Foto: EUROPA PRESS
BARCELONA, 26 Jun. (EUROPA PRESS)
El Parlament ha rebutjat, amb el vot de CiU i ERC i l'abstenció d'ICV-EUiA, crear una comissió d'investigació sobre els suposats casos d'espionatge polític i monitorització de perfils en les xarxes socials per part del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) de la Generalitat.
A l'octubre va esclatar una polèmica després que Anonymous publiqués uns documents que apuntaven que el Cesicat havia seguit comptes de Twitter durant les mobilitzacions de maig del 2012 a Barcelona contra el Banc Central Europeu (BCE) i durant l'aniversari de les protestes del 15-M, i també va poder haver fet bases de dades amb informació personal, acadèmica i professional de diversos ciutadans.
CiU i ERC han defensat l'actual tasca del Cesicat, adscrit a la Conselleria d'Empresa: segons Roger Torrent (ERC), és un error concebre'l "com l'embrió del CNI català", i Lluís Guinó (CiU) ha definit el Cesicat com una estructura d'Estat però sense l'objectiu d'espiar ni monitorar dades de xarxes socials.
Des de C's --que ha presentat la moció--, Matías Alonso ha considerat "molt necessària" una comissió d'investigació per dissipar dubtes, i una gestió més transparent de la seguretat pública.
Marc Vidal (ICV-EUiA) ha instat el Govern a aportar garanties que els ciutadans mai han estat espiats, i Ferran Pedret (PSC) ha destacat que l'objectiu del Cesicat ha de ser "la vigilància de la seguretat en les xarxes de l'administració de la Generalitat, alguna cosa que no té res a veure amb investigar si algú va a una manifestació o fa un twit".
El popular Jordi Roca ha assegurat que el Cesicat ha quintuplicat el seu pressupost en cinc anys malgrat la crisi, ho ha definit com una "agència d'espionatge virtual oculta", i ha carregat contra el control als ciutadans.
David Fernández (CUP) ha assegurat que ell mateix, activistes, advocats i periodistes han estat "monitorats" pel Cesicat, i ha preguntat per què els poders públics investiguen determinades ideologies.
