Insisteix que la condemna d'un any i un mes d'inhabilitació no és per convocar una consulta, sinó per desobeir el TC
MADRID, 23 gen. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha advertit en la sentncia en la qual condemna l'expresident de la Generalitat Artur Mas a un any i un mes d'inhabilitació per desobeir el Tribunal Constitucional amb l'organització de la consulta del 9 de novembre del 2014 que "no existeix el dret a participar" quan una votació ha estat declarada illegal.
"No existeix un dret a participar en un procés de votació la illegalitat de la qual ve proclamada per qui és intrpret i garant dels drets fonamentals", diu expressament la Sala Penal en la resolució que s'ha fet pública aquest dimecres, a les portes del judici que aviat celebrar l'alt tribunal contra els líders independentistes, acusats dels delictes de rebellió, sedició, malversació o desobedincia.
De fet, els magistrats --entre els quals hi ha Luciano Varela i Antonio del Moral, que integren part del tribunal que jutjar el procés independentista-- afegeixen que "si l'autoritat corresponent suspn una votació d'aquest tipus l'incompliment de tal ordre pels seus destinataris ser desobedincia, encara que suposi l'anullació d'una possibilitat que s'obria als ciutadans d'intervenir en assumptes d'inters públic".
En aquest sentit, responen a una de les allegacions manifestades per la defensa de Mas sobre la vulneració dels drets fonamentals dels ciutadans catalans per impedir la votació i emfatitzen que és un argument "sense recorregut", a més de "miop o hemiplgic".
REBAIXA DE CONDEMNES
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Artur Mas a dos anys d'inhabilitació per l'organització del 9N, pena que ha estat rebaixada pel Tribunal Suprem fins a un any i un mes --la sentncia es va avanar a mitjans de desembre de l'any passat--, i que iguala la de l'exconseller Francesc Homs pels mateixos fets. Malgrat disminuir el temps d'inhabilitació, l'expresident no podr presentar-se a cap procés electoral fins al 2020.
Així mateix, la Sala Penal també ha disminut un any les condemnes d'inhabilitació de l'exvicepresidenta Joana Ortega i de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, que han quedat finalment en nou i sis mesos, respectivament.
Segons expliquen els magistrats en la seva sentncia, aquesta rebaixa té lloc en tenir en compte que l'expresident i els seus exconselleras han complert part del temps d'inhabilitació, relacionat amb el sufragi passiu, des que el TSJC va dictar la seva resolució.
Així mateix, reconeixen que no poden "ignorar" que "la litispendncia del recurs de cassació ha anat més enll del temps raonable i desitjable" per "dificultats de conformar un tribunal integrat per magistrats que no haguessin participat en la instrucció o en l'enjudiciament anterior d'aquests mateixos fets, encara que referits a un altre acusat", en allusió, sense esmentar-ho, a Homs.
Tot i així, el Suprem avala la sentncia del tribunal catal i destaca que només "s'ha limitat" a valorar les qüestions sobre la desatenció del mandat del Tribunal Constitucional. De fet, insisteix diverses vegades en qu "la condemna no es recolza en la convocatria una consulta illegal, sinó en desobeir" el tribunal de garanties.
EL PODER EXECUTIU NO POT IMPOSAR-SE AL PODER JUDICIAL
"No s'ha condemnat perqu els acusats no van atendre un criteri del Tribunal Constitucional que podria derivar-se de l'examen de la seva jurisprudncia. Aix no seria mai delicte de desobedincia. Se'ls ha condemnat perqu van desatendre un mandat específic i concret incorporat a una resolució jurisdiccional imperativa que havien d'acatar i complir", postilla la sentncia de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio del Moral.
Afegeix que "la seva actuació va lesionar un bé jurídic" i recorda l'existncia de la separació de poders: "un poder Executiu no pot imposar-se a un poder jurisdiccional en el que és competncia d'aquest". "No pot prescindir-se en un estat democrtic i de dret".
Finalment, el Suprem ha descartat que la reforma del Tribunal Constitucional, impulsada pel Govern popular de Mariano Rajoy, hagi canviat la seva "fora executiva": "Simplement ha dotat al Tribunal de noves i concretes eines legals per provocar coactivament el seu compliment", diu.
"No s'ha produt un canvi substancial en la naturalesa de les resolucions del TC que era i és un rgan amb potestat jurisdiccional en l'ordre constitucional. Les seves resolucions gaudien, i gaudeixen després de la reforma, de la inherent i lgica nota d'executivitat", ha concls.
