MADRID, 14 gen. (EUROPA PRESS) -
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, porta aquest dilluns al Congrés el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2019, els primers comptes del Govern de Pedro Sánchez, que encara no compten amb els suports necessaris i que previsiblement s'enfrontaran a la primera votació el dia 13 de febrer.
La titular d'Hisenda arribar a les 10 hores al Congrés, acompanyada de les seves secretries d'Estat per fer entrega del projecte de llei de PGE a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i al president de la Comissió de Pressupostos, Francisco de la Torre.
Posteriorment far una roda de premsa per explicar detalladament els comptes i aquesta mateixa tarda es reunir amb diputats i senadors del PSOE per exposar les principals partides dels comptes del Govern espanyol.
Després de rebre els pressupostos, la mesa del Congrés far una reunió per qualificar el projecte, que després ser publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals. A més, l'rgan de govern del Congrés aprovar un calendari de tramitació, i obrir un termini per sollicitar les compareixences dels alts crrecs del Govern espanyol i organismes públics, amb la finalitat d'explicar els comptes dels diferents departaments.
PRESENTAR ESMENES A LA TOTALITAT EL 8 DE FEBRER
Després de la ronda de compareixences, i tenint en compte que els dies 22 i 23 de gener ja estan ocupats en la celebració d'un ple extraordinari per convalidar vuit decrets llei del Govern central, els grups hauran de decidir si presenten esmenes a la totalitat.
Concretament, el termini per a la presentació d'aquestes esmenes de devolució finalitzar el divendres 8 de febrer al migdia. El debat de les mateixes, en el qual la ministra d'Hisenda defensar el seu projecte, es preveu per als dies 12 i 13 de febrer.
Després del debat amb tots els grups, presentin o no esmenes a la totalitat, totes es votaran en una única votació, ats que demanen el mateix: tombar els pressupostos i retornar-los al Govern central.
SÁNCHEZ NECESSITA ERC I EL PDECAT PER AlS COMPTES
Per superar els vots del PP, Ciutadans, Unió del Poble Navarrs (UPN), Frum Astúries i EH Bildu, que el passat mes de desembre van rebutjar els objectius de dficit de Sánchez, el Govern socialista necessita els vots d'Units Podem, amb qui ja ha signat un acord pressupostari, per també els de Compromís, PNB, Nova Canries, Esquerra Republicana i PDeCAT.
En cas de repetir-se els vots en contra que va haver-hi a l'objectiu d'estabilitat, en el debat de totalitat dels pressupostos al Govern espanyol no li bastaria amb abstencions de la resta de partits, sinó que necessitaria que tant ERC i el PDeCAT rebutgessin les esmenes i votar al costat del bloc que vol tramitar els comptes.
Podem ha advertit que si el Govern espanyol no rectifica i garanteix el compliment de totes les mesures incloses en el pacte pressupostari que van signar l'octubre, com la limitació dels preus del lloguer o la baixada de la llum, no donar suport als PGE, per la ministra d'Hisenda va assenyalar el divendres passat que els comptes recullen l'acordat amb la formació i que els temes pendents veuran la llum al llarg de l'any.
Per la seva banda, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, va assegurar, després de reunir-se amb Quim Torra, que els partits independentistes mantenen el 'no' als PGE, per va deixar en mans dels diputats d'ERC i del PDeCAT la decisió final. Difereixen en si cal votar a favor que el Congrés els tramiti, o s'han de rebutjar d'inici. Els PGE compleixen amb les previsions de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la qual cosa es tradueix en un augment de la inversió del 18%.
RECAPTACIÓ RCORD AMB CANVIS FISCALS
Els nous comptes s'han elaborat amb una previsió de creixement del 2,2% per aquest any, un dcima menys del benvolgut inicialment, i un dficit públic de l'1,3%, el fixat pel Govern del PP, per el Govern espanyol "no renuncia" a aprovar l'objectiu que fixa un dficit de l'1,8% per aquest any (marge de 6.000 milions), encara que en cas aprovar-se no es modificaran si ja estan aprovats.
