Els antics membres del Consell d'Administració de Caja Madrid comencen a declarar com a imputats per les 'targetes black'
MADRID, 16 febr. (EUROPA PRESS) -
Una vintena de preferentistes ha rebut al crit de "pocavergonyes" i "pispes" els primers exconsellers de Caja Madrid que han arribat a l'Audiència Nacional per declarar per l'ús de les 'targetes black' opaques al fisc, en les quals van carregar despeses personals per valor de 15,2 milions d'euros entre el 2003 i el 2012.
El jutge Fernando Andreu ha començat a les 9.10 hores a prendre declaració, en qualitat d'imputats, als antics membres del Consell d'Administració de la caixa madrilenya, integrada des del 2011 a Bankia. El magistrat ha començat el seu interrogatori per l'exdirigent d'Esquerra Unida (IU), José Antonio Moral Santín, qui va ser nomenat vicepresident de l'entitat durant el mandat presidit per Miguel Blesa.
Moral Santín, juntament amb altres dels deu imputats citats per a aquest dilluns, ha arribat a l'Audiència Nacional entre esbroncades proferides per diversos jubilats que van comprar preferents de Caja Madrid i que han esperat des de primera hora del matí a les portes de l'òrgan judicial amb pancartes, en les quals es podia llegir "Estafa ben preparada i consentida pels grans partits.
ON SÓN ELS NOSTRES DINERS? JUSTÍCIA JA!".
"Lladre, pocavergonya" o "Han arruïnat milers de famílies aquesta panda de pispes", han estat alguns dels crits corejats pels preferentistes als exconsellers que han anat arribant a declarar davant del titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4.
Els 27 antics consellers que declararan des d'aquest dilluns compareixeran amb la condició d'imputats, per la qual cosa podran assistir a la declaració acompanyats d'un advocat. Se'ls imputa un delicte d'administració lleial, que haurien comès per autoritzar l'ús dels plàstics, o bé un d'apropiació indeguda, que es podria atribuir als 82 exdirectius que els van utilitzar.
El primer exconseller que declararà aquest dilluns, a partir de les nou del matí, serà l'exdirigent d'Esquerra Unida (IU) José Antonio Moral Santín, que va gastar 456.500 euros amb la seva visa opaca. També ho faran dos vocals del PSOE, l'exdiputat regional Ramón Espinar, que va carregar 178.400 euros, i l'exalcalde de Móstoles (Madrid) José María Arteta, que va gastar 139.000 euros.
També seran interrogats els sindicalistes de CCOO Juan José Azcona, Pedro Bedia i Rodolfo Benito (que van gastar 99.300, 78.200 i 140.600 euros, respectivament), l'integrant d'UGT Gonzalo Martín Pascual (129.700) i el membre de la Confederació de Quadres Ignacio de Navasqües (195.000). Completen la llista d'interrogats dos representants de la patronal: l'expresident de la patronal CEOE Gerardo Díaz Ferrán (94.000 euros) i Guillermo Marcos, de Unipyme (133.600).
ELS EXCONSELLERS DEL PP
Aquest dimarts serà el torn de sis representants de Caja Madrid designats pel Partit Popular (PP), entre els quals es troben els exsecretaris d'Estat d'Hisenda Estanislao Rodríguez Ponga (255.400 euros) i José Manuel Fernández Norniella (175.400) o l'expresident de l'Assemblea de Madrid Jesús Pedroche (132.000 euros).
També ho faran aquest mateix dia l'exsecretari general del PP de Madrid Ricardo Romero de Tejada (139.900 euros) i els vocals Alberto Recarte (139.900) i Mercedes Rojo (119.300). A continuació estan citats els exconsellers socialistes Virgilio Zapatero (36.000 euros), José María de la Riva (208.900) i Antonio Romero, exsecretari d'Organització del PSM (252.000) i el representant de CCOO Francisco Baquero (266.400).
Aquest dimecres compareixeran altres set exconsellers de la caixa madrilenya, entre els quals es troben l'expresident de la patronal CEIM Arturo Fernández, que es va gastar 37.300 euros; i l'exsecretari general d'UGT-Madrid José Ricardo Martínez, que va pagar 44.200 euros amb càrrec a la seva visa 'black'.
Completen la relació els vocals a proposta del PP Luis Blasco (51.500) i Carmen Cafranga (175.200), els socialistes María Enedina Álvarez Gayol (47.000) i Jorge Gómez (98.200) i Javier López Madrid, de la patronal CEIM (34.800).
Aquest divendres estan citats a declarar com a testimonis l'expresident de Caja Madrid, Jaime Terceiro, a qui Blesa va atribuir la creació de les targetes opaques; el director d'Auditoria de Bankia, Iñaki Azaola; i els exconsellers que no van utilitzar les vises: Félix Sánchez Acal, Íñigo Aldaz i Esteban Tejera.
PER QUÈ ES VAN EMETRE LES TARGETES
L'instructor, que ja va imputar per aquests fets els expresidents de Caja Madrid Rodrigo Rato i Miguel Blesa i l'exdirector financer Ildefonso Sánchez Barcoj, destacava en la seva sentència d'imputació la necessitat de "dilucidar el concepte" pel qual es van emetre les targetes.
Si eren targetes d'empresa per afrontar les despeses de representació, el jutge recorda que estaven "fora del circuit ordinari d'atorgament" de vises de l'entitat, no tenien cap "suport contractual" i no estaven abonades per decisions dels "òrgans de govern".
Després de recordar que Bankia ha informat que els exdirectius disposaven d'una altra targeta d'empresa, el magistrat assenyala que els fins pels quals van ser lliurades les vises opaques eren "completament diferents dels previstos en les despeses de representació", el que convertiria aquestes despeses en una "remuneració irregular". D'igual manera, assenyala que aquest mitjà de pagament va ser utilitzat per carregar "compres d'alimentació, d'electrodomèstics, en grans superfícies, en roba o retirades d'efectiu".
En el cas que es tractés d'un complement de retribució, el jutge no entén "el motiu pel qual alguns dels beneficiaris no van arribar a fer ús de les mateixes o per què la gran part dels usuaris no arribaven a esgotar el saldo de les targetes de les quals eren beneficiaris".
Al no esgotar el límit de despesa, segons assenyala la sentència, s'hauria produït "un desistiment incomprensible d'una retribució a la qual, com a mínim els directius, tindrien dret, tot i que pel que fa a la seva forma, es portés a terme de manera totalment irregular, fora dels cursos ordinaris per al pagament de les retribucions i ocultant-les al fisc".
En la seva sentència el jutge va imputar uns 51 exdirectius més de la caixa madrilenya que van fer ús de les 'targetes black', entre els quals es troben l'excap de la Casa del Rei Rafael Spottorno, l'exregidor de Madrid Ignacio del Río (PP) o l'exdiputat socialista José Acosta.
