PALMA DE MALLORCA, 22 jul. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel Govern espanyol contra la Llei de comerç de les Balears, en què s'impugnen diversos preceptes de la Llei 11/2014, del 15 d'octubre.
El Tribunal acorda trasllar la demanda al Congrés dels Diputats i al Senat, així com al Govern i el Parlament de les illes Balears, que disposaran d'un termini de quinze dies per personar-se a cadascun dels dos processos i per formular les al·legacions que estimin oportunes.
El ple acorda també la suspensió automàtica de la vigència i aplicació de la Llei de comerç, una decisió que és conseqüència de la invocació per part del Govern central de l'art. 161.2 de la Constitució.
L'esmentat precepte estableix que "el Govern espanyol podrà impugnar davant del TC les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les Comunitats Autònomes. La impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda, però el Tribunal, en el seu cas, haurà de ratificar-la o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos".
L'admissió a tràmit no suposa cap pronunciament sobre el fons dels citats recursos, que el Tribunal resoldrà en les pròximes dates.
INVASIÓ DE COMPETÈNCIES
En concret, el Consell de Ministres va acordar divendres passat interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra determinats articles de la Llei de comerç de les illes Balears, del 15 d'octubre del 2014, perquè considera que aquests preceptes envaeixen les competències exclusives de l'Estat en establir una regulació contrària a allò disposat en diverses lleis estatals bàsiques en matèria de comerç interior.
En el recurs, que invoca expressament l'article 161.2 de la Constitució a fi que se suspenguin provisionalment aquests preceptes, el Govern central assenyala que la llei autonòmica fa referència a les autoritzacions i les condicions per a la implantació d'establiments comercials i que contravé diverses lleis estatals bàsiques dictades per liberalitzar el comerç interior.
Com a part de la seva argumentació, l'Executiu indica que la llei balear defineix els grans establiments comercials com aquells amb una superfície útil per a l'exposició i la venda superior a 700 metres quadrats a l'illa de Mallorca, a 400 metres quadrats a Menorca i Eivissa i a 300 metres quadrats a Formentera.
Tenint en compte que aquesta llei exigeix una prèvia autorització autonòmica per a la implantació o ampliació de grans establiments comercials, el Govern central creu que vulnera la Llei bàsica de mesures urgents de liberalització del comerç. Aquesta estableix que els grans establiments comercials per sota dels 750 metres quadrats no poden ser sotmesos a un règim d'autorització.
A més, considera que s'incompleix l'article 6 de la Llei de comerç minorista, que estipula que només hi haurà una autorització. La Llei de comerç balear n'exigeix dos: l'autorització autonòmica, amb caràcter previ, i el títol municipal habilitant.
Una altra raó que esgrimeix el Govern espanyol és que, ja que la norma autonòmica atorga un termini de quatre mesos per notificar la resolució d'autorització per instal·lar un gran establiment comercial, es contravé la Llei d'ordenació del comerç minorista, que fixa un termini de tres mesos.
El recurs també denuncia l'incompliment de l'article 5.5 de la Llei d'horaris comercials, que exigeix municipis amb més de 100.000 habitants que registrin més de 600.000 pernoctacions per declarar una zona de gran afluència turística. La norma autonòmica, més restrictiva, exigeix municipis de 200.000 habitants que hagin registrat més d'un milió de pernoctacions.
Alhora, la llei balear estableix silenci negatiu quan no hi hagi resolució expressa a la petició de zona de gran afluència turística, el que contravé la Llei d'horaris comercials, que determina aquest silenci com a positiu, segons l'Executiu.
Finalment, preveu que els establiments amb superfície inferior a 700, 400 i 300 metres quadrats (segons les Illes) que estiguessin oberts al públic el 17 d'octubre del 2006 estaran exempts d'obtenir llicència d'instal·lació i obertura comercial.
La Llei estatal de liberalització del comerç entén que els grans establiments comercials per sota dels 750 metres quadrats no poden ser sotmesos a un règim d'autorització, sinó a comunicacions que, des de la seva presentació, habiliten per a l'exercici immediat de l'activitat.
ADOPTAR "LES MESURES NECESSÀRIES"
Per la seva part, després de conèixer la decisió del Govern central anunciada en el Consell de Ministres, l'Executiu balear ha manifestat la seva intenció d'adoptar "les mesures necessàries" per garantir que la llei balear de Comerç, actualment recorreguda de manera parcial pel Govern espanyol, segueixi "vigent".
Alhora, el conseller del ram, Iago Negueruela, ha afirmat que es treballaria en tot el possible perquè pogués seguir en marxa, ja que la majoria de punts de discrepància eren "de caràcter tècnic i administratiu".
