Foto: EUROPA PRESS/ARCHIVO
SEVILLA, 6 Mar. (EUROPA PRESS)
Miguel Carcaño, condemnat a 21 anys i tres mesos per l'assassinat de Marta del Castillo, se sotmetrà finalment aquest dijous a un test de la veritat.
La prova de 'Potencial Evocat Cognitiu P300' o 'test de la veritat' es farà aquest dijous a l'hospital Miguel Servet de Zaragoza.
Fonts policials i penitenciàries han informat a Europa Press que Miguel Carcaño, intern a la presó d'Herrera de la Mancha, a Ciudad Real, és des de la tarda d'aquest dimarts a la presó de Zuera, per tal de sotmetre's al 'test de la veritat', prova que farà el neuròleg i neurofisiòleg clínic José Ramón Valdizán.
Valdizán ja ha explicat a Europa Press que aquesta prova pot servir per delimitar la recerca dels reptes de la jove Marta del Castillo, ja que el 'test de la veritat' "no només serveix per buscar", sinó també "per descartar" on no fer-ho.
Aquest especialista va ser el que el 18 de desembre passat va fer aquesta prova per primera vegada per a una investigació judicial, en aquest cas a Antonio Losilla, que és a la presó com a presumpte autor de l'assassinat de la seva dona, Pilar Cebrián, desapareguda a Ricla (Saragossa) l'abril del 2012.
L'especialista ha manifestat que la utilitat de la prova dependrà "de la informació prèvia que ens aporti la policia judicial", que servirà per "fer una jerarquització dels estímuls" que es mostren a la persona a la qual se li fa, com fotos i textos, dels quals s'obté una resposta cerebral que "no es pot manipular" i que està relacionada amb un record viscut.
FIABILITAT
Valdizán va comentar que la fiabilitat d'aquesta prova està xifrada en com a mínim el 87% i ja es fa servir de manera pericial a altres països, com ara els Estats Units, per "casos de terrorisme", com també el Japó, amb unes 5.000 proves per part de la policia cada any.
La durada d'aquesta prova és d'unes dues hores, per bé que requereix una preparació prèvia més prolongada i adequada, sobretot en la selecció dels estímuls que es mostren a la persona per veure'n l'impacte cerebral. L'anàlisi posterior pot durar unes dues setmanes.
Valdizán va relatar que la prova es fa en una habitació a les fosques perquè les pupil·les dels ulls es dilatin més i percebin més bé els estímuls. Es col·loca a la persona sotmesa una gorra d'elèctrodes i se la situa a un metre de distància d'una pantalla d'ordinador, en què se li mostren les diferents imatges i frases, alternant-los de manera aleatòria.
Dos monitors registren la imatge de la persona i l'electroencefalograma, respectivament, i després es comprova la coherència i validesa de la informació obtinguda d'aquest últim, s'extreuen les dades i s'analitzen.
LA SENTÈNCIA
La prova es portarà a terme després de la petició feta sobre aquesta qüestió per la Policia Nacional al jutge d'Instrucció número 4 de Sevilla, que manté oberta una peça separada sobre la recerca del cos i que va autoritzar mitjançant una sentència excarcerar l'assassí confés després que aquest donés el "consentiment exprés" a l'excarceració.
El jutge assenyalava a la sentència que la prova a fer pel servei de Neurofisiologia Clínica de l'hospital universitari Miguel Servet de Saragossa "consisteix en la recerca d'informació mitjançant la resposta del cervell a determinats estímuls". "Des del punt de vista científic, (...) l'activitat neuronal del subjecte davant dels estímuls externs i interns pot ser registrada per mitjà d'elèctrodes no invasius i indolors col·locats sobre el cuir cabellut per a l'anàlisi posterior amb ajuda de l'instrumental neurofisiològic necessari", detalla la sentència.
Entre "les modificacions de l'activitat elèctrica cerebral provocades per estímuls interns, els 'potencials evocats cognitius', el més estudiat és l'anomenat 'P300', perquè consisteix en una ona positiva que es produeix aproximadament al cap de 300 mil·lisegons del començament de l'estímul", un extrem que "no pot ser modificat per la voluntat del subjecte" i que "genera dades digitals que poden ser valorades objectivament i que dista molt del que s'ha anat denomionant 'màquina de la veritat'".
En aquesta sentència, el jutge assenyalava que la prova "no atempta contra la dignitat personal" del penat i "mai no podria ser utilitzada" contra ell perquè ja hi ha una condemna ferma com a autor de l'assassinat de Marta del Castillo. "La policia Judicial pretén una actuació orientada a la localització del cos de la víctima i el penat va acceptar sotmetre-s'hi voluntàriament", concloïa.
