Andrés Ollero-- expliquen que l'aprovació de les dues resolucions no només "desatenen els reiterats pronunciaments i advertiments d'aquest tribunal", sinó que "pretén tornar a cancel·lar de fet, al territori de Catalunya i per a tot el poble català, la vigència de la Constitució, de l'Estatut d'Autonomia i de qualssevol regles de dret que no s'avinguessin o acomodessin el dictat de la seva nul·la voluntat". "S'ha situat per complet al marge del dret, ha entrat en una inacceptable via de fet", afegeixen.

"FRONTAL CONTRADICCIÓ"

En aquest sentit, el magistrat del TC destaca que, "en frontal contradicció" amb la sentència de desembre del 2015, el Parlament reitera declaració independentista del 9 de novembre de 2015 per insistir a proclamar-se "parlament plenament sobirà".

Així, entén que amb la reafirmació i ratificació del "compromís" d'exercir "de manera concreta el dret a l'autodeterminació com a instrument per aconseguir la independència de Catalunya", torna a "desvincular-se de la primacia incondicional de la Constitució".

SOBIRANIA NACIONAL

"El Parlament de Catalunya pretén una vegada més erigir-se en font de legitimitat jurídica i política, fins a arrogarse la potestat de vulnerar l'ordre constitucional que sustenta la seva pròpia autoritat", recalquen les actuacions.

Així mateix, recorden que la sobirania nacional "resideix únicament en el conjunt del poble espanyol, per la qual cosa no cal atribuir la seva titularitat a cap fracció o part", segons marca la carta magna.

El TC assenyala que el Parlament coneixia les resolucions esmentades, així com els reiterats advertiments expressos al seu president, Roger Torrent, i als membres de la Mesa del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi "alterar unilateralment el marc constitucional" o incomplir les resolucions d'aquest òrgan.

UN ALTRE ADVERTIMENT

En les notificacions d'aquestes actuacions, el tribunal de garanties torna a advertir-los de les conseqüències, fins i tot penals, que pot tenir "ignorar o eludir" la nul·litat d'aquests acords. És més, en relació amb l'acte que anul·la la resolució aprovada al setembre, el TC inclou el president de la Generalitat, Quim Torra i altres membres del Govern català, perquè també van ser advertits.

Les actuacions subratllen que aquests advertiments "no són contraris a l'autonomia de la cambra", per la qual cosa no pot considerar-se que comportin "una usurpació de les atribucions dels òrgans competents, ni que siguin contràries al principi de separació de poders ni tampoc que les mateixes atemptin a la inviolabilitat dels parlamentaris".

Finalment, el Ple rebutja la personació sol·licitada pels 32 diputats de JxCat al Parlament --entre ells a Elsa Artadi; Carles Puigdemont i Joaquim Torra; el conseller d'Interior Miquel Buch; els portaveus Eduard Pujol i Gemma Geis, així com l'exmembre de la Mesa processat per desobediència pel procés independentista Lluís Guinó-- per manca de legitimació, perquè els seus drets polítics "han estat exercits sens dubte" al debat i votació de les dues resolucions impugnades.

Contador