Actualitzat 21/05/2021 14:20 CET

Pere Aragonès, l'home de Junqueras que torna ERC a la presidència després de mitja vida al partit

Archivo - Arxiu - El nou president de la Generalitat, Pere Aragonès.
DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS - Archivo

Es converteix en el president de la Generalitat més jove i governarà amb Junts

BARCELONA, 21 maig (EUROPA PRESS) -

Pere Aragonès s'ha convertit aquest divendres en el 132è president de la Generalitat, un càrrec al qual arriba després de més de mitja vida a ERC i després d'haver estat elegit pel líder del partit, Oriol Junqueras, perquè els republicans tornin a presidir el Govern 41 anys després i ho facin per primer cop des de la restauració del Parlament.

Als 38 anys serà el cap de l'executiu català més jove a arribar al càrrec en la història de la Generalitat contemporània i, malgrat la seva joventut, ho fa després de dues dècades de militància a ERC --des dels 16 anys-- i de diversos anys en la primera línia política, a diferència del seu antecessor, Quim Torra, que era un nouvingut a la política institucional.

Després de passar per diversos llocs de responsabilitat al partit i al Govern, Junqueras li va demanar que fes un pas endavant després del seu empresonament i la sortida de la secretària general republicana, Marta Rovira, a Suïssa, i, amb Aragonès com a candidat, ERC es va aconseguir posicionar el 14 de febrer com el primer partit independentista, malgrat que el PSC li va arrabassar l'esperada victòria.

Amb el seu perfil de gestor, aparenta un gest seriós i tranquil que es transforma en els mítings quan deixa l'americana i s'enfunda el vestit de candidat, sorprèn el seu sentit de l'humor en les distàncies curtes, fins i tot es diu del nou president que és un gran imitador de companys i adversaris polítics, i la cuina és la seva activitat preferida per desconnectar de l'actualitat política.

Republicà i independentista des de l'adolescència, es defineix com un keynesià i socialdemòcrata, malgrat que alguns sectors l'han identificat amb un perfil més liberal i fins i tot l'han acusat de voler que es privatitzin els serveis públics en la polèmica i fracassada llei Aragonès.

DE LES JERC AL PARLAMENT

Nascut l'any 1982 a Pineda de Mar (Barcelona), és llicenciat en Dret per la UOC, té un màster d'Història Econòmica per la UB i un programa de formació de directius en polítiques públiques i desenvolupament econòmic a la Kennedy School of Government de Harvard, però la política ha estat la seva principal ocupació des de jove.

De fet, la política l'ha envoltat des de petit: el seu avi, l'empresari hoteler i tèxtil Josep Aragonès, va ser alcalde de Pineda de Mar durant el franquisme i posteriorment va liderar Reforma Democràtica de Catalunya, l'embrió d'Aliança Popular que va impulsar Manuel Fraga, mentre que el seu pare va ser regidor independent en la llista de CiU.

Amb aquest context familiar, Aragonès es va interessar per la política des de petit i assegura que va començar a prendre consciència independentista amb 10 anys, la va anar consolidant amb el pas dels anys i amb 16 anys va començar a militar a les JERC --les joventuts d'ERC--; un any després ja estava en la direcció de l'organització i el 2003 en va passar a ser el portaveu i va entrar a l'Executiva Nacional d'ERC.

Quan tenia 24 anys, el 2006, va fer el salt al Parlament com a diputat en representació de les JERC en la legislatura del segon tripartit i va viure des de la direcció del partit la crisi interna i la pugna d'aquella època entre Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós, en la qual es va posicionar a favor del segon.

Després dels tripartits i amb ERC ja fora del Govern, Aragonès es va mantenir al Parlament i entre 2011 i 2018 també va posar un peu a la política municipal liderant la formació a Pineda de Mar --el seu poble natal i en el qual encara viu--, que va passar d'un regidor a cinc i a ser segona força a l'Ajuntament.

RELACIÓ AMB JUNQUERAS

Juntament amb Junqueras, que va passar a liderar el partit el 2011, Aragonès va anar escalant llocs i guanyant pes dins la formació: el 2012 va ser un dels negociadors de l'acord amb CiU per investir Artur Mas i en aquella legislatura va ser el portaveu adjunt d'ERC al Parlament.

