El vot independentista el situa a la presidència quan falten cinc dies perquè acabi el termini
BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)
El Parlament ha investit aquest divendres el candidat d'ERC i fins ara vicepresident del Govern Pere Aragonès com el 132è president de la Generalitat, amb 74 vots dels republicans, Junts i la CUP, i 61 vots en contra del PSC-Units, Vox, els comuns, Cs i el PP.
L'elecció d'Aragonès es produeix quan falten cinc dies perquè acabi termini límit i posa fi a gairebé vuit mesos d'interinitat a la Generalitat, atès que Catalunya ha estat des del 28 de setembre del 2020 amb el govern en funcions per la inhabilitació de Quim Torra, i durant aquest període Aragonès ja ha assumit les funcions de president, tot i que amb limitacions que a partir d'ara ja no tindrà.
Als seus 38 anys serà el president més jove de la història i la seva elecció suposa el retorn d'ERC a la presidència de la Generalitat 41 anys després --l'últim va ser Josep Tarradellas--, després de quatre dècades de presidents de l'antiga CDC, del PSC i de l'actual espai de Junts.
Dijous, durant el discurs d'investidura, Aragonès va exposar la voluntat de sacsejar les polítiques de la Generalitat per fer front a la crisi que ha provocat la pandèmia i impulsar grans transformacions socials, i va manifestar el compromís de culminar la independència, tot i que sense definir en quin termini, i de solucionar el conflicte català amb un referèndum pactat amb l'Estat: "Aquesta és la meva obsessió".
Ara la presidenta del Parlament, Laura Borràs, haurà de comunicar-ho al Rei perquè procedeixi el nomenament formal, tot i que ja va avisar que no tenia la intenció d'anar a La Zarzuela perquè creu que hi ha altres vies per comunicar-ho, i la llei fixa que, en un màxim de cinc dies després del nomenament, el nou president ha de prendre possessió, en un acte que es preveu dilluns.
INVESTIT AL SEGON INTENT
El dirigent d'ERC ha aconseguit ser investit al segon intent, després que a final de març fracassés tant en la primera com en la segona volta del primer ple pel desacord amb Junts, que es va abstenir.
De fet, és la primera vegada en la història que el candidat a la presidència és investit després de perdre les dues votacions anteriors, perquè en totes les legislatures el president havia estat elegit en primera o segona votació, mentre que el 2015 Artur Mas no va aconseguir ser investit en primera ni segona volta però no ho va tornar a provar, i el candidat que va ser elegit finalment va ser Carles Puigdemont.
INVESTIDURA 96 DIES DESPRÉS DEL 14-F
La investidura s'ha produït 96 dies després de les eleccions catalanes del 14 de febrer i quan falten cinc dies perquè s'esgoti el termini per elegir un president i evitar la repetició electoral.
En aquests més de tres mesos, Aragonès ha passat de defensar la necessitat d'aconseguir un acord ràpid per formar un govern en plenes funcions --que volia que fos ampli amb ERC, Junts, CUP i comuns--, a renunciar a aquesta fórmula i apostar per un govern de coalició tan sols amb els de Puigdemont; ha vist com naufragava el seu primer debat d'investidura al març, ha trencat la negociació amb Junts i ha proposat governar en solitari, i finalment ha tancat personalment un acord de coalició en un cap de setmana amb el secretari general de Junts, Jordi Sànchez.
Després dels comicis, els republicans van optar per començar a negociar amb la CUP en comptes de amb Junts, i mentre que amb els cupaires va aconseguir tancar en poc dies un acord que garantia els seus suports a la investidura d'Aragonès, amb Junts les converses es van ser complicant i els de Puigdemont es van abstenir en la primera i segona volta del primer ple d'investidura negant així la investidura del candidat republicà.
Des del començament, el principal escull en la negociació entre tots dos partits va ser la falta d'acord sobre quin ha de ser l'espai que ha de decidir l'estratègia independentista i el paper del Consell per la República (CxRep), i el bloqueig sobre aquest assumpte va provocar que Aragonès trenqués el 8 de maig les negociacions per fer un govern de coalició i va proposar governar en solitari, cosa que Junts va rebutjar, malgrat que Sànchez havia estat el primer a plantejar aquesta opció un mes abans.
En vista d'aquesta situació, la negociació semblava que s'havia embarrancat i l'amenaça de la repetició electoral més a prop que mai, però el cap de setmana passat Aragonès i Sànchez es van reunir amb discreció a dues masies i van aconseguir desencallar la negociació i segellar un acord per fer un govern en coalició.
El pacte estableix la creació d'un òrgan de direcció independentista amb ERC, Junts, la CUP, ANC i Òmnium que es coordini amb el CxRep, aposta per la taula de diàleg amb el Govern central, tot i que planteja "preparar-se" per a la confrontació amb l'Estat, si la primera estratègia no prospera, i reparteix les carteres del Govern al 50% entre republicans i Junts, i deixa pels de Puigdemont departaments com Economia, Salut, Acció Exterior i Drets Socials, mentre que ERC manté Educació i es queda Interior, entre unes altres.
