MADRID, 12 Jul. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha decretat l'ingrés a la presó provisional comunicada i sense fiança per a José Ignacio Encinas Charro, expresident de l'empresa Defex SA, pertanyent a la SEPI i dedicada a l'exportació de material de seguretat i defensa.
Es va procedir a la seva detenció per la presumpta comissió de sis delictes relacionats amb la defraudació de quantitats milionàries d'un contracte per al subministrament de material policial amb Angola, han informat fonts jurídiques.
La mateixa mesura cautelar ha estat acordada respecte d'altres tres detinguts en l'anomenada "Operació Angora", mentre que s'han fixat fiances per a dos arrestats més i els tres restants han estat posats en llibertat.
Després d'una maratoniana jornada de declaracions, que va començar abans de les deu del matí i va concloure a mitjanit de divendres, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 ha dictat una sentència en el qual imputa a Alzines Charro els presumptes delictes de corrupció en les transaccions comercials internacionals, contra la Hisenda Pública, suborn, blanqueig de capitals, pertinença a organització criminal, i falsedat documental.
La mateixa mesura de presó sense fiança ha estat acordada per a tres detinguts més en la mateixa operació, que investiga la desviació de fons d'un contracte de 152 milions d'euros per equipar la Policia Nacional d'Angola per part d'una Unió Temporal d'Empreses formada per Defex i Comercial Cueto 92 S.A. Aquestes tres persones són Juan Carlos Cueto Martín, conseller delegat de Cueto; i Manuel Iglesias-Sarria i Ángel María Larumbe, directiu i exdirectiu de Defex.
Pel que fa als altres cinc detinguts que van declarar davant del jutge i el fiscal Anticorrupció, s'ha decretat presó defugible amb fiança de 200.000 euros per a Icíar d'Iraola, esposa de Cueto, i llibertat amb obligació de pagar en una setmana una fiança de 20.000 euros per a Enrique Francisco Gómez Cuesta, conseller de Defex fins a 2013, mentre que els altres tres han quedat en llibertat amb retirada de passaport i obligació de compareixença al jutjat cada setmana.
TRANSFERÈNCIES MILIONÀRIES A LUXEMBURG
En la sentència dictada avui, el jutge relata que des de comptes corrents de la UTE Cueto-Defex es va transferir a un banc de Luxemburg 41,4 milions d'euros sense raó comercial o activitat mercantil aparent, i pels querellats es van confeccionar de manera aparentment inveraç factures i addendes als contractes que permetessin justificar tals desviaments de fons a l'estranger.
Com a beneficiaris últims dels diners figuren els querellats i familiars de funcionaris públics de la República d'Angola.
El magistrat presumeix de manera indiciària que els directius de Defex i Cueto detinguts es van concertar amb funcionaris angolesos per a, a través del contracte de subministrament de material a la policia dur a terme una apropiació patrimonial ocultada, desviada a l'estranger mitjançant un complex entramat societari des de paradisos fiscals.
LA NEBODA DE PAESA
L'"Operació Angora", s'ha saldat amb 10 detencions per part de la Guàrdia Civil. A més dels que ja han deposat davant del jutge Ruz ha estat detinguda la neboda de l'excol·laborador del ministeri de l'Interior Francisco Paesa, que serà traslladada a Espanya i declararà dilluns que ve davant del jutge.
Els investigadors relacionen Beatriz García Paesa amb un despatx d'advocats luxemburguès que va col·laborar en el desviament de quantitats milionàries procedents d'aquest contracte creant una "estructura financera altament sofisticada" per blanquejar els diners, segons la Guàrdia Civil, que va crear un grup permanent d'intercanvi d'informació amb la policia del país europeu.
Defex i Cueto van constituir el juny del 2008 la UTE ara investigada per subministrar equipament a la Policia Nacional de la República d'Angola gràcies a un contracte de 152 milions d'euros. En aquell moment Alzines Charro, ocupava els càrrecs de president, conseller i apoderat a Defex, que va assumir el 1991 i mantindria fins a l'any 2012.
Les indagacions contra ells van començar el 2013, quan les autoritats judicials de Luxemburg van informar de l'arribada de desenes de milions d'euros des de comptes bancaris espanyols sense justificació aparent. Segons els investigadors, el contracte va servir com a pantalla per desviar una gran part del seu import, en benefici de persones que participaven a la UTE i de responsables de l'adjudicació del contracte a Angola, amb la col·laboració d'un despatx d'advocats de Luxemburg.