No obstant això, la relació entre tots dos es remunta al 2004, quan Aragonès va convidar Junqueras a una xerrada organitzada per les JERC i després van estar sopant i parlant; cinc anys més tard Junqueras es convertiria en el candidat republicà a les eleccions europees, per la qual cosa s'atribueix a Aragonès el fet d'haver descobert qui seria el pròxim líder republicà.

Amb la tornada d'ERC a la Generalitat el 2016 en la coalició de JxSí amb CDC, Junqueras el va situar com el secretari d'Economia, departament que ell encapçalava, però el va apartar del nucli organitzador de l'1-O, a diferència de membres destacats de la Conselleria com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.

Aquesta decisió, que anticipava les aspiracions que el líder d'ERC tenia per a Aragonès, va evitar que fos detingut i encausat, i va evitar que fos destituït pel 155 del govern de Mariano Rajoy, que el va mantenir durant els mesos d'intervenció de l'autonomia catalana com un dels màxims responsables de la Generalitat.

De fet, el secretari d'estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, va elogiar el paper d'Aragonès en aquella etapa per haver col·laborat "activament" en l'aplicació del 155.

LÍDER VISIBLE D'ERC

Els fets de la tardor del 2017 a Catalunya, amb l'empresonament dels presos de l'1-O i les causes judicials pel procés independentista, van precipitar el seu ascens als comandaments d'ERC i del Govern.

El 22 de gener del 2018 Aragonès va visitar Junqueras a la presó d'Estremera amb la secretària general del partit, Marta Rovira, i el líder d'ERC li va demanar de fer un pas endavant per situar-se com el líder visible de la formació: "Si li passa res a ella --referint-se a Rovira--, et toca a tu".

Dos mesos després, Rovira se n'aniria a Ginebra (Suïssa) per evitar comparèixer davant el Tribunal Suprem (TS), per la qual cosa Aragonès li va prendre el relleu com a líder del partit, lliure de causes judicials i present a Catalunya, i va assumir el càrrec d'adjunt a la presidència d'ERC i posteriorment com a coordinador nacional de la formació, lloc que ocupa actualment.

DE VICEPRESIDENT A PRESIDENT EN FUNCIONS

Aquest pas endavant també es va traduir en responsabilitats en el govern de Quim Torra i va passar a ser vicepresident i conseller d'Economia --els mateixos càrrecs que havia ocupat Junqueras entre els anys 2015 i 2017--, des d'on va ser l'artífex dels pressupostos de la Generalitat del 2020 que van acordar amb els comuns, els primers des del 2017 i que augmentaven la despesa de l'executiu català, i va mirar de canalitzar amb Torra les constants crisis que van deteriorar les relacions entre Junts i ERC durant la legislatura.

A més, la inhabilitació de Torra el setembre de l'any passat el va obligar a assumir les competències de president en funcions al llarg de sis mesos i es va situar en la màxima posició institucional del Govern durant la segona i tercera onada del coronavirus, tot i que ha procurat limitar el seu rol per no ocupar la figura de president de la Generalitat i evitar tensions amb els seus socis.

BANDERER DE LA VIA ÀMPLIA

Amb el gir estratègic d'ERC després dels fets del 2017 davant del que s'ha definit com independentisme pragmàtic, Aragonès s'ha erigit com un dels principals banderers de l'aposta per eixamplar la base de suports a l'independentisme per forçar l'Estat a acceptar un referèndum i per anteposar la via del diàleg a la confrontació, i deixar una eventual declaració d'independència en segon pla.

Malgrat que la via àmplia que tant va pregonar durant la campanya no ha començat amb bon peu i el seu acord amb Junts s'ha retardat tres mesos, la seva voluntat és presidir un executiu que fugi de la dinàmica de l'última legislatura, impulsi la reconstrucció després de la crisi de la covid-19 i afronti el que defineix com quatre revolucions urgents: la social, la feminista, l'ecologista i la democràtica, i avanci cap a la resolució del conflicte català.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés