El Suprem avala la societat mixta d'Agbar i l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Actualitzat 20/11/2019 12:54:05 CET
Ángel Simón, president d'Agbar
EUROPA PRESS - Archivo

Tomba la decisió del TSJC que anul·lava el contracte

BARCELONA, 20 (EUROPA PRESS)

El Tribunal Suprem (TS) ha avalat la societat mixta Aigües de Barcelona constituïda el 2012 per Agbar i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i tomba l'anul·lació que va emetre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La Sala Contenciosa-Administrativa de l'alt tribunal ha estimat els recursos contra la decisió del TSJC, que va decidir invalidar aquesta societat el març del 2016.

El tribunal ha pres una decisió sobre la validesa del procés de constitució de l'empresa mixta metropolitana que s'encarrega de la gestió del cicle integral de l'aigua a Barcelona i 23 municipis més, que està controlada en un 70% per Agbar, en un 15% per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i en un 15% per Criteria Caixa.

El TSJC va anul·lar el març del 2016 la concessió a l'empresa públicoprivada liderada per Agbar de la gestió de l'aigua a l'AMB, en considerar que l'Administració no va justificar prou la decisió de no convocar un concurs públic per adjudicar el contracte, decisió que va reconèixer l'empresa al Suprem.

L'empresa mixta es va constituir el 2013 per dur a terme una gestió integral del cicle de l'aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i poder-lo optimitzar, així com els recursos hidràulics en un context de dèficit hídric permanent.

A diferència del TSJC, el Suprem diu que la competència de les entitats locals en matèria d'aigua és anterior a la llei de règim local del 1950 i que això no suposa l'assumpció automàtica del servei de proveïment d'aigua, i distingeix entre competència i municipalització del servei.

"Ni l'evolució normativa en matèria d'aigües, ni la successió de la competència --en referència a l'Ajuntament de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) i l'AMB--, ni els dos intents frustrats de municipalització o supramunicipalització, ni tampoc els actuals acords impugnats, haurien afectat la titularitat de la concessió del 1953 --que és de la societat mixta--", diu la sentència.

La sentència considera legal el procediment negociat pel qual va optar l'administració, davant la concurrència, per les raons tècniques o la protecció de drets d'exclusiva que recull la llei de contractes de serveis públics en relació amb la titularitat de la Societat General d'Aigües de Barcelona, les infraestructures de la qual ni els drets han estat expropiats.

El tribunal parla d'una inexistència del procediment expropiatori en relació amb els drets i titulars de la societat mixta, que no havien estat objecte a cap modificació, extinció o rescat abans de ser impugnats.

A parer seu, "la possible municipalització del servei exigeix l'adopció del corresponent acord, després de la tramitació del procediment que sigui oportú, en el qual han de prendre's en consideració els drets de contingut patrimonial i, en particular, les concessions que hagin de ser rescatades".

CONCLUSIONS FINALS

D'aquesta manera, "la municipalització de cap manera es produeix automàticament ni autoritza a desconèixer els drets i les titularitats afectades o a atribuir-los una naturalesa".

"Es pot concloure que la justificació de la necessitat d'atorgar el contracte a un empresari determinat, sense que existeixi una alternativa o substitut raonable, i sense que l'absència de competència sigui el resultat d'una restricció artificial dels paràmetres d'adjudicació de la concessió, per la qual cosa el motiu ha de ser estimat", conclou la sentència.

Contador