Els pressupostos contemplen una recaptació rcord de 227.356 milions, un 9,5% més. Detalladament, contemplen un increment dels ingressos tributaris de l'11,9%, fins als 128.930 milions, amb un augment en totes les figures tributries: Societats (27.579 milions, 14,1% més); IRPF (86.454 milions, 4,9% més); IVA (78.307 milions, 11,7% més); impostos especials (23.057, 11,8% més) i altres ingressos tributaris (11.959 milions, 16,4% més).
Els ingressos no tributaris sumaran 25.745 milions, un 2,6% menys, amb el que el total d'ingressos no financers ser de 154.675 milions, un 9,2% més.
El Govern socialista contempla una recaptació addicional de 5.654 milions amb els canvis fiscals, com el tipus mínim del 15% en Societats i la limitació d'algunes exempcions (1.776 milions), la creació de l'Impost sobre Transaccions Financeres (850 milions), la taxa digital (1.200 milions), l'increment de l'IRPF per a les rendes més altes (328 milions), la fiscalitat verda amb l'augment del disel (670 milions), l'increment de l'1% de l'Impost sobre el Patrimoni (339 milions), la limitació dels pagaments en efectiu (218 milions), el refor de la llista de morosos (110 milions) i millors prctiques en la prevenció i lluita contra el frau (500 milions).
En canvi, algunes rebaixes fiscals retrauran ingressos, com el descens del 25% al 23% del tipus de Societats per a les pimes, que suposar un descens de recaptació de 260 milions; al mateix temps que la rebaixa de l'IVA dels serveis veterinaris al 10% reduir els ingressos en 35 milions i en 18 milions el descens d'aquest impost al 4% en els productes d'higiene femenina. Del seu costat, la rebaixa de l'IVA dels llibres electrnics restar 24 milions.
DESPESA SOCIAL DEL 57%
En matria de despesa, la despesa de personal ascendir a 23.372 milions (+3,9%), mentre que les despeses corrents en béns i serveis assoliran els 8.588 milions (+5,5%) i les despeses financeres sumaran 31.449 milions (-0,5%). Les transferncies corrents, per la seva banda, ascendiran a 261.961 milions (+6,3%), mentre que les transferncies de capital creixeran fins als 9.735 milions (+3,3%) i les inversions reals, fins als 7.753 milions (+2,3%).
Els actius financers arribaran als 35.325 milions (-12,6%) i els passius financers als 91.976 (+13%), amb el qual el total d'operacions financeres ser de 127.301 (+4,5%). El total del pressupost sumar 472.660 milions (+5,1%).
Les partides pressupostries destinades a política social augmenten en 12.600 milions, amb la qual cosa del total de despesa pública, el 57,3% es destina a despesa social (209.510 milions).
Puja la despesa en pensions (153.864 milions, 6,2% més); Sanitat (2.037 milions, 1,7% més); Educació (2.722 milions, 5,9% més); Cultura (953 milions, 9,7% més); atur (18.402 milions, 4% més), o foment de l'ocupació (5.985 milions, 4,7% més) i infraestructures (7.572 milions, 40% més). També les subvencions al transport (+13%), Agricultura (+0,2%), Indústria i Energia (+0,5%), Comer, Turisme i pimes (+1,3%), R+D+i (+5,6%) i Habitatge (+41%).
Els PGE recullen un increment de les pensions de l'1,6% i del 3% en el cas de les mínimes, un augment del 2,25% del salari dels funcionaris, la supressió del copagament farmacutic, l'augment de les beques per a estudi i ajudes per a material escolar en etapes obligatries (536 milions); un augment del 40% de la dotació de Dependncia (515 milions) i el Pla d'Eficincia Energtica de Llars Vulnerables (Feder) (400 milions). Altres mesures són la recuperació del subsidi per a persones més grans de 52 anys; la cotització a la Seguretat Social dels cuidadors (315 milions) i l'augment del permís de paternitat de 5 a 8 setmanes.
