Anul·la la sentència de l'Audiència Nacional
MADRID, 17 Mar. (EUROPA PRESS)
El Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre els implicats al segte al Parlament de Catalunya el juny del 2011 i en condemna vuit d'ells per delicte contra les institucions de l'Estat a tres anys de presó, han informat fonts de l'alt tribunal.
Es tracta de José María Vazquez Moreno, Jose López Cobos, Angela Bergillos, Jordi Raymond, Ciro Morales, Olga Alvarez, Ruben Molina i Carlos Munter.
La sentència inclou un vot particular del magistrat Perfecto Andres, favorable a mantenir la sentència d'instància; després de ser Perfecto Andrés el ponent inicial i quedar-se en minoria la ponència es va canviar i va correspondre al president de la sala penal, Manuel Marchena, segons les mateixes fonts.
CONFLICTE DE DRETS
En la seva sentència els magistrats analitzen la interpretació feta per l'Audiència Nacional en relació amb la col·lisió de dos drets fonamentals en conflicte: el de llibertat d'expressió i el de reunió.
Els fets es remunten al 15 de juny del 2011, quan una concentració convocada pel 15M davant del Parlament va derivar al setge de més d'una desena de parlamentaris, entre els quals hi havia el president del Govern, Artur Mas, al qual es va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, que va ser copejat i sacsejat, de manera que va haver d'accedir en helicòpter a la Cambra al costat d'altres diputats.
FISCALIA VA VEURE "POLITITZACIÓ EXTREMA" A L'AN
Durant la vista pels recursos presentats contra les absolucions de l'Audiència pel Parlament, la Generalitat i la Fiscalia, celebrada el 18 de febrer, el representant del Ministeri Públic Salvador Viada va defensar que la sentència inicial patia una "politització extrema".
Segons l'opinió de la Fiscalia, el ponent de la sentència inicial Ramón Sáez Valcarcel i la seva companya Manuela Fernández Prado van bolcar en la resolució "la seva ideologia" en lloc d'"aplicar la llei"; els dos magistrats han considerat que els acusats "van exercir el dret fonamental de manifestació, sense que se'ls pogués imputar cap acte que pogués significar un excés o abús".
Els dos jutges de l'Audiència Nacional han considerat que la llibertat d'expressió i el dret de manifestació i de reunió "gaudeixen d'una posició preferent en l'ordre constitucional" i, per aquesta raó, han de ser objecte d'"una especial protecció".
La resolució, en què només un dels acusats va ser condemnat per una falta de danys, va comptar llavors amb el vot particular del president de sala penal, Fernando Grande-Marlaska.
"ALTERA CLAUS CONSTITUCIONALS"
L'alt tribunal entén ara que la sentència de l'Audiència Nacional "altera les claus constitucionals" que han de presidir la tasca jurisdiccional de ponderació. I ho fa recorrent a una errònia i traumàtica desjerarquització d'un dels drets convergents, el dret constitucional de participació política a través dels legítims representants en l'òrgan legislatiu, que, malgrat l'esforç argumental, s'aparta de les claus definitòries del nostre sistema".
Els magistrats del Suprem analitzen en profunditat com l'exercici de la llibertat d'expressió i el dret de reunió no poden operar com a elements "neutralitzants" d'altres drets i principis indispensables per a la vigència del sistema constitucional.
"Paralitzar el treball ordinari de l'òrgan legislatiu suposa afectar no ja el dret fonamental de participació política dels representants polítics i, en general, dels ciutadans catalans, sinó atacar els valors superiors de l'ordre democràtic", declara el Tribunal Suprem.
Sense modificar el relat fàctic de la sentència d'instància, la sentència donada a conèixer aquest dimarts considera que les conductes ara sancionades encaixen en l'article 498 del Codi Penal perquè els acusats van contribuir amb la seva acció a reforçar la violència i intimidació soferta pels diputats autonòmics, impedint-los el desenvolupament normal de les seves respectives funcions representatives.
Aquests actes eren concreció del lema de la manifestació, encaminat a paralitzar l'activitat del Parlament, afegeix.
CONDUCTES INDIVIDUALITZADES
La sentència, de 93 pàgines, individualitza la conducta de cadascun dels implicats, especialment d'aquells per als quals s'ha resolt condemna de presó. Així, a López Cobos se'l condemna per la persecució dels diputats de CiU, Gerard Figueras, i de Solidaritat Catalana, Alfons López Tena, davant dels quals es va interposar amb els braços en creu cridant consignes.
A Vázquez Moreno se'l condemna per pintar la jaqueta de la diputada del PSC Montserrat Tura i a Ángela Bergillos, per "acorralar" igualment López Tena i Figueras. De Raymond es diu a la sentència que va impedir expressament el pas a altres parlamentaris "perquè no votessin" mentre que s'atribueix a Morales un afany d'impedir l'accés al Parlament del diputat Ernest Maragall.
Sobre els també condemnats Olga Álvarez, Rubén Molina i Carlos Munter la sentència del Tribunal Suprem diu que es van concertar amb un lema "que filtrava tots els seus actes i que cridava a paralitzar les activitats parlamentàries", impedint de manera coactiva el lliure trànsit del diputat Vila i Vicente.
VOT PARTICULAR
Per al signant del vot particular, el magistrat Perfecto Andrés, "l'objecte d'aquesta causa té connotacions polítiques tan intenses que difícilment podria donar-se una aproximació de dret que no comporti o tradueixi també una prèvia presa de posició de l'intèrpret en aquest altre pla".
Segons aquest magistrat, és cert que el dia dels fets i "durant algunes hores" es va produir una alteració de la dinàmica de la cambra autonòmica, si bé segons la seva opinió no es pot afirmar que aquest fos l'efecte de les accions concretes atribuïbles als ara condemnats.
El magistrat Andrés reconeix que el moment actual "té tints especialment dramàtics per a milions de persones" i que el setge es va dur a terme en l'àmbit d'una concentració organitzada per "no permetre l'aprovació de les retallades". Sense pretendre justificar les conductes dels joves jutjats, conclou que les seves conductes "no són aptes per integrar el delicte" del qual se'ls acusava.
