Actualitzat 21/05/2021 14:20

ERC torna a la presidència de la Generalitat 41 anys després

Archivo - Arxiu - El candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat de Catalunya i vicepresident en funcions, Pere Aragonés (e); i el líder d'ERC i exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras.
David Zorrakino - Europa Press - Archivo

Aragonès, assenyalat per Junqueras, segueix els passos de Macià, Companys, Irla i Tarradellas

BARCELONA, 21 maig (EUROPA PRESS) -

El nou president del Govern, Pere Aragonès, s'ha convertit aquest divendres en el primer membre d'ERC que ocupa la presidència de la Generalitat després de 41 anys, perquè des del 1980 aquest càrrec s'havia repartit entre CiU, el PSC i Junts; tot i que és el primer republicà investit pel Parlament des de Lluís Companys el 1933.

L'última vegada que els republicans van tenir aquest càrrec va ser amb Josep Tarradellas, que va ser president a l'exili fins que Adolfo Suárez va restaurar la Generalitat el 1977, quan va ocupar la presidència de la institució de manera provisional fins que Jordi Pujol (CiU) va ser elegit cap de l'executiu en les primeres eleccions autonòmiques del 1980.

Des de llavors, els presidents de la Generalitat sempre havien estat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) --Pujol, Artur Mas i Carles Puigdemont, tot i que en el cas d'aquest últim amb les sigles de la coalició JxSí i durant la legislatura CDC es va dissoldre en el PDeCAT--, de formacions hereves d'aquest partit, com Junts --Quim Torra--, i del PSC --Pasqual Maragall i José Montilla--.

Així, l'elecció d'Aragonès suposa que, per primera vegada des de la Transició, la Generalitat estigui encapçalada per un partit favorable a la independència i que es defineix com una formació d'esquerres.

Aquest fet coincideix amb el 90è aniversari de la fundació d'ERC, l'efemèride de la qual és el 19 de març, i es produeix amb el líder del partit, Oriol Junqueras, a la presó, i la secretària general, Marta Rovira, a Suïssa per evitar comparèixer davant el Tribunal Suprem.

PRESIDENTS D'ERC

Tot i que Tarradellas va ser president fins el 1980, Aragonès serà el primer cap de l'executiu català d'ERC investit pel Parlament i sorgit de les urnes en 80 anys, després de Lluís Companys.

Abans, Francesc Macià va accedir al càrrec el 1931 després que va proclamar unilateralment la "República catalana com un Estat de la Federació Ibèrica" arran de les eleccions municipals i finalment va arribar a l'acord amb el Govern de la Segona República de constituir la Generalitat.

El 1932, es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de la història, que ERC va guanyar amb una àmplia majoria i que va ratificar Macià a la presidència del Govern fins que va morir de manera natural el 25 de desembre del 1933.

Amb la seva mort, un altre republicà, Joan Casanovas, va ocupar la presidència de manera interina uns dies fins que va ser investit Companys, que va exercir el càrrec fins ser destituït i empresonat l'octubre del 1934 després de proclamar l'"Estat català de la República Federal espanyola".

No obstant això, el febrer del 1936, amb la victòria del Front Popular en les eleccions generals, l'Estatut es va restablir i Companys va tornar a ser president de la Generalitat, càrrec que va ocupar durant la Guerra Civil i el 1939 es va exiliar a França, on va ser detingut per la Gestapo nazi i el 15 d'octubre del 1940 va ser afusellat per la dictadura franquista al castell de Montjuïc.

Amb la dictadura, ERC va mantenir la institució de la Generalitat a l'exili i, després de l'afusellament de Companys, la presidència la va ocupar Josep Irla entre 1940 i 1954, quan va dimitir per la seva avançada edat i va rellevar en Tarradellas, l'últim president que ha tingut ERC fins l'elecció d'Aragonès.

Tarradellas va mantenir la presidència a l'exili, del qual va tornar el 1977 i va pactar amb el cap del Govern espanyol, Adolfo Suárez, el restabliment de les institucions catalanes, va ser nomenat president de la Generalitat provisional, es va aprovar l'Estatut i va deixar el càrrec després de les primeres eleccions autonòmiques del 1980 que va guanyar Pujol.

Ara, els republicans tornen a ocupar el lloc de comandament de la Generalitat i ho fa a càrrec de Junts i de la CUP, dos partits netament independentistes.

TERCER MANDAT AMB JUNTS

De fet, es tracta del tercer mandat que els republicans comparteixen amb els de Puigdemont, després d'una legislatura en la qual s'ha demostrat que, malgrat ser independentistes, els partits del Govern han defensat estratègies diferents --oposades fins i tot en algun moment-- que han fet perillar la legislatura.

Aquesta vegada, el botó de les eleccions correspon per primera vegada als republicans, que es van aconseguir imposar per 35.000 vots a Junts en les eleccions per primera vegada, tot i que no van poder guanyar els comicis autonòmics, un exercici encara pendent per a ERC des del restabliment de la democràcia.

Les negociacions que han aflorat la investidura d'Aragonès no auguren un mandat fàcil per al nou govern de coalició, perquè ERC va aconseguir primer un preacord amb la CUP que va molestar els de Puigdemont, que s'aferraven als resultats electorals per exigir a ERC que els considerés el soci prioritari, per la qual cosa es van resistir durant tres mesos a tancar un acord i fins i tot les converses es van arribar a trencar.

La nova legislatura arrenca amb un primer límit temporal, el que han acordat ERC i la CUP pel qual Aragonès ha accedit a sotmetre's a una qüestió de confiança d'aquí dos anys, per donar compte de si ha complert o no amb els acords aconseguits.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés