MADRID, 21 febr. (EUROPA PRESS) -
El diputat i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez ha reconegut aquest dimecres a preguntes del fiscal Javier Zaragoza durant el judici del procés al Tribunal Suprem que va fer una crida mitjanant una intervenció radiofnica i la xarxa social Twitter a la mobilització davant de la Conselleria d'Economia, que estava sent escorcollada per una ordre judicial el 20 de setembre del 2017.
Davant la pregunta de si ho va fer per considerar aquesta ordre un atac a les institucions catalanes, Snchez ha manifestat que va convocar "només per protestar" per la decisió del Jutjat Central d'Instrucció número 13 de Barcelona i sota un lema, el de "defensem les institucions" que no era seu i que compartien "en els mateixos termes" altres entitats participants en la protesta entre les quals ha citat CCOO, la UGT, i els rectors de les universitats públiques catalanes.
Snchez, per a qui el Ministeri Públic reclama 17 anys de presó per un delicte de rebellió, ha destacat la rellevncia d'aquest aspecte dels fets "perqu avui és impossible jutjar els fets sense tenir en compte l'entorn i consideracions socials i polítiques que existien", aquells dies a Catalunya, en qu el Jutjat 13 --que investiga l'organització de l'1-O-- feia mesos que practicava diligncies secretes que estaven sent molt "polmiques".
"Tot aix va generar una situació d'indignació i, d'acord amb el mandat de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), vam decidir convocar un acte de protesta", ha apuntat, per afegir que les decisions judicials "han de ser respectades per aix no les eximeix de ser protestades".
EL FISCAL ZARAGOZA, MOLT INCISIU
El líder social catal ha reconegut que es va assabentar de l'escorcoll judicial molt d'hora pels mitjans de comunicació i que va parlar per telfon amb la presidenta d'ERC --processada en aquesta causa i fugida de la Justícia-- Marta Rovira, exactament a les 8.11 hores d'aquell dia segons li ha apuntat el fiscal Zaragoza, qui ha fet un interrogatori molt incisiu en relació amb els detalls relatius en aquell dia de setembre.
En aquest punt de la declaració, la defensa de Snchez que exerceix el lletrat Jordi Pina ha protestat per l'inters del fiscal d'apellar a les manifestacions del seu defensat durant la instrucció abans de preguntar. Després de la intervenció del president del Tribunal, Manuel Marchena, s'ha acordat que Zaragoza faria les seves preguntes i només accediria a llegir les declaracions anteriors de Sánchez si s'incorregués en cap contradicció.
Quan va arribar davant de la Conselleria ja hi havia un nombre important de mitjans de comunicació a la porta, persones que protestaven i crrecs públics, segons ha explicat Sánchez, per puntualitzar que eren els mitjans de comunicació els qui eren "als cotxes" policials --que van resultar malmesos al llarg del dia--. Més tard ha precisat que en aquell moment concret no va veure els vehicles pel nombre de persones que ja hi havia.
"Crec que és la mateixa secretria judicial qui va comentar en alguna de les seves declaracions que quan va arribar la comitiva ja hi havia dues o tres persones protestant i fent fotos" --ha apuntat també Sánchez--, per afegir que "és impossible" que de les seves crides a la protesta pugui extreure's una connexió causa-efecte.
A petició del Fiscal s'han llegit quatre dels missatges a Twitter que al llarg d'aquell matí va escriure Snchez en la xarxa social, en les quals feia una crida a les mobilitzacions "des de la no-violncia" i "pacíficament" davant de la Conselleria. "S'han equivocat molt, ells han declarat la guerra i sortim a defensar pacíficament les institucions", resava. Sánchez ha reconegut que gestionava personalment aquest compte.
També ha relatat que sobre les dotze del migdia va rebre una trucada del llavors conseller de l'Interior, Joquim Forn, qui li va demanar ajuda "en matria de seguretat" amb voluntaris de l'ANC per garantir l'entrada de persones de la comitiva judicial. Aquest tipus de dispositius es feia en altres mobilitzacions organitzades per l'ANC, encara que aquell cop no es va poder preparar prviament.
