SEVILLA, 14 Maig (EUROPA PRESS) -
La socialista Susana Díaz no ha superat aquest dijous la tercera votació davant del Ple del Parlament per ser investida presidenta de la Junta, després de comptar únicament amb el suport dels 47 diputats del PSOE-A i el vot en contra dels 62 diputats dels quatre grups de l'oposició (PP-A, Podem, Ciutadans i IULV-CA). És la primera vegada en la història de l'autonomia andalusa que un candidat no aconsegueix la confiança de la Cambra en la tercera votació.
El president del Parlament, Juan Pablo Durán, no ha fixat data per a una nova votació i ha anunciat que serà comunicada al seu moment per la presidència de la Cambra, de manera que previsiblement es produirà després de les eleccions del 24 de maig.
El d'avui és el mateix resultat que Díaz va obtenir en les dues primeres votacions, quan a la primera requeria majoria absoluta i a partir de la segona, majoria simple, això és més vots positius que negatius, segons estableix el Reglament del Parlament i l'Estatut d'Autonomia.
Aquest resultat a l'hemicicle andalús es produeix després que els partits hagin celebrat en els dies previs una nova ronda de contactes per negociar la investidura de la candidata socialista i que ha culminat sense acord per facilitar la investidura.
Susana Díaz ha demanat diverses vegades "responsabilitat" als diferents partits per poder formar govern a Andalusia ja que "ja és molt de temps i els ciutadans no entenen el que està passant". Ha confiat a poder formar govern com més aviat.
És la primera vegada en la història d'Andalusia que un candidat no surt elegit en la tercera votació. En la quarta legislatura, quan el PSOE-A va ser la força més votada però sense majoria absoluta, Manuel Chaves va aconseguir ser investit en la tercera votació.
Així les coses, perquè Díaz hagués estat investida aquest dijous, hauria d'haver-se abstingut el PP-A --33 diputats-- o Podem i Ciutadans --15 i 9, respectivament--. Després de no haver-se aconseguit la majoria simple es podran tramitar successives propostes que podran ser sotmeses a votació cada 48 hores, essent competència del president del Parlament la convocatòria de les mateixes.
Segons estableix l'article 118 de l'Estatut, si transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votació --és a dir, el 5 de juliol--, cap candidat hagués obtingut la majoria simple, el Parlament quedarà automàticament dissolt i la presidenta de la Junta en funcions haurà de convocar noves eleccions.
El termini de dos mesos que marca l'Estatut finalitzaria el 5 de juliol i la Llei Electoral d'Andalusia estableix en el seu article 14 que la data de les eleccions autonòmiques "no podrà estar compresa entre els dies 1 de juliol a 31 d'agost", per la qual cosa el decret de convocatòria no podria fixar la data de nous comicis abans de setembre.
