BARCELONA, 12 des. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat aquest dimecres un decret del Govern català pel qual s'eliminen els tipus reduïts en l'impost sobre les hipoteques que beneficiava certs sectors per la seva situació personal i econòmica, després que el Govern central hagi decretat que qui pagui aquest impost sigui l'entitat bancària i no el client.
En concret, amb els vots a favor de JxCat i ERC i l'abstenció de la resta de grups, s'ha aprovat el Decret Llei 6/2018 del 13 de novembre relatiu al tipus de gravamen aplicable a les escriptures públiques que documenten l'atorgament de préstecs o crèdits amb garantia hipotecària.
El decret suprimeix els apartats a) i d) de l'article 7 de la llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives que fixaven tipus impositius reduïts de l'impost hipotecari en determinats suposats.
Aquest tipus reduït s'aplicava en la formalització de préstecs hipotecaris per comprar habitatges protegits (0,1%), per a contribuents de 32 anys o menys amb uns ingressos limitats (0,5%) o amb una discapacitat acreditada igual o superior al 33% (0,5%).
Per a la resta de casos, l'impost era de l'1,5, les comunitats autònomes eren les encarregades de recaptar-lo i va suposar per a les arques de la Generalitat 203,3 milions d'euros el 2017, una xifra que, eliminant els tipus reduïts, el Govern de Catalunya preveu incrementar en 16,5 milions a l'any.
Al novembre, una sentència de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem presidit per, Luis María Díez-Picazo, va dictaminar que qui havia de fer-se càrrec d'aquest impost fos l'entitat financera i no el client.
Després de dictar sentència ferma, Díez-Picazo va informar que traslladava la qüestió al ple de la Sala del Suprem que va fallar en sentit contrari --tornava a posar l'obligació de pagament sobre el client i no sobre el banc--; no obstant això, després d'això, el Govern de Pedro Sánchez va decidir aprovar un Decret Llei que obligava els bancs a pagar aquest impost.
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha criticat el Suprem per les seves "anades i vingudes, canvis de criteri i sentències sense recursos presentats" que va acabar defensant que el client continués pagant l'impost.
Ha defensat que, després del Decret Llei del Govern, els tipus reduïts han perdut sentit, perquè "s'emmarcaven en les polítiques d'habitatge" i perquè ara qui el paga ja no és una persona física.
Des de les files de Cs, Sergio Sanz ha dit que el decret "té sentit" i a més suposarà un increment dels ingressos per a les arques de la Generalitat.
La socialista Alicia Romero ha donat suport al decret, ha sostingut que és una cosa que el Govern català havia de fer i ha demanat la mateixa diligència a presentar "un informe sobre els beneficis fiscals regressius que beneficien les classes altes" perquè el 2016 el Parlament va aprovar una moció en aquest sentit i encara no se li ha donat cap compliment.
Des dels comuns, David Cid ha estat crític amb el Suprem i amb Díaz-Picazo, el "bufet familiar del qual ha defensat les entitats financeres en les clàusules sòl, per la qual cosa és una col·locació del Suprem al servei dels interessos dels poderosos", i ha recordat que l'estat ha perdut 60.600 milions amb el rescat bancari.
El republicà Lluís Salvador ha dit que al sistema judicial li falta "independència i es va veure quan va acabar rebolcant una resolució de la Sala Tercera i es posava de costat del sistema bancari que s'estalviava una quantitat importantíssima".
El secretari primer del Parlament, Eusebi Campdepadrós (JxCat), creu que l'actuació ve derivada pels canvis sobtats de criteri del Suprem "controlat i polititzat per part dels òrgans polítics que se sotmeten al servei dels bancs, resolent a favor seu i en contra del consumidor".
El diputat de la CUP Carles Riera ha explicat que el seu grup s'ha abstingut perquè aquestes bonificacions "mai no havien d'haver existit, perquè haurien d'haver pagat sempre els bancs, i perquè formen part d'una política de mercantilització de l'habitatge, en lloc d'impulsar polítiques de lloguer social", que ells defensen.
El popular Santi Rodríguez ha explicat que té sentit el decret, però ha advertit: "Tenim totes les garanties per assegurar que aquest impost no acabarà repercutint el comprador? No, per més que es vulgui intentar que el cost no es repercuteixi en el cost de les hipoteques, això d'una manera o d'una altra acabarà passant. I això no ens agradaria".
